Teguise

Teguise

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
29° 03′ 40″ N, 13° 33′ 35″ O
Estat	Espanya
CCAA	Canàries
Província	Las Palmas
Illa	Lanzarote
Capital	Teguise
Població humana
Població	23.881 (2023) (90,47 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de la isla de Lanzarote para la prestación de los servicios regulados en el Reglamento Nacional de los Servicios Urbanos e Interurbanos de Transportes en Automóviles Ligeros
Superfície	263,98 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Altitud	360
Limita amb	Tinajo San Bartolomé Haría Arrecife
Identificador descriptiu
Codi postal	35530
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	35024
Lloc web	teguise.es

Teguise és un municipi situat al centre de l'illa de Lanzarote, a les illes Canàries. Antigament era la capital de Lanzarote, cedida a Arrecife en 1852. El seu centre municipal és la Vila de Teguise, conegut popularment a Lanzarote com "La Villa", a seques.

Descripció

El municipi de Teguise és el més extens de Lanzarote. En l'interior del mateix, als peus de la Caldera de Guanapay, se situa la capital municipal, la Vila de Teguise, declarada en els anys 80 Conjunt Arquitectònic Històric-Artístic. En la costa sud-est del municipi es troba el nucleo turístic de Costa Teguise, una de les principals zones turístiques de Lanzarote. En l'altre vessant costanera (nordoccidental) es troba la platja de Famara, d'un quilòmetre i mig de longitud, als peus del Massís de Famara. Des d'aquesta platja i cap a l'interior de la illa discorre una plana sorrenca coneguda com "El Jable". Altres localitats del municipi són Tahiche, Natzaret, Guatiza, Dolenta, Tiagua, Tao, Soo o Muñique. La municipalidad també comprèn les illes del Arxipèlag Chinijo: Graciosa, Alegranza, i illots Roque del Este, Roque del Oeste i Montaña Clara.

Història

La història de Teguise es remunta a l'època guanxe, situant-se en l'entorn de l'actual Vila la "Gran Llogaret de Acatife", un dels principals nuclis de població maja. Un altre dels assentaments més importants de Lanzarote va ser Zonzamas, principal jaciment arqueològic de la illa, que es troba en l'àmbit territorial d'aquest municipi. Després de la conquesta normanda, el nebot de Jean de Bethencourt, Maciot, hereu de la senyoria de Canàries, funda Teguise, tercera urbs colonial de Canàries després de San Marcial del Rubicón, al sud de Lanzarote, i Betancuria, a Fuerteventura. Teguise es converteix en la capital de l'Illa a causa del seu emplaçament geogràfic en el centre, a resguard dels atacs pirates, que tanmateix van sacsejar a la població en diverses ocasions.

La muntanya de Guanapay servia com talaia de vigilància a l'albirar-se des d'ella la pràctica totalitat de les costes de la illa. Allí es contruí una fortalesa defensiva, el Castell de Santa Barbara, en el qual avui es troba el Museu de l'Emigrant Canari. Teguise va créixer especialment a partir de mitjan del segle XVI constituint-se un important entramat urbà que es conserva fins a l'actualitat. En la Vila es concentraven les principals institucions de la illa, com el Cabildo o l'escrivania, així com els principals centres eclesiàstics. No obstant això, en el segle XIX el port d'Arrecife va prenent un major pes econòmic i social, traslladant-se la capital de la illa a aquesta ciutat en 1852. En aquesta mateixes dates es desenvoluparà en el municipi de Teguise una important activitat entorn del cultiu de la cochinilla, insecte paràsit de la tunera o chumbera del com s'extreu el tint color carmín. La cochinilla se seguirà produint fins a l'actualitat, fonamentalment en les localitats de Mala i Guatiza. En les últimes dècades el turisme s'ha convertit en una de les principals fonts econòmiques del municipi, principalment en la localitat de Costa Teguise, un dels tres principals centres turístics de Lanzarote.

Personatges il·lustres

José Clavijo y Fajardo (1726 - 1806).