Vés al contingut

L'Acabadora: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula personatge}}
{{Infotaula personatge}}
'''l'Acabadora,''' en llengua sarda '''l'Accabadora''' o '''S'Aggabadora''', era un personatge femení que segons l'antiga tradició sarda, s'encarregava de proporcionar una mort ràpida als malalts incurables i moribunds, per tal d'estalviar-los-hi patiments innecesaris.<ref>{{Ref-web|títol=8 marzo dedicato a “s’aggabadora”|url=https://www.lanuovasardegna.it/sassari/cronaca/2013/03/08/news/8-marzo-dedicato-a-s-aggabadora-1.6663238|consulta=2023-12-22|llengua=it}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5873365|títol=La educación de la muerte en Cerdeña, la figura de la "Accabadora": de la antropología a la literatura|consulta=24 desembre 2023|llengua=castellà|editor=Dialnet|data=2016}}</ref>
'''L'Acabadora,''' en llengua sarda '''l'Accabadora''' o '''S'Aggabadora''', era un personatge femení que segons l'antiga tradició sarda, s'encarregava de proporcionar una mort ràpida als malalts incurables i moribunds, per tal d'estalviar-los-hi patiments innecesaris.<ref>{{Ref-web|títol=8 marzo dedicato a “s’aggabadora”|url=https://www.lanuovasardegna.it/sassari/cronaca/2013/03/08/news/8-marzo-dedicato-a-s-aggabadora-1.6663238|consulta=2023-12-22|llengua=it}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5873365|títol=La educación de la muerte en Cerdeña, la figura de la "Accabadora": de la antropología a la literatura|consulta=24 desembre 2023|llengua=castellà|editor=Dialnet|data=2016}}</ref>


A [[Sardenya]], l'origen d'aquesta figura, es remunta a les antigues cultures preromàniques. També a [[Mèxic]], on hi ha una important cultura de la mort, s'hi troba un equivalent a la cultura [[Amèrica precolombina|prehispànica]].<ref>{{Ref-web|títol="La acabadora": un ángel de la muerte que existió antes de la eutanasia|url=https://www.elsoldemexico.com.mx/doble-via/virales/quien-era-la-acabadora-el-primer-antecedente-de-la-eutanasia-7155950.html|consulta=2023-12-23|llengua=es|nom=Yahir Fragoso {{!}} El Sol de|cognom=México}}</ref> A [[Europa]], el fet que la [[tradició judeocristiana]] sempre s'hagi oposat aferrissadament a qualsevol intent d'[[eutanàsia]], ha dificultat tenir registres fiables d'aquesta activitat, tot i que en el món rural de Sardenya, aquest personatge s'ha mantingut a l'imaginari popular durant generacions.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bucarelli, Lubrano|nom=Alessandro, Carlo|títol=Eutanasia ante litteram in Sardenga. Sa femmina accabadòra. Usi, costumi e tradizioni attorno alla morte in Sardegna|llengua=italià|data=1-5-2003|editorial=Scuola Sarda|isbn=10-8887758042}}</ref> L'Acabadora és descrita com una dona vestida de negre, amb el rostre cobert que, requerida pels familiars del malalt, arribava de nit i, un cop retirats tots els símbols religiosos, proveïda d'un petit jou, un ''mazzolu'' (una maça de fusta d'olivera) o simplement amb la mateixa roba del llit, acabava de forma ràpida amb el patiment del moribund. Alguns relats asseguraven que l'Acabadora també exercia de [[llevadora]] i per tant jugava un paper essencial en el cicle de la vida.
A [[Sardenya]], l'origen d'aquesta figura, es remunta a les antigues cultures preromàniques. També a [[Mèxic]], on hi ha una important cultura de la mort, s'hi troba un equivalent a la cultura [[Amèrica precolombina|prehispànica]].<ref>{{Ref-web|títol="La acabadora": un ángel de la muerte que existió antes de la eutanasia|url=https://www.elsoldemexico.com.mx/doble-via/virales/quien-era-la-acabadora-el-primer-antecedente-de-la-eutanasia-7155950.html|consulta=2023-12-23|llengua=es|nom=Yahir Fragoso {{!}} El Sol de|cognom=México}}</ref> A [[Europa]], el fet que la [[tradició judeocristiana]] sempre s'hagi oposat aferrissadament a qualsevol intent d'[[eutanàsia]], ha dificultat tenir registres fiables d'aquesta activitat, tot i que en el món rural de Sardenya, aquest personatge s'ha mantingut a l'imaginari popular durant generacions.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bucarelli, Lubrano|nom=Alessandro, Carlo|títol=Eutanasia ante litteram in Sardenga. Sa femmina accabadòra. Usi, costumi e tradizioni attorno alla morte in Sardegna|llengua=italià|data=1-5-2003|editorial=Scuola Sarda|isbn=10-8887758042}}</ref> L'Acabadora és descrita com una dona vestida de negre, amb el rostre cobert que, requerida pels familiars del malalt, arribava de nit i, un cop retirats tots els símbols religiosos, proveïda d'un petit jou, un ''mazzolu'' (una maça de fusta d'olivera) o simplement amb la mateixa roba del llit, acabava de forma ràpida amb el patiment del moribund. Alguns relats asseguraven que l'Acabadora també exercia de [[llevadora]] i per tant jugava un paper essencial en el cicle de la vida.

