Paiporta: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Etiqueta: Reversió manual |
||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
== Economia == |
== Economia == |
||
L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la séquia de Faitanar, dona hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc. |
L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la séquia de Faitanar, dona hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc. |
||
== Galeria d'imatges de la DANA d'octubre de 2024 == |
|||
<gallery> |
|||
File:DANA OCTUBRE 2024 - Paiporta 1.jpg |
|||
File:DANA OCTUBRE 2024 - Paiporta 2.jpg |
|||
File:DANA OCTUBRE 2024 - Paiporta 3.jpg |
|||
File:DANA OCTUBRE 2024 - Paiporta 4.jpg |
|||
File:DANA OCTUBRE 2024 - Paiporta 5.jpg |
|||
</gallery> |
|||
== Política i govern == |
== Política i govern == |
||
Revisió del 21:51, 6 nov 2024
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Horta Sud | ||||
| Capital | Paiporta | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 27.184 (2023) (6.970,26 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Paiportí, paiportina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3,9 km² | ||||
| Altitud | 52 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Torrent | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Patrocini | Sant Roc | ||||
| Festa patronal | 16 d'agost | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46200 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46186 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46186 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | paiporta.es | ||||
 
| |||||
Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Geografia
Municipi de l'Horta, situat al sud de la ciutat de València. El territori és totalment pla, travessat del nord-oest al sud-est pel barranc de Torrent, també conegut com la Rambla del Poio, que dividix el nucli urbà en dues parts. El nucli més antic es troba a l'esquerra del barranc, al costat de l'església de Sant Jordi.
El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. La pluja, escassa, cau a la tardor i la primavera: 450/550 mm/anuals. La proximitat de la mar dona a l'aire un cert grau d'humitat. La temperatura mitjana anual és de 19 °C.
El terme municipal limita amb els de Picanya, Benetússer, ciutat de València, Massanassa, Alfafar i Catarroja.
Des de 2004 Paiporta està agermanat amb el municipi italià de Soliera.
Història
Segons el Llibre del repartiment el 1238 el rei Jaume I atorgà a Arnau Llac les alqueries de Cotelles i el Racó, on posteriorment es va assentar el poble, anomenat aleshores Sant Jordi. El 1366 el rei Pere el Cerimoniós dona el lloc a Pere de Boïl i Castellar, que posseïa el terç del delme i el dret de monedatge. L'any 1447, el senyoriu pertanyia al justícia de València Genís Ferrer, i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons.
El 1584, Elionor Pons va contraure matrimoni amb Pere Ladron Pallàs, que va heretar el títol de vescomte de Xelva; l'any 1599, el rei va atorgar el títol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Pallàs; en morir Gaspar Ladron de Pallàs sens descendència masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva.
En el segle xvii un robatori de sagrades formes en el convent de Sant Joaquim i Santa Anna, aixecat el 1595 i a hores d'ara desaparegut, va servir d'excusa al virrei per a iniciar una dura repressió del bandolerisme en tot el país; el 1741 i fins a la desamortització era propietat del marquès de Valdecarzana, que es va titular baró de Paiporta.
El 1841 va afegir-s'hi el barri de Casesnoves, també denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicció de Torrent i a la parròquia de Picanya.
L'any 2024 fou un dels municipis més afectats pel greu episodi de gota freda, amb desenes de morts.[1]
Etimologia
El nom «Paiporta» no té un origen aràbic, segons Coromines (1995: vol.VI, 116), ja que és un nom amb dues pes, fonema que no existix en àrab. Tampoc no és un terme d'origen valencià.
Les teories més esteses respecte l'etimologia és que el nom és un mossarabisme. Si atenem a les circumstàncies locals del municipi de Paiporta, s'hi pot trobar un camí per a establir una etimologia prou consistent, en la seua ubicació geogràfica: Paiporta no és encara l'horta pròpiament dita sinó que està entrant-hi pel barranc de Torrent avall, d'on podem deduir un origen del llatí prope hortam, 'prop de l'Horta', 'arran d'horta'.
Tot atenent a l'evolució fonètica del mot podem dir que propiórta (de prope hortam) esdevingué proiporta. Quan s'accentuà l'arabització del país, la primera “r”, ja atacada per dissimilació davant l'altra, desaparegué del tot perquè els arabòfons eren incapaços de pronunciar un grup inicial de consonant més líquida (FRAGA > Afraga, és un altre exemple). L'àrab tampoc admetia el diftong “oi”, ja que només “ai” era diftong admés en llur sistema fonètic, per això es produí el canvi de «Poip-» a «Paip-», i quedà el nom com a «Paiporta».[2]
Del nom de la localitat, ha esdevingut, fent un joc de paraules, l'expressió tant d'un sopar com d'un dinar tradicional al País Valencià, anomenat «de pa i porta», en què cadascú es duu o es porta l'entrepà de casa, o també alguna cosa per compartir, mentre els organitzadors posen les begudes o l'aperitiu, amb diverses variants segons llocs i ocasions. És evident el joc de paraules que es crea. També en serien expressions sinònimes d'altres com «de cabasset», «de sarnaxet», «de faixa» i «de pataqueta» o en castellà «de sobaquillo».[3]
Demografia
El 2022, Paiporta tenia 26.567 habitants (INE).[4]
 |
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics. |
Economia
L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la séquia de Faitanar, dona hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc.
