Constituent: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
Un '''constituent''' és cadascun dels elements amb característiques morfosintàctiques unitàries en què es pot descompondre una [[oració]] en un context determinat. Pot equivaler a un [[sintagma]] o a una de les seves parts<ref>Radford, A. 1988. ''Transformational grammar: A first course''. Cambridge, UK: Cambridge University Press.</ref> i forma la unitat elemental d'anàlisi segons la [[teoria de la X']] i altres marcs gramaticals relacionats amb el [[generativisme]], on les regles que prediuen els mecanismes de formació de frases es basen en l'acoblament de constituents, que funcionen per tant com a unitats bàsiques d'aquestes regles de combinació i transformació. En la representació gràfica de l'anàlisi sintàctica, un constituent serà una part de l'[[Arbre (teoria de grafs)|arbre]] sintàctic, els mots continguts dins un claudàtor o safata segons la convenció adoptada. |
Un '''constituent''' és cadascun dels elements amb característiques morfosintàctiques unitàries en què es pot descompondre una [[oració]] en un context determinat. Pot equivaler a un [[sintagma]] o a una de les seves parts<ref>Radford, A. 1988. ''Transformational grammar: A first course''. Cambridge, UK: Cambridge University Press.</ref> i forma la unitat elemental d'anàlisi segons la [[teoria de la X']] i altres marcs gramaticals relacionats amb el [[generativisme]], on les regles que prediuen els mecanismes de formació de frases es basen en l'acoblament de constituents, que funcionen per tant com a unitats bàsiques d'aquestes regles de combinació i transformació. En la representació gràfica de l'anàlisi sintàctica, un constituent serà una part de l'[[Arbre (teoria de grafs)|arbre]] sintàctic, els mots continguts dins un claudàtor o safata segons la convenció adoptada. |
||
Les regles per determinar si una paraula o conjunt de paraules formen un constituent són variades i no sempre es poden aplicar totes a cada oració. Les més comunes són: |
Les regles per determinar si una paraula o conjunt de paraules formen un constituent són variades i no sempre es poden aplicar totes a cada oració. Les més comunes són: |
Revisió del 23:47, 29 juny 2020
Un constituent és cadascun dels elements amb característiques morfosintàctiques unitàries en què es pot descompondre una oració en un context determinat. Pot equivaler a un sintagma o a una de les seves parts[1] i forma la unitat elemental d'anàlisi segons la teoria de la X' i altres marcs gramaticals relacionats amb el generativisme, on les regles que prediuen els mecanismes de formació de frases es basen en l'acoblament de constituents, que funcionen per tant com a unitats bàsiques d'aquestes regles de combinació i transformació. En la representació gràfica de l'anàlisi sintàctica, un constituent serà una part de l'arbre sintàctic, els mots continguts dins un claudàtor o safata segons la convenció adoptada.
Les regles per determinar si una paraula o conjunt de paraules formen un constituent són variades i no sempre es poden aplicar totes a cada oració. Les més comunes són:
- poden desplaçar-se com un bloc dins la frase
- admeten la substitució per un pronom
- s'elideixen en contextos on es pot recuperar el seu referent
- es poden coordinar amb altres constituents però no amb els seus elements interiors
Referències
- ↑ Radford, A. 1988. Transformational grammar: A first course. Cambridge, UK: Cambridge University Press.