Usuari:Vallue/Paolo Grossi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Editant|Vallue|agost 2024}} |
{{Editant|Vallue|agost 2024}} |
||
La '''prehistòria d'Austràlia''' és el període que comprèn des dels primers assentaments humans al [[continent australià]] i la [[Història d'Australia (1788–1850)|colonització d'Austràlia]] el 1788, que marca l'inici de la documentació escrita a [[Austràlia]]. Aquest període s'ha estimat de diferents maneres, amb la majoria d'evidències que suggereixen que es remunta entre 50.000 i 65.000 anys. Aquesta època es coneix com a [[prehistòria]] en lloc d'història perquè el coneixement d'aquest període no es deriva de la documentació escrita. Tanmateix, alguns argumenten que la [[Transmissió oral|tradició ora]]<nowiki/>l indígena hauria de tenir un estatus similar.<ref>{{Ref-llibre|títol=Rethinking Oral History and Tradition: An Indigenous Perspective|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=z5KwDwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PP1&dq=australia+argue+that+Indigenous+oral+tradition+should+be+accorded+an+equal+status&ots=jV8VP5WhdH&sig=6cu1ui1zbrvCRTmc35rxlhYuUv4&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Oxford University Press|data=2019|isbn=978-0-19-068168-5|llengua=en|nom=Nepia|cognom=Mahuika|pàgines=1-2}}</ref> |
|||
{{Infotaula esdeveniment}} |
|||
La '''indústria pesquera a Nova Zelanda''' s'estableix a partir de les 200 [[Milla marina|milles nàutiques]] de la [[zona econòmica exclusiva|zona econòmica exclusiva (ZEE)]], que, segons els tractats internacionals atorguen a [[Nova Zelanda]] els drets especials de pesca.<ref>{{Ref-web|títol=Premable to the Unidted Nations Convention on the Law of the Sea|url=https://www.un.org/depts/los/convention_agreements/texts/unclos/part5.htm|consulta=2024-08-26|editor=United Nations Convention on the Law of the Sea - Part V|data=1982}}</ref> Així doncs, ocupa 4,1 milions de quilòmetres quadrats. Es tracta de la sisena zona més gran del món, i és catorze vegades la superfície terrestre de Nova Zelanda.<ref>{{Ref-web|url=https://environment.govt.nz/assets/Publications/Files/Environmental-Report-Card-Marine-Areas-with-Legal-protection_0.pdf|títol=Marine areas with legal protection Environmental Report Card|consulta=26/08/2024|editor=Ministry of Environment of New Zealand - Environmental Report Card|data=Decermber 2008}}</ref><ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=OECD Environmental Performance Reviews: New Zealand 2007|url=https://books.google.es/books?id=DSZ0zA3RL1gC&dq=Zealand+%22exclusive+economic+zone%22+%22sixth+largest%22&pg=PA208&redir_esc=y#v=onepage&q=Zealand%20%22exclusive%20economic%20zone%22%20%22sixth%20largest%22&f=false|editorial=OECD Publishing|data=2007-04-04|isbn=978-92-64-03058-9|llengua=en|cognom=OECD|pàgines=208}}</ref> |
|||
La presència humana al continent australià va començar amb la migració dels avantpassats dels [[aborígens australians]] actuals per [[Pont terrestre|ponts terrestres]] i travessies curtes per mar des del que ara és el [[Àsia Sud-oriental|sud-est asiàtic]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Out of Eden: The Peopling of the World|url=https://books.google.es/books?id=0quSCgAAQBAJ&pg=PP94&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=2#v=onepage&q&f=false|editorial=Little, Brown Book Group|data=2012-03-01|isbn=978-1-78033-753-1|llengua=en|nom=Stephen|cognom=Oppenheimer|pàgines=94-}}</ref> El nombre d'onades d'immigració que poden haver contribuït a aquests avantpassats dels aborígens australians moderns són incertes.<ref>{{Ref-publicació|article=A genomic history of Aboriginal Australia|url=https://www.nature.com/articles/nature18299|publicació=Nature|data=2016-10|issn=1476-4687|pàgines=207–214|volum=538|exemplar=7624|doi=10.1038/nature18299|llengua=en|nom=Anna-Sapfo|cognom=Malaspinas|nom2=Michael C.|cognom2=Westaway|nom3=Craig|cognom3=Muller|nom4=Vitor C.|cognom4=Sousa|nom5=Oscar|cognom5=Lao}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=When did modern humans get to Australia?|url=https://australian.museum/learn/science/human-evolution/the-spread-of-people-to-australia/|llengua=en|editor=Australian Museum|data=18/04/2024|nom=Fran|cognom=Dorey|consulta=27/08/2024}}</ref> El refugi de roca de [[Madjedbebe]] a la [[Terra d'Arnhem]] és potser el lloc més antic que mostra la presència d'humans a Austràlia.<ref>{{Ref-publicació|article=Identifying disturbance in archaeological sites in tropical northern Australia: Implications for previously proposed 65,000‐year continental occupation date|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/gea.21822|publicació=Geoarchaeology|data=2021-01|issn=0883-6353|pàgines=92–108|volum=36|exemplar=1|doi=10.1002/gea.21822|llengua=en|nom=Martin A. J.|cognom=Williams|nom2=Nigel A.|cognom2=Spooner|nom3=Kathryn|cognom3=McDonnell|nom4=James F.|cognom4=O'Connell}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Climate, Clothing, and Agriculture in Prehistory: Linking Evidence, Causes, and Effects|url=https://books.google.com/books?id=Ux50DwAAQBAJ&pg=PA237|editorial=Cambridge University Press|data=2019|isbn=978-1-108-47008-7|llengua=en|nom=Ian|cognom=Gilligan|pàgines=237}}</ref> Les restes humanes més antigues trobades es troben al [[Regió dels llacs de Willandra|llac Mungo]] a [[Nova Gal·les del Sud]], que s'han datat fa uns 41.000 anys.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Bone Readers: Science and Politics in Human Origins Research|url=https://books.google.com/books?id=WrJmDAAAQBAJ&pg=PA43|editorial=Routledge|data=2016-06-16|isbn=978-1-315-41888-9|llengua=en|nom=Claudio|cognom=Tuniz|nom2=Richard|cognom2=Gillespie|nom3=Cheryl|cognom3=Jones|pàgines=43}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Archaeological Dimension of World Heritage: From Prevention to Social Implications|url=https://books.google.com/books?id=jV64BAAAQBAJ&pg=PA41|editorial=Springer Science & Business Media|data=2014-04-08|isbn=978-1-4939-0283-5|llengua=en|nom=Alicia|cognom=Castillo|pàgines=41}}</ref> |
