Margarita Simonian: diferència entre les revisions
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
|||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
{{ORDENA:Simonian, Margarita}} |
{{ORDENA:Simonian, Margarita}} |
||
[[Categoria:Persones de Krasnodar]] |
[[Categoria:Persones de Krasnodar]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Persones d'ascendència armènia]] |
||
[[Categoria:Periodistes russos]] |
[[Categoria:Periodistes russos]] |
||
[[Categoria:Presentadors de televisió russos]] |
[[Categoria:Presentadors de televisió russos]] |
||
Revisió de 19:22, 11 jul 2024
_(cropped).jpg)
Margarita Simonian (rus: Маргарита Симоновна Симоньян) (Krasnodar, 6 d'abril de 1980) nom abreujat de Margarita Simónovna Simonian (en rus, Маргари́та Симо́новна Симонья́н) és una periodista russa, editora en cap de la versió en anglès de RT (Russia Today) i de l'agència de notícies estatal Rossia Segódnia.[1][2]
Biografia
[modifica]Simonian va néixer a Krasnodar (en l'actual krai de Krasnodar) en el si d'una família armènia.[3] Es descriu a si mateixa com una "armènia irreversiblement russificada".[4] De ben jove, va decidir ser periodista. Primer va treballar per a un diari local, i després a un canal de televisió local mentre estudiava periodisme a la Universitat Estatal del Kuban als 18 anys.[5]
Simonian va passar un any a Bristol (Nou Hampshire), a causa d'un programa d'intercanvi d'estudiants.[1] Afirma que durant aquest temps va descobrir que els russos i els estatunidencs "són molt semblants en termes de cultura, en termes dels valors familiars, formes de vida, les reaccions, el sentit de l'humor".[5][6]
Simonian va cobrir la segona guerra de Txetxènia i les greus inundacions del sud de Rússia per al seu canal de televisió local, i va rebre un premi per la seva "valentia professional". El 2002, es va convertir en un corresponsal regional per al canal de televisió Rossia 1 i va cobrir la presa d'ostatges de Beslan de 2004. Va ser un dels primers periodistes a arribar a l'escena i va ser testimoni de la matança de 334 persones, 186 d'ells nens. Després es va traslladar a Moscou i va passar a formar part del conjunt de reporters de l'òrbita del Kremlin.[5][6][7]
Va ser la primera vicepresidenta de l'Associació Nacional Russa de Televisió i Ràdios i membre de la Cambra Cívica de la Federació Russa. El 2010 va publicar el seu primer llibre, Heading to Moscow!.[1][8]
Editora en cap de RT
[modifica]Simonian tenia 25 anys quan va ser nomenada editora en cap el 2005.[9] Una vegada, va admetre que Vladímir Putin li havia enviat flors, després va explicar que va ser amb ocasió d'una conferència de premsa que coincidïa amb el seu aniversari.[9][10] Simonian també va argumentar que després de la caiguda de la Unió Soviètica no es buscaven gaires periodistes veterans soviètics per a les noves empreses de comunicació, que preferien joves periodistes menys experimentats, la qual cosa explica la joventut de la majoria dels membres del personal.[6][9]
RT va començar a emetre el 10 de desembre de 2005 amb una plantilla de 300 periodistes, aproximadament 70 dels quals eren de fora de Rússia.[11] A més, ella mateixa es va dedicar a reclutar periodistes, presentadors i assessors estrangers.[12] Simonian va declarar que el canal intentava tenir un format professional (com la CNN, BBC i Euronews) que pogués "reflectir l'opinió russa del món" i presentar una "imatge més equilibrada" de Rússia.[13][14]
El 31 de desembre de 2013 va ser nomenada editora en cap de la nova agència de notícies estatal Rossia Segodnia i exerceix alhora d'editora en cap d'ambdues organitzacions.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Margarita Simonyan biography, NewsExchange.org, consultat el setembre 20, 2012.
- ↑ 2,0 2,1 «RT editor Simonyan to head Kremlin-backed news agency». BBC News, 31-12-2013 [Consulta: 31 desembre 2013].
- ↑ «МАРГАРИТА СИМОНЬЯН». Echo of Moscow, 04-03-2013 [Consulta: 8 octubre 2013].
- ↑ «Маргарита Симоньян - Черкесский вопрос». LiveJournal, 10-04-2011. [Consulta: 8 octubre 2013].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ioffe, Julia «What is Russia Today?». Columbia Journalism Review, September / octubre 2010.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Rowland, Kara «Russia Today: Youth served». The Washington Times, 27-10-2008.
- ↑ Zagorodnov, Artem «Today's woman who needs to be heard». The Moscow Times, 25-09-2008. Arxivat 2012-07-09 a Wayback Machine.
- ↑ Margarita Simonyan book event photographs Arxivat 2013-02-23 a Wayback Machine., Ria Novosti media library.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Stephen Heyman, A Voice of Mother Russia, in English, New York Times, maig 18, 2008.
- ↑ Russia Today is the face of Russia today (interview with Margarita Simonyan passportmagazine.ru gener 2007
- ↑ Julian Evans, Spinning Russia Arxivat 2014-11-18 a Wayback Machine., Foreign Policy, desembre 1, 2005.
- ↑ Osborn, Andrew. «Russia's 'CNN' wants to tell it like it is» (en anglès). The Age Company, 16-08-2005. [Consulta: 27 desembre 2013].
- ↑ «RIA Novosti launches a TV channel, Russia Today» (en anglès). RIA Novosti, 07-06-2005. [Consulta: 27 desembre 2013].
- ↑ RIA Novosti launches a TV channel, Russia Today, RIA Novosti, juny 7, 2005.
Enllaços externs
[modifica]
- Margarita Simonyan biography Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine., IBC (International Broadcasting Convention) website, consultat el setembre 20, 2012.
- Personal journal