Emirat de Saraqusta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Manteniment de plantilles |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
[[Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí]] aconseguí vers [[1013]] la independència de l'emirat de Saraqusta respecte del [[califat de Còrdova]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Turk |nom=Afif |títol=El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) |url=http://books.google.cat/books?id=T-sJAQAAIAAJ&q=zaragoza+taifa+1018+independencia&dq=zaragoza+taifa+1018+independencia&hl=ca&sa=X&ei=NDn4U6y2HZDsaK-pgNgM&ved=0CEsQ6AEwBw |llengua=castellà |editorial=Instituto Egipcio de Estudios Islámicos |data=1978 |pàgines=61}}</ref> Inicialment restà en mans dels [[Tugíbida|tugíbides]], fins que el [[1039]] caigué en mans dels [[Banu Hud]] de [[emirat de Làrida|l'emirat de Làrida]]. L'època d'[[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] i [[Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman]] fou un bon moment [[cultura]]l. |
[[Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí]] aconseguí vers [[1013]] la independència de l'emirat de Saraqusta respecte del [[califat de Còrdova]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Turk |nom=Afif |títol=El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) |url=http://books.google.cat/books?id=T-sJAQAAIAAJ&q=zaragoza+taifa+1018+independencia&dq=zaragoza+taifa+1018+independencia&hl=ca&sa=X&ei=NDn4U6y2HZDsaK-pgNgM&ved=0CEsQ6AEwBw |llengua=castellà |editorial=Instituto Egipcio de Estudios Islámicos |data=1978 |pàgines=61}}</ref> Inicialment restà en mans dels [[Tugíbida|tugíbides]], fins que el [[1039]] caigué en mans dels [[Banu Hud]] de [[emirat de Làrida|l'emirat de Làrida]]. L'època d'[[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] i [[Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman]] fou un bon moment [[cultura]]l. |
||
La primavera de [[1086]], [[Alfons VI de Lleó]] va [[Setge de Saraqusta (1086)|posar setge]] a [[Saragossa]] i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als [[almoràvit]]s i l'emir [[Yússuf ibn Taixfín]] desembarca a [[al-Yazira al-Jadrā]] en auxili dels febles reis musulmans el [[30 de juliol]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lévi-Provençal |nom=Évariste |enllaçautor=Évariste Lévi-Provençal |cognom2=García Gómez |nom2=Emilio |títol=El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada |
La primavera de [[1086]], [[Alfons VI de Lleó]] va [[Setge de Saraqusta (1086)|posar setge]] a [[Saragossa]] i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als [[almoràvit]]s i l'emir [[Yússuf ibn Taixfín]] desembarca a [[al-Yazira al-Jadrā]] en auxili dels febles reis musulmans el [[30 de juliol]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lévi-Provençal |nom=Évariste |enllaçautor=Évariste Lévi-Provençal |cognom2=García Gómez |nom2=Emilio |títol=El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada |llengua=castellà |editorial=Alianza Editorial |data=1980 |pàgines=200 |isbn=8420630578}}</ref> Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf, però pateix una humiliant derrota en la [[Batalla de Sagrajas]].<ref>{{Ref-llibre |autor=anònim |títol=La conquista de Al-Andalus |url=http://books.google.cat/books?id=8eXmrDPrr3YC&pg=PA108&dq=sagrajas+1086+octubre&hl=ca&sa=X&ei=MVD4U_61LYec0QXJtYHgBw&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=sagrajas%201086%20octubre&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2002 |pàgines=108 |isbn=8400080653}}</ref> |
||
L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i [[Montsó]] va caure el [[24 de juny]] de [[1089]] en mans de [[Pere I d'Aragó i Pamplona|Pere de Ribagorça,]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cingolani |nom=Stefano Maria |títol=Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó |url=http://books.google.cat/books?id=po0uXE7ynMEC&dq=monts%C3%B3+1089&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |
L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i [[Montsó]] va caure el [[24 de juny]] de [[1089]] en mans de [[Pere I d'Aragó i Pamplona|Pere de Ribagorça,]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cingolani |nom=Stefano Maria |títol=Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó |url=http://books.google.cat/books?id=po0uXE7ynMEC&dq=monts%C3%B3+1089&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=113 |isbn=8437087163}}</ref> que el [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Waixqa]] després de derrotar l'emir [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]] en la [[Batalla de les planes d'Alcoraz]] i el [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes. |
||
El [[1110]], el nou emir almoràvit [[Alí ibn Yússuf]] va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el [[31 de maig]] del [[1110]] va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta ([[Rueda de Jalón]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Álvarez Palenzuela |nom=Vicente Ángel |títol=Edad Media: Historia de España |url=https://books.google.cat/books?id=SUUjAQAAIAAJ&q=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&dq=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&hl=ca&sa=X&ei=0xNjVdbqOcv4UIOrgbgL&ved=0CEIQ6AEwBQ |llengua=castellà |editorial=Vicente Ángel Álvarez Palenzuela |data=2005 |pàgines=329 |isbn=8434467933}}</ref> Els almoràvits van nomenar governador [[Muhàmmad ibn al-Hajj]] i més tard [[Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi]] (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof [[Ibn Bajja]] o Avempace), però el territori fou [[Setge de Saraqusta (1118)|finalment conquerit]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 230.</ref> |