|||
La zona marina de Nova Zelanda té una [[topografia]] submarina rica i inusualment complexa. Es coneix que hi viuen més de 15.000 [[espècies marines]], al voltant del deu per cent de la [[Biodiversitat global|diversitat mundial]]. Moltes d'aquestes són [[Migració animal|espècies migratòries]], però l'aïllament de Nova Zelanda ha determinat que moltes de les seves espècies marines siguin [[Endemisme|endèmiques]] d'aquest territori.<ref>{{Ref-web|url=https://teara.govt.nz/en/sea-life|títol=Sea Life|consulta=26/08/2024|editor=Te Ara : Encyclopedia of New Zealand}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=New Zealand’s marine biodiversity|url=https://www.doc.govt.nz/nature/habitats/marine/new-zealands-marine-biodiversity/|consulta=2024-08-26|llengua=en-nz|editor=Department of Conservation. New Zealand Government}}</ref> |
|||
En el moment del primer contacte europeu, les estimacions de la població aborigen oscil·laven entre 300.000 i un milió d'habitants.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Cambridge history of Australia|url=https://archive.org/details/cambridgehistory0001unse_m8y7|editorial=Cambridge : Cambridge University Press|data=2013|isbn=978-1-107-44575-8|cognom=McCalman,|nom=Janet|pàgines=294|capítol=Population and Health|cognom2=Kipen|nom2=Rebecca}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The original Australians : story of the Aboriginal people|url=https://archive.org/details/originalaustrali0000floo|editorial=Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin|data=2006|isbn=978-1-74114-872-5|nom=Josephine|cognom=Flood|pàgines=30-35}}</ref> Eren societats complexes [[Societat caçadora-recol·lectora|caçadores-recol·lectores]] amb economies i societats diverses. Hi havia unes 600 tribus o nacions i 250 llengües amb diversos dialectes.<ref>{{Ref-llibre|títol=The original Australians : story of the Aboriginal people|url=https://archive.org/details/originalaustrali0000floo|editorial=Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin|data=2006|isbn=978-1-74114-872-5|nom=Josephine|cognom=Flood|pàgines=21-22,37}}</ref> Alguns grups es dedicaven al [[cultiu de pals de foc]],<ref>{{Ref-web|títol=How Aboriginal burning changed Australia’s climate|url=https://theconversation.com/how-aboriginal-burning-changed-australias-climate-4454|data=2012-01-11|consulta=2024-08-27|llengua=en-US|nom=Karl-Heinz|cognom=Wyrwoll|editor=The Conversation}}</ref> o la [[piscicultura]] <ref>{{Ref-web|títol=Friday essay: traps, rites and kurrajong twine – the incredible ingenuity of Indigenous fishing knowledge|url=https://theconversation.com/friday-essay-traps-rites-and-kurrajong-twine-the-incredible-ingenuity-of-indigenous-fishing-knowledge-210467|data=2023-08-31|consulta=2024-08-27|llengua=en-US|nom=Anna|cognom=Clark|editor=The Conversation}}</ref> i van construir refugis semipermanents.<ref>{{Ref-llibre|títol=The original Australians : story of the Aboriginal people|url=https://archive.org/details/originalaustrali0000floo|editorial=Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin|data=2006|isbn=978-1-74114-872-5|nom=Josephine|cognom=Flood|pàgines=239-240}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Complex hunter-gatherers: a view from Australia|url=https://www.cambridge.org/core/journals/antiquity/article/abs/complex-huntergatherers-a-view-from-australia/91998B1AE66FF0117DEE1EC628FD96BE|publicació=Antiquity|data=1987-07|issn=0003-598X|pàgines=310–321|volum=61|exemplar=232|doi=10.1017/S0003598X00052182|llengua=en|nom=Elizabeth|cognom=Williams}}</ref> El moment evolutiu en què alguns grups es van dedicar a l'[[agricultura]] encara és controvertida.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Biggest Estate on Earth: How Aborigines made Australia|url=https://www.google.es/books/edition/_/aUddY9fGkNMC?hl=ca&gbpv=1|editorial=Allen & Unwin|data=2011-10-01|isbn=978-1-74269-352-1|llengua=en|nom=Bill|cognom=Gammage|pàgines=281-304}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Sutton|nom=Peter|títol=Farmers or Hunter-gatherers? : The Dark Emu Debate|url=https://search.worldcat.org/title/1255170948|data=2021|editorial=Melbourne University Publishing|isbn=9780522877861|cognom2=Walshe|nom2=Keryn}}</ref> |
|||
== Estadístiques == |
|||
[[Fitxer:Zealandia-Continent map en.svg|miniatura|334x334px|Mapa del [[Llit marí|fons marí]] a Nova Zelanda]] |
|||
La indústria pesquera de Nova Zelanda va capturar 341.000 tones i va obtenir més de 818 milions de [[Dòlar neozelandès|dòlars nz]] en exportacions durant la campanya de pesca 2022,<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.mpi.govt.nz/dmsdocument/56572-Draft-Fisheries-Industry-Transformation-Plan|títol=Fisheries Industry Transformation Plan:Draft for Consultation|consulta=26/08/2024|editor=New Zealand Government|pàgina=9,27}}</ref> la qual cosa representa el 0,7% del producte interior brut de l'[[Economia de Nova Zelanda|economia neozelandesa]]. Les exportacions de productes pesquers van suposar uns 1.45 bilions de dòlars nz.<ref>{{Ref-web|url=https://deepwatergroup.org/wp-content/uploads/2022/09/BERL-2022-Commercial-Fishing-Economic-Contribution-Final-Report.pdf|títol=The economic contribution of commercial fishing|consulta=26/08/2024|editor=Fisheries Inshore New Zealand (FINZ) report|data=March 2022|pàgina=ii|nom=Hugh|cognom=Dixon|coautors=Connor McIndoe}}</ref> |
|||
