Amusic: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
reposant la pàgina de la bibliografia, i el format de les referències ja que n'hi hauran més |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{orfe}} |
{{orfe}} |
||
'''Amusic''' fou un reietó del poble ibèric dels [[ausetans]] que va participar de l'aliança amb els [[ilergetes]], governats per [[Indíbil]], i els [[lacetans]]; tots units en contra de la conquesta romana.<ref name="Mestre">{{ |
'''Amusic''' fou un reietó del poble ibèric dels [[ausetans]] que va participar de l'aliança amb els [[ilergetes]], governats per [[Indíbil]], i els [[lacetans]]; tots units en contra de la conquesta romana.<ref name="Mestre">{{Harvnb|Mestre|1998|p=40}}</ref></ref> Però l'any [[218 aC]], després de la [[batalla de Cissa]], el general [[Gneu Corneli Escipió]] ja havia derrotat i fet presoner tant el general cartaginès [[Hannó]] com el rei ilergeta. Un cop fet el més difícil, Escipió es va dedicar a sotmetre l'interior del país conquerint les capitals ilergeta i ausoneca: [[Athanagaia]] i [[Ausa]].<ref name="Mestre"/> Veient els romans a prop, Amusic va fugir per posar-se sota la protecció del general cartaginès [[Àsdrubal]].<ref name="Mestre"/> Mentrestant l'exèrcit romà arribava a Ausa amb tota la seva maquinària de guerra, malgrat una gran nevada, moment en què els ausetans decidiren rendir-se i pagar-los una gran multa en [[plata]].<ref name="Mestre"/> |
||
==Referències== |
==Referències i bibliografia== |
||
{{referències}} |
|||
<references /> |
|||
*{{Citation|last=Mestre|first=Jesús (director)|title=Diccionari d'Història de Catalunya|year=1998|place=Barcelona|publisher=Edicions 62|isbn=84-297-3521-6}} |
|||
[[Categoria:Reis preromans de la península ibèrica]] |
[[Categoria:Reis preromans de la península ibèrica]] |
||
Revisió del 13:11, 22 març 2011
Amusic fou un reietó del poble ibèric dels ausetans que va participar de l'aliança amb els ilergetes, governats per Indíbil, i els lacetans; tots units en contra de la conquesta romana.[1]</ref> Però l'any 218 aC, després de la batalla de Cissa, el general Gneu Corneli Escipió ja havia derrotat i fet presoner tant el general cartaginès Hannó com el rei ilergeta. Un cop fet el més difícil, Escipió es va dedicar a sotmetre l'interior del país conquerint les capitals ilergeta i ausoneca: Athanagaia i Ausa.[1] Veient els romans a prop, Amusic va fugir per posar-se sota la protecció del general cartaginès Àsdrubal.[1] Mentrestant l'exèrcit romà arribava a Ausa amb tota la seva maquinària de guerra, malgrat una gran nevada, moment en què els ausetans decidiren rendir-se i pagar-los una gran multa en plata.[1]
Referències i bibliografia
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre 1998, p. 40
- Mestre, Jesús (director) (1998), Diccionari d'Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, ISBN 84-297-3521-6