Política i govern
Composició de la corporació municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 6 de Compromís per Paiporta (Compromís), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Vicente Ibor Asensi | 4.187 | 31,78% | 8 ( +1)
| |
| Compromís per Paiporta | 
|
Isabel Martín Gómez | 3.364 | 25,54% | 6 ( )
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Maria Isabel Albalat Asensi | 3.139 | 23,83% | 5 (+1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Francisco Estellés García | 1.499 | 11,38% | 2 ()
| |
| Altres candidatures[a][b] | 
|
915 | 6,94% | 0 ( -2)
| ||
| Vots en blanc |
|
71 | 0,54% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 13.175 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 72 | 0,55% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 13.247 | 67,42%** | ||||
| Abstenció | 6.402* | 32,58%** | ||||
| Total cens electoral | 19.649* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Isabel Martín Gómez (Compromís) (15/06/2019)
Maria Isabel Albalat Asensi (PSPV) (30/06/2021) | ||||||
| Fonts: JEC,[6] JEZ València,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcaldessa de Paiporta és Isabel Martín Gómez, de Compromís. Al 2019, va revalidar l'alcaldia gràcies a un pacte de govern amb el PSPV-PSOE segons el qual la segona part de la legislatura (des de juny de 2021) l'alcaldessa serà María Isabel Albalat del PSPV-PSOE.
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Bartolomé Bas Tarazona | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Vicente Ibor Asensi | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Vicente Ibor Asensi | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Isabel Martín Gómez | Compromís | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Isabel Martín Gómez Maria Isabel Albalat Asensi |
Compromís PSPV-PSOE |
15/06/2019 30/06/2021 |
Pacte |
| Des de 2023 | Maria Isabel Albalat Asensi | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[10] | ||||
Monuments
- Església de Sant Jordi. Bastida el 1754 sobre una d'anterior, de 1579. L'estil arquitectònic és de trancisió entre el barroc i el neoclàssic.
- Rajolar de Bauset, Paiporta. L'antiga fàbrica de rajoles de Bauset es va condicionar per acollir el Museu de la Rajoleria, un espai cultural i etnològic de gran importància. Hui dona cabuda a tot tipus d'iniciatives artístiques i acull els que abans eren els forns, una exposició permanent que mostra part de la història social i local de la fàbrica.[11]
- Una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca de l'Horta: pou de Sant Bernat, motor de Sant Francesc, vil·la Socorro, vil·la Amparo i vil·la Consuelo, en són les més destacades.
Festes i celebracions
Les Festes Majors se celebren en la segona setmana del mes d'agost, en honor de sant Roc, patró de Paiporta, finalitzen el dia 16 d'agost. Consistixen en una sèrie d'activitats festeres, culturals i lúdiques com ara balls, actuacions, concerts de banda de música, dia infantil, sopars populars, cavalcada, processó i focs d'artifici (al migdia mascletada, i a la nit castell).
El Dia del Gos és una festa pagana que se celebra el dia 17 d'agost, en homenatge al gos de sant Roc. Hi ha ball, cavalcada, disfresses, menjar i foc; culmina amb la Processó del Gos i la seua crema. Els més vells conten que se celebra des de temps immemorials, i que va deixar de realitzar-se fa 25 anys, però des de l'any 1991, un grup de 34 paiportins en recuperà la tradició.
L'altra festa local és el dia de Sant Vicent, el dilluns següent al dilluns de Pasqua. Se celebra el Combregar dels Impedits.
També se celebren les Falles, i altres festes durant tot l'any a càrrec de diferents associacions de festes culturals, religioses i veïnals de la població.
Fills il·lustres
- Vicent Doménech el Palleter (1783-?), que protagonitzà la revolta popular contra l'ocupació francesa de 1808.
- Josep Lluís Bausset i Ciscar (1910-2012), un mestre d'escola, activista cultural i polític.
- Rosa Serrano i Llàcer (1945-), escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana.[12][13]
Vegeu també
Notes
- ↑ També hi participaren Esquerra Unida del País Valencià: Sempre Endavant (EUPV:SE) (386 vots, 2,93%), Podem (345 vots, 2,62%), Avant-Los Verdes (Avant) (70 vots, 0,53%), Som Valencians (SomVal) (61 vots, 0,46%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (53 vots, 0,40%).
- ↑ Podeu-Acord Ciutadà (Podeu) perdé els dos regidors obtingunts el 2015.
Referències
- ↑ ROMERO, V. PERAITA / A. CASTELLÓ / M. «L’epicentre de la tragèdia», 31-10-2024. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 setembre 2012].
- ↑ http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=1370 Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. i també http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=1656715
- ↑ «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 8 març 2023].
- ↑ Redacció «Isabel Martín es proclamada alcaldesa de Paiporta tras un pacto 'in extremis' con el PSOE» (en castellà). Levante-EMV, 15-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.511 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 107-108 [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2019 - Eleccions Locals 2019» (en castellà), 28-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 16 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Paiporta», 26-05-2019. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Paiporta. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ MSWeb.es. «Museu de La Rajoleria Paiporta» (en castellà). [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ «Tomeu Martí, Rosa Serrano i Emigdi Subirats reben el premi d'Actuació Cívica». Vilaweb.cat, 25-11-2014. [Consulta: març 2015].
- ↑ «Rosa Serrano i Llàcer». Iifv.ua.es, 17-09-2013. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 21 març 2015].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