Els [[Illencs de l'estret de Torres]] es van establir per primera vegada les illes fa uns 4.000 anys. Cultural i lingüísticament diferents dels pobles aborígens continentals, eren gent de mar i obtenien el seu mitjà de vida de l'horticultura estacional i dels recursos dels seus [[Escull|esculls]] i [[Mar|mars]]. L'agricultura també es va desenvolupar en algunes illes i pobles va aparèixer cap al segle XIV.<ref>{{Ref-llibre|títol=The original Australians : story of the Aboriginal people|url=https://archive.org/details/originalaustrali0000floo|editorial=Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin|data=2006|isbn=978-1-74114-872-5|nom=Josephine|cognom=Flood|pàgines=198-199}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The Cambridge history of Australia|url=https://archive.org/details/cambridgehistory0001unse_m8y7|editorial=Cambridge University Press|data=2013|isbn=978-1-107-44575-8|cognom=Veth|nom=Peter|pàgines=34-35|cognom2=O'Connor|nom2=Sue|capítol=The past 50,000 years: an archaeological view|editor=Bashford, Alison; MacIntyre, Stuart (eds.)}}</ref> |
|||
A les [[pesqueries]] de Nova Zelanda hi ha unes dues tones de peix per cada neozelandès. Durant el 2022, hi havia 840 [[Vaixell pesquer|vaixells de pesca]] amb 12.490 treballadors dins el sector pesquer.<ref name=":0" /> El 2020, 282 empreses estaven dedicades a la indústria de la [[pesca d'arrossegament]], i 309 empreses a la indústria de la pesca monitoritzada.<ref>{{Ref-web|url=https://deepwatergroup.org/wp-content/uploads/2022/09/BERL-2022-Commercial-Fishing-Economic-Contribution-Final-Report.pdf|títol=The economic contribution of commercial fishing|consulta=26/08/2024|editor=Fisheries Inshore New Zealand (FINZ) report|data=March 2022|pàgina=3|nom=Hugh|cognom=Dixon|coautors=Connor McIndoe}}</ref> |
|||
Entre 2005 i 2019 van incrementar els treballadors en l'elaboració de [[Marisc]], de 567 persones a 591 persones; comerç a l'engròs de peix i marisc, de 129 persones a 180 persones i altres processos pesquers de 219 persones a 387 persones.<ref>{{Ref-web|url=https://deepwatergroup.org/wp-content/uploads/2022/09/BERL-2022-Commercial-Fishing-Economic-Contribution-Final-Report.pdf|títol=The economic contribution of commercial fishing|consulta=26/08/2024|editor=Fisheries Inshore New Zealand (FINZ) report|data=March 2022|pàgina=31|nom=Hugh|cognom=Dixon|coautors=Connor McIndoe}}</ref> |
|||
Entre 2012 i 2018 hi ha hagut un descens de neozelandesos que es dediquen a la [[pesca esportiva]] anual d'unes 10.000 tones de captures el 2020.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wynne–Jones|nom=J. (et al)|títol=National Panel Survey of Marine: Recreational Fishers 2017–18|url=https://legasea.co.nz/wp-content/uploads/2019/12/Recreational-harvest-estimates-2108.pdf|data=July 2019|editorial=Fisheries in New Zealand-New Zealand Government|pàgines=5-6|isbn=978-0-9951269-8-5}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=How much fish do recreational marine fishers catch?|url=https://legasea.co.nz/?interesting_fact=how-much-fish-do-recreational-marine-fishers-catch|consulta=2024-08-26|llengua=en-NZ|editor=Legal Sea, Fish for the People|data=June 21, 2020}}</ref> |
|||
== Història == |
|||
=== Dècada de 1900-1960 === |
|||
Tradicionalment, la indústria pesquera de Nova Zelanda era una indústria costanera limitada en gran part al consum del mercat propi. De 1938 a 1963, van funcionar un sistema de llicències, que implicava controls d'equips i zones.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Guerin|nom=Kevin|títol=Property Rights and Environmental Policy: A New Zealand Perspective|url=https://hdl.handle.net/10419/205507|data=2003|pàgines=27|col·lecció=New Zealand Treasury Working Paper, No. 03/02}}</ref> A partir de la dècada de 1960, les aigües exteriors, fora de les 12 milles nàutiques, van ser explotades per vaixells d'arrossegament [[Japó|japonesos]], [[Taiwan|taiwanesos]], [[Corea del Sud|sud-coreans]] i [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://teara.govt.nz/en/fishing-industry/page-5|títol=Story: Fishing industry|consulta=26/08/2024|editor=Te Ara: Encyclopedia of New Zealand}}</ref> |
|||
=== Dècada de 1970 === |
|||
L'any 1977 es va establir la zona econòmica exclusiva (ZEE) de 200 milles nàutiques. Aquestes zones es van acordar perquè els països volien protegir-se davant l'explotació efectuada pels [[Vaixell pesquer|vaixells de pesca]] estrangers. Com que el territori de Nova Zelanda inclou les [[illes Chatham]] i altres illes exteriors, la seva ZEE té 4,1 milions de quilòmetres quadrats, la sisena zona de pesca més gran del món.<ref name=":5" /> |
|||
L'explotació pesquera era un recurs molt rellevant i les expectatives eren altes. La pesca de baix cost s'havia [[Sobreexplotació|sobreexplotat]] i es va iniciar la recerca de nous recursos pesquers en [[alta mar]]. Les empreses neozelandeses van negociar la creació d'empreses participades amb indústries pesqueres de l'estranger. Els equips d'arrossegament d'altres nacions van ensenyar als neozelandesos a pescar en aigües profundes i, a canvi, van obtenir una part de la captura.<ref name=":1" /> |
|||
=== Dècada de 1980 === |
|||
L'any 1980 les conseqüències de la política "[[Think Big]]" ([[intervencionisme]] neozelandès) per a la indústria pesquera estaven fent-se molt evidents. [[Mel Courtney]], diputat de [[Nelson (Nova Zelanda)|Nelson]] i coordinador del subcomitè de producció i comercialització de la pesca de l'oposició, va afirmar que "''aquesta política s'està enfonsant"'', va expressar l'opinió de molts. "''La indústria es va expandir tan ràpidament que es va sobre capitalitzar amb massa vaixells... la flota de baixes es va expandir i les empreses conjuntes i els vaixells lliures d'impostos van exercir més pressió"'' (Commercial Fishing juny 1980 <ref>{{Ref-web|títol=In the shadow of Think Big|url=https://www.nzherald.co.nz/nz/in-the-shadow-of-think-big/XB3K7O7NBX762V2RCZBI7EAATE/?c_id=1&objectid=10703096|data=2011-01-30|consulta=2024-08-26|llengua=en-NZ|editor=New Zealand News|nom=Owen|cognom=Hembry}}</ref> |
