Jaume Gilabert Padreny: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
ortografia |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "'''Reus literari''': ''periòdich català, festiu e il·lustrat",''<ref>{{Ref-llibre|cognom=gras elies|nom=Francesc|títol="El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias"|url=|edició=|llengua=|data=1904|editorial=|lloc=Tarragiba|pàgines=|isbn=}}</ref> del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=santasusagna|nom=Joaquim|títol="Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'estudis reusencs|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=aguadé sans|nom=Enric|títol="Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900"|url=|edició=Centre de Lectura|llengua=|data=1996|editorial=|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> |
Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "'''Reus literari''': ''periòdich català, festiu e il·lustrat",''<ref>{{Ref-llibre|cognom=gras elies|nom=Francesc|títol="El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias"|url=|edició=|llengua=|data=1904|editorial=|lloc=Tarragiba|pàgines=|isbn=}}</ref> del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=santasusagna|nom=Joaquim|títol="Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'estudis reusencs|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=aguadé sans|nom=Enric|títol="Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900"|url=|edició=Centre de Lectura|llengua=|data=1996|editorial=|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> |
||
Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el "C. F. Reus" i amb el "Sport Club Olímpia" per a formar el "Reus Deportivo". Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluiment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert i quatre companys formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti prats|nom=Francesc|títol="Reus desaparegut"|url=|edició=|llengua=|data=2018|editorial=Editorial Enfadòs, El Papiol|lloc=|pàgines=96|isbn=}}</ref> dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua. |
Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el "C. F. Reus" i amb el "Sport Club Olímpia" per a formar el "Reus Deportivo". Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluiment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert i quatre companys, formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti prats|nom=Francesc|títol="Reus desaparegut"|url=|edició=|llengua=|data=2018|editorial=Editorial Enfadòs, El Papiol|lloc=|pàgines=96|isbn=}}</ref> dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua. |
||
refències {{Referències}} |
refències {{Referències}} |
||
Revisió del 19:57, 25 abr 2020
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 agost 1873  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 28 desembre 1972 (99 anys) Reus (Baix Camp) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | reboster, escriptor | ||
Jaume Gilabert Padreny (Reus, 16 d'agost de 1873 - 28 de desembre de 1972) fou botiguer i escriptor.[1]
Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, a on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Pedreny Güell el 1815 en unes golfes del r carrer de la Pressó i traslladat l'any 1840 a l'actual Confiteria, al número 15 del proper carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 any de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada succesivament per set generacions de confiters.[2]
Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "Reus literari: periòdich català, festiu e il·lustrat",[3] del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.[4] Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.[5]
Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el "C. F. Reus" i amb el "Sport Club Olímpia" per a formar el "Reus Deportivo". Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluiment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert i quatre companys, formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",[6] dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua.
refències
- ↑ olesti trilles, Josep. Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1. Ajuntament de Reus, 1991, p. 325.
- ↑ martínez, Isabel «Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus». Reusdigital.cat, 04-07-2015.
- ↑ gras elies, Francesc. "El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias", 1904.
- ↑ santasusagna, Joaquim. "Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900. Reus: Associació d'estudis reusencs, 1982.
- ↑ aguadé sans, Enric. "Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900". Centre de Lectura, 1996.
- ↑ olesti prats, Francesc. "Reus desaparegut". Editorial Enfadòs, El Papiol, 2018, p. 96.