Revisió del 20:57, 18 gen 2024

Infotaula personatgeL'Acabadora

Vestit de l'Acabadora Modifica el valor a Wikidata

L'Acabadora, en llengua sarda l'Accabadora o S'Aggabadora, era un personatge femení que segons l'antiga tradició sarda, s'encarregava de proporcionar una mort ràpida als malalts incurables i moribunds, per tal d'estalviar-los-hi patiments innecesaris.[1][2]

A Sardenya, l'origen d'aquesta figura, es remunta a les antigues cultures preromàniques. També a Mèxic, on hi ha una important cultura de la mort, s'hi troba un equivalent a la cultura prehispànica.[3] A Europa, el fet que la tradició judeocristiana sempre s'hagi oposat aferrissadament a qualsevol intent d'eutanàsia, ha dificultat tenir registres fiables d'aquesta activitat, tot i que en el món rural de Sardenya, aquest personatge s'ha mantingut a l'imaginari popular durant generacions.[4] L'Acabadora és descrita com una dona vestida de negre, amb el rostre cobert que, requerida pels familiars del malalt, arribava de nit i, un cop retirats tots els símbols religiosos, proveïda d'un petit jou, un mazzolu (una maça de fusta d'olivera) o simplement amb la mateixa roba del llit, acabava de forma ràpida amb el patiment del moribund. Alguns relats asseguraven que l'Acabadora també exercia de llevadora i per tant jugava un paper essencial en el cicle de la vida.

Diversos escriptors i estudiosos han integrat aquest personatge a llurs obres, essent especialment remarcable la novel·la L'Accabadora de Michela Murgia[5]i la pel·lícula amb el mateix títol d'Enrico Pau, inspirada en el llibre.[6]

Al poble de Luras,[7] a la seu el Museu etnogràfic de la Gal·lura, s'hi pot veure la recreació d'una estança, amb la maça i els estris de l'Acabadora.[8]

Referències

  1. ↑ «8 marzo dedicato a “s’aggabadora”» (en italià). [Consulta: 22 desembre 2023].
  2. ↑ «La educación de la muerte en Cerdeña, la figura de la "Accabadora": de la antropología a la literatura» (en castellà). Dialnet, 2016. [Consulta: 24 desembre 2023].
  3. ↑ México, Yahir Fragoso | El Sol de. «"La acabadora": un ángel de la muerte que existió antes de la eutanasia» (en castellà). [Consulta: 23 desembre 2023].
  4. ↑ Bucarelli, Lubrano, Alessandro, Carlo. Eutanasia ante litteram in Sardenga. Sa femmina accabadòra. Usi, costumi e tradizioni attorno alla morte in Sardegna (en italià). Scuola Sarda, 1-5-2003. ISBN 10-8887758042. 
  5. ↑ «"En los pueblos sardos había una madre en cada esquina"» (en castellà), 19-12-2011. [Consulta: 24 desembre 2023].
  6. ↑ «L'accabadora (2015)» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2023].
  7. ↑ «Luras» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2023].
  8. ↑ «L'accabadora, Michela Murgia e il museo di Luras» (en italià). [Consulta: 23 desembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Acabadora&oldid=32959928»