|||
La pesca d'arrossegament en aigües profundes es va anar mecanitzant de forma important, requerint-se una inversió de capital massiva per operar amb aquestes [[factories de pesca]]. Aquest tipus d'indústria processa tot el que s'agafa a bord. Fins i tot les [[Tripa|tripes]] i els caps es transformen en [[farina de peix]], que és tan valuosa que es coneix com "or marró". En altres llocs, les principals pesqueries, com la [[pesca de bacallà de l'hemisferi nord]], s'estaven col·lapsant.<ref>{{Ref-publicació|article=The Newfoundland Cod Stock Collapse: A Review and Analysis of Social Factors|url=https://escholarship.org/uc/item/19p7z78s|publicació=Electronic Green Journal|data=2002|volum=1|exemplar=17|doi=10.5070/G311710480|llengua=en|nom=Fred|cognom=Mason}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Trophic Cascades in a Formerly Cod-Dominated Ecosystem|url=https://www.science.org/doi/10.1126/science.1113075|publicació=Science|data=2005-06-10|issn=0036-8075|pàgines=1621–1623|volum=308|exemplar=5728|doi=10.1126/science.1113075|llengua=en|nom=Kenneth T.|cognom=Frank|nom2=Brian|cognom2=Petrie|nom3=Jae S.|cognom3=Choi|nom4=William C.|cognom4=Leggett}}</ref> Les companyies pesqueres de Nova Zelanda van poder comprar o llogar els vaixells d'arrossegament a baix cost. Al mateix temps, el col·lapse de la pesca del nord va donar lloc a una necessitat insatisfeta al mercat mundial de [[peix blanc]] de qualitat en el que el [[Lluç de cua afuada neozelandès|hoki]] i el [[rellotge ataronjat]] (''oplostethus atlanticus'') de Nova Zelanda van incrementar la seva demanada.<ref name=":1" /> |
|||
=== Dècada de 1990 === |
|||
El 1986 Nova Zelanda es va convertir en el primer país a introduir un [[sistema de gestió de quotes]] (QMS) basat en drets de propietat per evitar la [[sobrepesca]].<ref>{{Ref-web|títol=Overfishing|url=https://editors.eol.org/eoearth/wiki/Overfishing|consulta=2024-08-27|editor=The Encyclopedia of Earth|data=December 7, 2014|nom2=C Michael|cognom2=Hogan}}</ref> El 2008 hi havia 129 espècies destinades a l'explotació comercial.<ref>{{Ref-web|títol=New Zealand’s Quota Management System: A History of the First 20 Years|url=https://www.motu.nz/our-research/environment-and-resources/fisheries-management/new-zealands-quota-management-system-a-history-of-the-first-20-years/|consulta=2024-08-26|llengua=en|editor=Motu Working Paper 07-02 - Motu Economic and Public Policy Research|data=2007|nom=Kelly|cognom=Lock|nom2=Stefan|cognom2=Leslie}}</ref> Es van assignar uns 60 grups d'espècies amb un subsidi de QMS per als pescadors [[Maoris|maorís]] habituals, amb un nombre similar per la pesca esportiva. Les pesqueries es gestionaven a través de la Llei de Pesca de 1996, que establia les normes i regulacions, i el QMS el va administrar pel [[Ministeri de Pesca (Nova Zelanda)|Ministeri de Pesca]] fins a l'abril de 2012, quan es va fusionar en el [[Ministeri d'Indústries Primàries (Nova Zelanda)|Ministeri d'Indústries Primàries]].<ref>{{Ref-publicació|article=“After all these years” – New Zealand's quota management system at the crossroads|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0308597X17307698|publicació=Marine Policy|data=2018-06-01|issn=0308-597X|pàgines=101–110|volum=92|doi=10.1016/j.marpol.2018.02.010|nom=Bjørn|cognom=Hersoug}}</ref> |
|||
=== Dècada de 2000 === |
|||
[[Fitxer:Long liner in Cook Strait, New Zealand 1988.jpg|esquerra|miniatura|260x260px|[[Pesca vertical]] del [[Polps|pop]] a l'[[Estret de Cook]]]] |
|||
L'any 2000, la indústria pesquera havia passat de ser un proveïdor nacional a exportar més del 90 % de les captures de peix.<ref>{{Ref-llibre|títol=Use of Property Rights in Fisheries Management: Proceedings of the FishRights99 Conference, Fremantle, Western Australia, 11-19 November 1999|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=s5Y1YeqD-iAC&oi=fnd&pg=PA390&dq=new+zealand+2000,+the+industry+had+developed+from+being+a+domestic+supplier+to+exporting+over+90+percent+of+the+fish+harvest.&ots=I04XtBmj9H&sig=oamRhkyelE7ousOQkWEgNcCeSng&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Food & Agriculture Org.|data=2000|isbn=978-92-5-104530-5|llengua=en|nom=R|cognom=Bess|pàgines=390-401|capítol=Property rights and their role in sustaining New Zealand seafood firms' competitiveness}}</ref> Durant els deu anys entre 2008 i 2017, 180.100 km2 o el 4,4% del [[Llit marí|fons marí]] de Nova Zelanda es pescaven mitjançant el mètode d'[[arrossegament]] de fons.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Baird|nom=S.J.|títol=Extent of bottom contact by New Zealand commercial trawl fishing for deepwater Tier 1 and Tier 2 target species determined using CatchMapper software, fishing years 2008–17|url=https://fs.fish.govt.nz/Doc/24749/AEBR-2019-229-bottom-contact-trawl-fishing.pdf.ashx|data=September 2019.|editorial=New Zealand Aquatic Environment and Biodiversity Report No. 229|isbn=978-1-99-000840-5|cognom2=Mules|nom2=R.}}</ref> Aquest representava el 13,0% de l'àrea del fons marí a aigües obertes, amb la pesca d'arrossegament en contacte amb el fons en aigües menys profundes de 1600 m, i l'11% de la superfície del fons marí a 0-1600 m de profunditat.<ref name=":2" /> Més del 90 % del fons marí de Nova Zelanda del [[mar territorial]] i ZEE, no ha estat mai tocat per vaixells d'arrossegament.<ref>{{Ref-web|títol=Key Facts - Seafood NZ|url=https://www.seafood.co.nz/resources/key-facts|consulta=2024-08-26|editor=seafood.co.nz}}</ref> |
