Vés al contingut

Pelasgs: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m
Línia 1: Línia 1:
{{Grup humà}}
{{Grup humà}}
Els '''pelasgs''' (en llatí ''pelasgi'', en grec ''pelasgoi'') eren els habitants de [[Grècia]] abans de l'arribada dels [[hel·lens]]. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a [[Tessàlia]], [[Regne de l'Epir|Epir]] ([[Dodona]] és indicada com la seva capital), [[Perrhàbia]], [[Peònia]], [[Beòcia]] (on van expulsar els aons, [[temmics]], [[leleges]] i [[hiants]]), [[Perifèria d'Àtica|Àtica]] i el [[Peloponès]]. També els pelasgs són esmentats a les illes: a [[Creta]] (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i [[Imbros]]; pelasgs de Tessàlia es van establir a [[Quios]]. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació en la guerra de [[Troia]] (aliats de Troia) són esmentats també a alguns llocs de [[Cària]], [[Cilícia]] i [[Lícia]]. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als [[enotris]], als [[tirrens]], [[umbres]] i [[peucets]], però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.
Els '''pelasgs''' (en [[llatí]] ''pelasgi'', en [[grec antic]] Πελασγοί) eren els habitants de [[Grècia]] abans de l'arribada dels [[hel·lens]]. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a [[Tessàlia]], [[Regne de l'Epir|Epir]] ([[Dodona]] és indicada com la seva capital), [[Perrhàbia]], [[Peònia]], [[Beòcia]] (on van expulsar els aons, [[temmics]], [[leleges]] i [[hiants]]), [[Perifèria d'Àtica|Àtica]] i el [[Peloponès]]. També els pelasgs són esmentats a les illes: a [[Creta]] (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i [[Imbros]]; pelasgs de Tessàlia es van establir a [[Quios]]. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació a la [[guerra de Troia]] com a aliats de [[Troia]], són esmentats també a alguns llocs de [[Cària]], [[Cilícia]] i [[Lícia]]. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als [[enotris]], als [[tirrens]], [[umbres]] i [[peucets]], però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.


No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor<ref>Schachermeyr, Fritz (1976). Die Ägäische Frühzeit: Forschungsbericht über die Ausgrabungen im letzten Jahrzehnt und über ihre Ergebnisse für unser Geschichtsbild. Bd. I. Die Vormykenischen Perioden des Griechischen Festlandes und der Kykladen (in German). Vienna, Austria: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften</ref> o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar.<ref>Georgiev, Vladimir Ivanov (1941). Vorgriechische Sprachwissenshaft (in German). Sofia, Bulgaria: Universitätsdruckerei</ref>
No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor<ref>Schachermeyr, Fritz (1976). Die Ägäische Frühzeit: Forschungsbericht über die Ausgrabungen im letzten Jahrzehnt und über ihre Ergebnisse für unser Geschichtsbild. Bd. I. Die Vormykenischen Perioden des Griechischen Festlandes und der Kykladen (in German). Vienna, Austria: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften</ref> o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar.<ref>Georgiev, Vladimir Ivanov (1941). Vorgriechische Sprachwissenshaft (in German). Sofia, Bulgaria: Universitätsdruckerei</ref>

Revisió del 09:29, 4 gen 2021

Infotaula grup humàPelasgs
Tipusgrup ètnic mític Modifica el valor a Wikidata
LlenguaPelasgian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata

Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec antic Πελασγοί) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació a la guerra de Troia com a aliats de Troia, són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.

No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor[1] o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar.[2]

Referències

  1. Schachermeyr, Fritz (1976). Die Ägäische Frühzeit: Forschungsbericht über die Ausgrabungen im letzten Jahrzehnt und über ihre Ergebnisse für unser Geschichtsbild. Bd. I. Die Vormykenischen Perioden des Griechischen Festlandes und der Kykladen (in German). Vienna, Austria: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften
  2. Georgiev, Vladimir Ivanov (1941). Vorgriechische Sprachwissenshaft (in German). Sofia, Bulgaria: Universitätsdruckerei