El [[1110]], el nou emir almoràvit [[Alí ibn Yússuf]] va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el [[31 de maig]] del [[1110]] va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta ([[Rueda de Jalón]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Álvarez Palenzuela |nom=Vicente Ángel |títol=Edad Media: Historia de España |url=https://books.google.cat/books?id=SUUjAQAAIAAJ&q=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&dq=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&hl=ca&sa=X&ei=0xNjVdbqOcv4UIOrgbgL&ved=0CEIQ6AEwBQ |llengua=castellà |editorial=Vicente Ángel Álvarez Palenzuela |data=2005 |pàgines=329 |isbn=8434467933}}</ref> Els almoràvits van nomenar governador [[Muhàmmad ibn al-Hajj]] i més tard [[Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi]] (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof [[Ibn Bajja]] o Avempace), però el territori fou [[Setge de Saraqusta (1118)|finalment conquerit]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 230.</ref> |
||
Revisió del 21:37, 12 juny 2021
Localització de la taifa de Saragossa v.1080 | |
| Capital | Saraqusta (Saragossa) |
| Creació | Vers 1018. Independència respecte del Califat de Còrdova |
| Dissolució | 1110. El Regne passa als Almoràvits |
| Llengua oficial | Àrab |
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle xi tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Història de l'emirat
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de l'emirat de Saraqusta respecte del califat de Còrdova.[1] Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de l'emirat de Làrida. L'època d'Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir i Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman fou un bon moment cultural.
La primavera de 1086, Alfons VI de Lleó va posar setge a Saragossa i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits i l'emir Yússuf ibn Taixfín desembarca a al-Yazira al-Jadrā en auxili dels febles reis musulmans el 30 de juliol.[2] Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf, però pateix una humiliant derrota en la Batalla de Sagrajas.[3]
L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i Montsó va caure el 24 de juny de 1089 en mans de Pere de Ribagorça,[4] que el 1095 va conquerir Waixqa després de derrotar l'emir Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín en la Batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
El 1110, el nou emir almoràvit Alí ibn Yússuf va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el 31 de maig del 1110 va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jalón).[5] Els almoràvits van nomenar governador Muhàmmad ibn al-Hajj i més tard Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof Ibn Bajja o Avempace), però el territori fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[6]
Emirs de Saraqusta
Dinastia tugíbida (1018-1038)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I (1018-1022)
- Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar o Yahya al-Mudhàffar (1022-1036)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí Muïzz-ad-Dawla o Al-Múndhir II (1036-1038)
- Abd-Al·lah ibn Hàkam (1038)
Dinastia hudí (1039-1110)
- Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín (1039-1046)
- Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir (1046-1081)
- Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman (1081-1085)[7]
- Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín (1085-1110)
- Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla (1110)
Govern almoràvit (1110-1118)
- Muhàmmad ibn al-Hajj (1110-1115)
- Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit as-Sahrawí o Ibn Tifilwit (1115-1117)
Referències
- ↑ Turk, Afif. El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) (en castellà). Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 1978, p. 61.
- ↑ Lévi-Provençal, Évariste; García Gómez, Emilio. El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada (en castellà). Alianza Editorial, 1980, p. 200. ISBN 8420630578.
- ↑ anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653.
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163.
- ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Edad Media: Historia de España (en castellà). Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, 2005, p. 329. ISBN 8434467933.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin". ISBN 84-297-3521-6.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emirat de Saraqusta
- AL-GAZZAR, Abu Bakr: Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería, (ed. bilingüe), Saragossa. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), 2005. ISBN 8477337403.
- ALVAR, Carlos: Roldán en Zaragoza, Saragossa, CAI, 2000. ISBN 8495306530.
- BOSCH VILÀ, JACINT, El reino de Taifas de Zaragoza - descàrrega directa.
- CERVERA FRAS, M ª José: El reino de Saraqusta, Saragossa, CAI, 1999. ISBN 8488305931.
- CORRAL, José Luis: Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Saragossa, Ajuntament de Saragossa i CAI, 1998. ISBN 8480691557.
- GARULO, Teresa: La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI, Madrid, Hiperión, 1998. ISBN 8475175015.
- MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et alt., La Aljafería (volum I), Saragossa, Corts d'Aragó, 1998. pàgines 35-65. ISBN 8486794978.
- VERNET, Juan: Literatura árabe, Barcelona, El Acantilado, 2002. ISBN 8495359812.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: Aragón musulmán, Saragossa, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: El islam en Aragón, Saragossa, CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), 1995. ISBN 8488305273.