|||
== Pesqueries == |
|||
Els [[Estuari|estuaris]] costaners acullen uns 15.000 km de [[costa]] de Nova Zelanda. Les pesqueries costaneres tenen accés a una gran [[plataforma continental]], i més lluny hi ha grans [[Mont submarí|monts submarins]]. En conjunt, aquests [[Calador|caladors]] relativament poc profunds ocupen al voltant del 30% de l'àrea de la ZEE. Encara més lluny, a la profunditat de l'oceà, hi ha cadenes muntanyoses i [[Volcà submarí|volcans submarins]], i profundes [[Fossa marina|fosses marines]]. La [[fossa de Kermadec]] de 10.000 metres de profunditat és la segona fossa més profunda de la Terra.<ref>{{Ref-publicació|article=Bait attending fishes of the abyssal zone and hadal boundary: Community structure, functional groups and species distribution in the Kermadec, New Hebrides and Mariana trenches|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0967063716302333|publicació=Deep Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers|data=2017-03-01|issn=0967-0637|pàgines=38–53|volum=121|doi=10.1016/j.dsr.2016.12.009|nom=T. D.|cognom=Linley|nom2=A. L.|cognom2=Stewart|nom3=P. J.|cognom3=McMillan|nom4=M. R.|cognom4=Clark|nom5=M. E.|cognom5=Gerringer}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=A Large Aggregation of Liparids at 7703 meters and a Reappraisal of the Abundance and Diversity of Hadal Fish|url=http://academic.oup.com/bioscience/article/60/7/506/234140/A-Large-Aggregation-of-Liparids-at-7703-meters-and|publicació=BioScience|data=2010-08-01|issn=1525-3244|pàgines=506–515|volum=60|exemplar=7|doi=10.1525/bio.2010.60.7.6|llengua=en|nom=Toyonobu|cognom=Fujii|nom2=Alan J.|cognom2=Jamieson|nom3=Martin|cognom3=Solan|nom4=Philip M.|cognom4=Bagley|nom5=Imants G.|cognom5=Priede}}</ref> |
|||
L'[[alta mar]] són aquelles zones oceàniques que no estan cobertes per les ZEE de cap país. Nova Zelanda té obligacions internacionals per garantir que els vaixells amb [[Bandera de Nova Zelanda|bandera neozelandesa]] estiguin alineats amb la conservació i la gestió adequades de la pesca d'alta mar. Aquestes obligacions es compleixen a la part 6A de la Llei de Pesca de 1996. Aquestes obligacions provenen de la [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar|Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar]] i de l'[[Acord per a la conservació i gestió dels estocs de peixos transzonals|Acord de 1995 sobre poblacions de peixos transzonals]].<ref>{{Ref-publicació|article=I. The Straddling Stocks Agreement of 1995—an Initial Assessment|url=https://www.cambridge.org/core/journals/international-and-comparative-law-quarterly/article/abs/i-the-straddling-stocks-agreement-of-1995an-initial-assessment/C3A4D2A4E0A4006E2D5424F47B09D5BE|publicació=International & Comparative Law Quarterly|data=1996-04|issn=1471-6895|pàgines=463–475|volum=45|exemplar=2|doi=10.1017/S0020589300059108|llengua=en|nom=Colin|cognom=Warbrick|nom2=Dominic|cognom2=McGoldrick|nom3=D. H.|cognom3=Anderson}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The United Nations Fish Stocks Agreement of 1995: History and Problems of Implementation|url=https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/mre.15.4.42629326|publicació=Marine Resource Economics|data=2000-01|issn=0738-1360|pàgines=265–280|volum=15|exemplar=4|doi=10.1086/mre.15.4.42629326|llengua=en|nom=Gordon R.|cognom=Munro}}</ref> |
|||
== Espècies capturades == |
|||
[[Fitxer:Snapper03 melb aquarium.jpg|miniatura|302x302px|''[[Pagrus auratus]]'' a l'[[Sea Life Melbourne Aquarium|Aquàrium de Melbourne]]]] |
|||
Les captures de costa entre 2016 i 2020 van arribar a les 96.225 tones, la qual cosa va suposar una disminució de les 106.498 tones entre 2010 i 2015. El valor mitjà total estimat de les captures comercials de la pesca va ser de 383,5 milions de $NZ, amb les espècies principals<ref name=":4">{{Ref-web|url=https://deepwatergroup.org/wp-content/uploads/2022/09/BERL-2022-Commercial-Fishing-Economic-Contribution-Final-Report.pdf|títol=The economic contribution of commercial fishing|consulta=26/08/2024|editor=Fisheries Inshore New Zealand (FINZ) report|data=March 2022|pàgina=18|nom=Hugh|cognom=Dixon|coautors=Connor McIndoe}}</ref>: |
|||
* ''[[Pagrus auratus]] (snapper)'', amb un valor mitjà de captura de 70,9 milions $NZ |
|||
* ''[[Trachurus]]'' amb un valor mitjà de captura de 33,5 milions de $NZ |
|||
* ''[[Nemadactylus macropterus]] (Tarakihi)'', amb un valor mitjà de captura de 33 milions de $NZ |
|||
{| class=wikitable cellspacing=2 cellpadding=5 style="border-collapse: collapse; font-size: 100%;" |
|||
|- bgcolor="cccccc" |
|||
!Espècie |
|||
!align=left style="width:15em"|Principals captures comercials costaneres i valor per espècies 2016 - 2020 <small>(milions $NZ)</small><ref name=":4" /> |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Pagrus auratus]]''<ref>{{Ref-web|url=http://www.TeAra.govt.nz/en/photograph/8820/snapper|títol=Coastal fish - Coastal predatory open-water fish|consulta=27/08/2024|editor=Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand,|data=2006|nom=Carl|cognom=Walrond}}</ref> |
|||
|align=center|70,9 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Trachurus]]'' |
|||
|align=center|33,5 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Nemadactylus macropterus]]'' |
|||
|align=center|33,0 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Parapercis colias]]'' |
|||
|align=center|31,2 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Agullat|Squalus acanthias]]'' |
|||
|align=center|27,3 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Tríglids|Triglidae]]'' |
|||
|align=center|22,3 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Pleuronectiformes]]'' |
|||
|align=center|20,3 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Caçó|Galeorhinus galeus]]'' |
|||
|align=center|15,7 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Icosteus aenigmaticus]]'' |
|||
|align=center|12,6 |
|||
|- |
|||
|align=center|''[[Polyprion oxygeneios]]'' |
|||
|align=center|12,2 |
|||
|} |
|||
La mitjana de captures totals de [[Peix migratori|peixos migratoris]] entre 2016 i 2020 va ser de 9.752 tones. Es tracta d'una disminució significativa de les 16.367 tones entre 2010 i 2015. Entre el 2016 i el 2020, el valor mitjà de captura de peixos migratoris va ser de 43,3 milions de $NZ.<ref name=":4" /> |
|||
Les principals espècies migratòries capturades dins aquest periode per la seva importància econòmica van ser: |
|||
* ''[[Bacora (peix)|Thunnus alalunga]] (tonyina blanca)'', amb un valor mitjà de captura comercial de 19,2 milions de $NZ |
|||
* ''[[Tonyina del sud|Thunnus maccoyii]] (tonyina del sud)'', amb un valor mitjà de captura comercial de 10,8 milions de$NZ |
|||
* ''[[Peix espasa|Xiphias gladius]] (peix espasa)'', amb un valor mitjà de captura comercial de 5 milions de $NZ |
|||
Aquestes tres espècies només representaven el 40 % de la captures de peixos migradors.<ref name=":4" /> |
|||
== Rol maori == |
|||
[[Fitxer:Stone sculpture, Rarotonga, Cook Islands.jpg|miniatura|Representació de [[Tangaroa]] a les [[Illes Cook]], [[Deïtat|deitat]] de la [[mitologia maori]], que regna el mar]] |
|||
El [[Tractat de Waitangi]] signat l'any 1840 va garantir als [[Maoris|maorís]], indígenes de Nova Zelanda, la "possessió inalterada" de les pesqueres fins que van decidir disposar-ne a la Corona.<ref>{{Ref-publicació|article=Pre-European Maori exploitation of marine resources in two New Zealand case study areas: species range and temporal change|url=http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/03036758.2011.574709|publicació=Journal of the Royal Society of New Zealand|data=2013-03|issn=0303-6758|pàgines=1–37|volum=43|exemplar=1|doi=10.1080/03036758.2011.574709|llengua=en|nom=I|cognom=Smith}}</ref> Durant molts anys, els maorís van reclamar incompliments del Tractat i van incloure la introducció del Sistema de Gestió de Quotes (QMS) el 1986. El 1992 es va resoldre una [[reclamació del Tractat de Waitangi]] que va permetre la compra maorí del 50% de la quota Sealord (important propietari de la pesca) i un 20% per cent de la quota de pesca comercial per a noves espècies.<ref>{{Ref-web|títol=Treaty of Waitangi (Fisheries Claims) Settlement Act 1992 No 121 (as at 28 October 2021),|url=https://www.legislation.govt.nz/act/public/1992/0121/latest/DLM281436.html|consulta=2024-08-26|editor=Public Act Preamble – New Zealand Legislation|data=1992}}</ref> Una liquidació del 20% de l'espai d'[[Aqüicultura marina|aquicultura marina]] al voltant de les costes i els ports de Nova Zelanda es va promulgar a la Llei de liquidació de reclamacions d'aqüicultura comercial maori de 2004. El Te Ohu Kai Moana (industria pesquera neozlenadesa) està implementant aquesta assignació. Els maoris han construït la seva participació comercial fins al punt que controlen o influeixen en més d'un 30% de la pesca comercial.<ref>{{Ref-web|títol=Settlement history|url=https://teohu.maori.nz/settlement-history/|consulta=2024-08-26|llengua=en-NZ|editor=Te Ohu Kaimoana}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Cram|nom=Fiona (et al)|títol=Proceedings of the Traditional Knowledge Conference (2008) Te Tatau Pounamu:|data=2010|editorial=Te Tatau Pounamu: The Greenstone Door Auckland: Te Pae o te Maramatanga.|pàgines=158|isbn=0958261083|capítol=Traditional Knowledge and Decision Making: Māori Involvement in Aquaculture and Biotechnology.}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=A Race for Marine Space: Science, Values, and Aquaculture Planning in New Zealand|url=http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/08920753.2013.822284|publicació=Coastal Management|data=2013-09-03|issn=0892-0753|pàgines=401–419|volum=41|exemplar=5|doi=10.1080/08920753.2013.822284|llengua=en|nom=Michael Vincent|cognom=McGinnis|nom2=Meghan|cognom2=Collins}}</ref> |
|||
== Cronologia == |
|||
* Anys 1790: Arriben els pescadors i [[Balener|baleners]]. |
|||
* 1875: La [[Cacera de foques|caça de foques]] es limita a una temporada anual curta.<ref>{{Ref-web|títol=State of New Zealand's Environment 1997 - Chapter 9: Society's responses to the pressures on biodiversity|url=https://web.archive.org/web/20131019135011/http://www.mfe.govt.nz/publications/ser/ser1997/html/chapter9.8.html|data=2013-10-19|consulta=2024-08-26|editor=Ministry for the Environment of New Zealand}}</ref> |
|||
* 1877: La Fish Protection Aact estableix els principis per regular la pesca de Nova Zelanda. <ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=MacDiarmid|nom=A.B.|títol=Historical evidence for the state and exploitation of the marine fish and invertebrate resources in the Hauraki Gulf and along the Otago-Catlins shelf 1769–1950|url=https://www.mpi.govt.nz/dmsdocument/27549/direct|data=January 2018|editorial=Ministry for Primary Industries - New Zealand Governtment|pàgines=20|isbn=978-1-77665-763-6|cognom2=Cleaver|nom2=P.|cognom3=Stirling|nom3=B.}}</ref> |
|||
* 1894: Protecció de la població d'[[ossos marins]] a causa de la disminució d'exemplars. |
|||
* 1908: Aprovació de la ''Llei de pesca de 1908.''<ref name=":3" /> |
|||
* 1977: S'aprova la Llei de mar territorial i Zona Econòmica Exclusiva (ZEE).<ref>{{Ref-llibre|títol=New Zealand And The World: Past, Present And Future|url=https://www.google.es/books/edition/New_Zealand_And_The_World_Past_Present_A/X4RIDwAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=new+zealand+1977:+The+Territorial+Sea+and+Exclusive+Economic+Zone+Act+is+passed.&pg=PA285&printsec=frontcover|editorial=World Scientific|data=2017-12-28|isbn=978-981-323-241-9|llengua=en|nom=Robert G.|cognom=Patman|nom2=Iati|cognom2=Iati|nom3=Balazs|cognom3=Kiglics|pàgines=285}}</ref> |
|||
* 1979: Entra en vigor la Llei de protecció dels mamífers marins.<ref>{{Ref-llibre|títol=Legal Measures for the Conservation of Marine Mammals|url=https://www.google.es/books/edition/Legal_Measures_for_the_Conservation_of_M/ZpKmsM_7liYC?hl=ca&gbpv=1&dq=new+zealand+1979:+Marine+Mammals+Protection+Act&pg=PA107&printsec=frontcover|editorial=IUCN|data=1982|isbn=978-2-88032-087-4|llengua=en|nom=Patricia W.|cognom=Birnie|pàgines=107}}</ref> |
|||
* 1983: Entra en vigor la Llei de pesca de 1983 (estableix un sistema de quotes de pesca).<ref>{{Ref-llibre|títol=Use of Property Rights in Fisheries Management: Proceedings of the FishRights99 Conference, Fremantle, Western Australia, 11-19 November 1999|url=https://www.google.es/books/edition/Use_of_Property_Rights_in_Fisheries_Mana/s5Y1YeqD-iAC?hl=ca&gbpv=1&dq=new+zealand+1983+Fisheries+Act+1983+comes+into+force+(establishes+a+fishing+quota+system).&pg=PA61&printsec=frontcover|editorial=Food & Agriculture Org.|data=2000|isbn=978-92-5-104530-5|llengua=en|nom=Ross|cognom=Shotton|pàgines=61}}</ref> |
|||
* 1986: S'introdueix el Sistema de Gestió de Quotes (QMS) per conservar les poblacions de peixos dins de la ZEE.<ref>{{Ref-llibre|títol=Case Studies on the Allocation of Transferable Quota Rights in Fisheries|url=https://www.google.es/books/edition/Case_Studies_on_the_Allocation_of_Transf/nhRgXTPVnuUC?hl=ca&gbpv=1&dq=1986:+Quota+Management+System+(QMS)+introduced+to+conserve+fish+stocks+within+the+Exclusive+Economic+Zone.&pg=PA229&printsec=frontcover|editorial=Food & Agriculture Org.|data=2001|isbn=978-92-5-104675-3|llengua=en|nom=Ross|cognom=Shotton|nom2=Food and Agriculture Organization of the United|cognom2=Nations|pàgines=229}}</ref> |
|||
* 1989: S'aprova la Llei de pesca maorí.<ref>{{Ref-llibre|títol=A Political Economy of Neotribal Capitalism|url=https://www.google.es/books/edition/A_Political_Economy_of_Neotribal_Capital/ldXvGP5M4CMC?hl=ca&gbpv=1&dq=1989:+M%C4%81ori+Fisheries+Act+is+passed.&pg=PA216&printsec=frontcover|editorial=Lexington Books|data=2000|isbn=978-0-7391-0068-4|llengua=en|nom=Elizabeth|cognom=Rata|pàgines=216}}</ref> |
|||
* 1992: Llei de resolució del Tractat de Waitangi (reclamacions de pesca). |
|||
* 1996: S'aprova la Llei de pesca de 1996, entrant en vigor de forma irregular.<ref>{{Ref-llibre|títol=Use of Property Rights in Fisheries Management: Proceedings of the FishRights99 Conference, Fremantle, Western Australia, 11-19 November 1999|url=https://www.google.es/books/edition/Use_of_Property_Rights_in_Fisheries_Mana/s5Y1YeqD-iAC?hl=ca&gbpv=1&dq=1996:+Fisheries+Act+1996+is+passed+new+zealand&pg=PA425&printsec=frontcover|editorial=Food & Agriculture Org.|data=2000|isbn=978-92-5-104530-5|llengua=en|nom=Ross|cognom=Shotton|pàgines=425}}</ref> |
|||
* 2000: Moratòria de noves aplicacions d'aquicultura marina, inicialment durant dos anys. |
|||
* 2003: El [[Ministry of Agriculture and Forestry (Nova Zelanda)|Ministry of Agriculture and Forestry]], el [[Ministry for the Environment (Nova Zelanda)|Ministry for the Environment]] i [[Fonterra]] signen el [[Dairying and Clean Streams Accord]].<ref>{{Ref-web|títol=A Monitoring and Reporting Strategy for the Dairying and Clean Stream…|url=https://archive.ph/20120805001328/http://www.mfe.govt.nz/publications/land/dairying-clean-streams-monitoring-reporting-strategy-apr06/html/page2.html#selection-363.35-363.41|data=2012-08-05|consulta=2024-08-26|editor=Ministry for the Environment of New Zealand}}</ref> |
|||
* 2004: S'aixeca la moratòria a l'aquicultura marina després de l'aprovació de la Llei de reforma de l'aqüicultura (derogacions i disposicions transitòries). |
|||
* 2005: Es dicta la primera condemna penal per matar una foca. |
|||
* 2005: Trenta-cinc vaixells [[calamars]] van ordenar tornar al port des dels seus caladors subantàrtics per trencar un codi de pràctiques voluntari dissenyat per protegir les [[Ocells marins|aus marines]]. |
|||
* 2006: La indústria pesquera de Nova Zelanda proposa límits a la pesca d'arrossegament de fons.<ref>{{Ref-llibre|títol=Review of Fisheries in OECD Countries 2008: Policies and Summary Statistics|url=https://www.google.es/books/edition/Review_of_Fisheries_in_OECD_Countries_20/cr7VAgAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=2006:+The+New+Zealand+fishing+industry+proposes+limits+on+bottom+trawling+new+zealand&pg=PA260&printsec=frontcover|editorial=OECD Publishing|data=2009-07-10|isbn=978-92-64-03039-8|llengua=en|cognom=OECD|pàgines=260}}</ref> |
|||
* 2006: Es denega la sol·licitud dels oficials de pesca de Nova Zelanda per poder portar [[Maça (arma)|maces]] i [[gas pebre]].<ref>{{Ref-web|títol=Fisheries officers angry they will not be armed|url=https://www.nzherald.co.nz/nz/fisheries-officers-angry-they-will-not-be-armed/5G4HOU6TUNUZDYOJYCA426AQCI/|data=2006-10-08|consulta=2024-08-26|llengua=en-NZ|editor=New Zealand Herald}}</ref> |
|||
* 2007: Es protegeixen els grans [[Tauró blanc|taurons blancs]] a la ZEE de Nova Zelanda |
|||
* 2007: Prohibició de la pesca d'arrossegament de fons en zones seleccionades. |
|||
* 2007: Es prohibeix la pesca del rellotge ataronjat per permetre la recuperació de les seves poblacions. |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 15:19, 27 ago 2024
 | Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Vallue hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el agost 2024. |
La prehistòria d'Austràlia és el període que comprèn des dels primers assentaments humans al continent australià i la colonització d'Austràlia el 1788, que marca l'inici de la documentació escrita a Austràlia. Aquest període s'ha estimat de diferents maneres, amb la majoria d'evidències que suggereixen que es remunta entre 50.000 i 65.000 anys. Aquesta època es coneix com a prehistòria en lloc d'història perquè el coneixement d'aquest període no es deriva de la documentació escrita. Tanmateix, alguns argumenten que la tradició oral indígena hauria de tenir un estatus similar.[1]
La presència humana al continent australià va començar amb la migració dels avantpassats dels aborígens australians actuals per ponts terrestres i travessies curtes per mar des del que ara és el sud-est asiàtic.[2] El nombre d'onades d'immigració que poden haver contribuït a aquests avantpassats dels aborígens australians moderns són incertes.[3][4] El refugi de roca de Madjedbebe a la Terra d'Arnhem és potser el lloc més antic que mostra la presència d'humans a Austràlia.[5][6] Les restes humanes més antigues trobades es troben al llac Mungo a Nova Gal·les del Sud, que s'han datat fa uns 41.000 anys.[7][8]
En el moment del primer contacte europeu, les estimacions de la població aborigen oscil·laven entre 300.000 i un milió d'habitants.[9][10] Eren societats complexes caçadores-recol·lectores amb economies i societats diverses. Hi havia unes 600 tribus o nacions i 250 llengües amb diversos dialectes.[11] Alguns grups es dedicaven al cultiu de pals de foc,[12] o la piscicultura [13] i van construir refugis semipermanents.[14][15] El moment evolutiu en què alguns grups es van dedicar a l'agricultura encara és controvertida.[16][17]
Els Illencs de l'estret de Torres es van establir per primera vegada les illes fa uns 4.000 anys. Cultural i lingüísticament diferents dels pobles aborígens continentals, eren gent de mar i obtenien el seu mitjà de vida de l'horticultura estacional i dels recursos dels seus esculls i mars. L'agricultura també es va desenvolupar en algunes illes i pobles va aparèixer cap al segle XIV.[18][19]
Referències
- ↑ Mahuika, Nepia. Rethinking Oral History and Tradition: An Indigenous Perspective (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 1-2. ISBN 978-0-19-068168-5.
- ↑ Oppenheimer, Stephen. Out of Eden: The Peopling of the World (en anglès). Little, Brown Book Group, 2012-03-01, p. 94-. ISBN 978-1-78033-753-1.
- ↑ Malaspinas, Anna-Sapfo; Westaway, Michael C.; Muller, Craig; Sousa, Vitor C.; Lao, Oscar «A genomic history of Aboriginal Australia» (en anglès). Nature, 538, 7624, 10-2016, pàg. 207–214. DOI: 10.1038/nature18299. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Dorey, Fran. «When did modern humans get to Australia?» (en anglès). Australian Museum, 18-04-2024. [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ Williams, Martin A. J.; Spooner, Nigel A.; McDonnell, Kathryn; O'Connell, James F. «Identifying disturbance in archaeological sites in tropical northern Australia: Implications for previously proposed 65,000‐year continental occupation date» (en anglès). Geoarchaeology, 36, 1, 1-2021, pàg. 92–108. DOI: 10.1002/gea.21822. ISSN: 0883-6353.
- ↑ Gilligan, Ian. Climate, Clothing, and Agriculture in Prehistory: Linking Evidence, Causes, and Effects (en anglès). Cambridge University Press, 2019, p. 237. ISBN 978-1-108-47008-7.
- ↑ Tuniz, Claudio; Gillespie, Richard; Jones, Cheryl. The Bone Readers: Science and Politics in Human Origins Research (en anglès). Routledge, 2016-06-16, p. 43. ISBN 978-1-315-41888-9.
- ↑ Castillo, Alicia. Archaeological Dimension of World Heritage: From Prevention to Social Implications (en anglès). Springer Science & Business Media, 2014-04-08, p. 41. ISBN 978-1-4939-0283-5.
- ↑ McCalman,, Janet; Kipen, Rebecca. «Population and Health». A: The Cambridge history of Australia. Cambridge : Cambridge University Press, 2013, p. 294. ISBN 978-1-107-44575-8.
- ↑ Flood, Josephine. The original Australians : story of the Aboriginal people. Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin, 2006, p. 30-35. ISBN 978-1-74114-872-5.
- ↑ Flood, Josephine. The original Australians : story of the Aboriginal people. Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin, 2006, p. 21-22,37. ISBN 978-1-74114-872-5.
- ↑ Wyrwoll, Karl-Heinz. «How Aboriginal burning changed Australia’s climate» (en anglès americà). The Conversation, 11-01-2012. [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ Clark, Anna. «Friday essay: traps, rites and kurrajong twine – the incredible ingenuity of Indigenous fishing knowledge» (en anglès americà). The Conversation, 31-08-2023. [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ Flood, Josephine. The original Australians : story of the Aboriginal people. Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin, 2006, p. 239-240. ISBN 978-1-74114-872-5.
- ↑ Williams, Elizabeth «Complex hunter-gatherers: a view from Australia» (en anglès). Antiquity, 61, 232, 7-1987, pàg. 310–321. DOI: 10.1017/S0003598X00052182. ISSN: 0003-598X.
- ↑ Gammage, Bill. The Biggest Estate on Earth: How Aborigines made Australia (en anglès). Allen & Unwin, 2011-10-01, p. 281-304. ISBN 978-1-74269-352-1.
- ↑ Sutton, Peter; Walshe, Keryn. Farmers or Hunter-gatherers? : The Dark Emu Debate. Melbourne University Publishing, 2021. ISBN 9780522877861.
- ↑ Flood, Josephine. The original Australians : story of the Aboriginal people. Crows Nest, N.S.W. : Allen & Unwin, 2006, p. 198-199. ISBN 978-1-74114-872-5.
- ↑ Veth, Peter; O'Connor, Sue. «The past 50,000 years: an archaeological view». A: Bashford, Alison; MacIntyre, Stuart (eds.). The Cambridge history of Australia. Cambridge University Press, 2013, p. 34-35. ISBN 978-1-107-44575-8.