Éva Marton: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Músics hongaresos usant HotCat |
m Suprimida Categoria:Persones de Budapest; Afegida Categoria:Músics de Budapest usant HotCat |
||
| Línia 66: | Línia 66: | ||
{{ORDENA:Marton, Eva}} |
{{ORDENA:Marton, Eva}} |
||
[[Categoria:Sopranos]] |
[[Categoria:Sopranos]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Músics de Budapest]] |
||
[[de:Éva Marton]] |
[[de:Éva Marton]] |
||
Revisió del 13:32, 25 maig 2012
Eva Marton (Budapest, 1943) és una soprano hongaresa. De veu àmplia i cabalosa va ser una de les sopranos més importants dramàtiques de l'última meitat del segle XX especialitzant-se en papers de Wagner, Strauss, Verdi i Puccini, sobretot a Turandot.
Repertori i trajectòria bàsica
Va debutar el 1968 a l'Òpera Estatal d'Hongria com Shemaka a El gall d'or de Rimski-Kórsakov, el 1972 el director Christoph Von Dohnányi la va convidar a cantar la comtessa dels Les noces de Fígaro de Mozart a Frankfurt portant-la a una sèrie d'importants debuts: a Florència com Mathilde de Guillaume Tell, a Viena com Tosca i Tatyana d'Eugene Onegin, a l'Òpera de San Francisco com Aïda, en el Metropolitan Opera com Eva a Els mestres cantaires de Nuremberg, a La Scala com Leonora a Il trovatore, a Munic com L'Helena egípcia de Strauss i a Tòquio i Salzburg com Leonora de Fidelio.
En el repertori italià, la soprano hongaresa va succeir a cantants italianes d'antany amb fort temperament com Gina Cigna i Maria Caniglia en papers veristes com Maddalena d'Andrea Chénier, La Gioconda de Ponchielli, La Wally de Catalani i especialment com a Tosca i Turandot de Puccini, convertint-se en el millor exponent del paper en la dècada de 1980 amb posades en escena a Viena (amb Josep Carreras, 1983), Houston, l'Arena de Verona, Buenos Aires (1994), San Francisco i l'espectacular producció de Franco Zeffirelli en el Metropolitan Opera dirigida per James Levine.
Al Teatro Colón de Buenos Aires va debutar com Elsa a Lohengrin el 1978, va retornar com l'Emperadriu de Die Frau ohne Schatten de Strauss al costat de Birgit Nilsson i com a Tosca amb Plácido Domingo. Va retornar el 1994 com Turandot .
Entre els seus papers wagnerians es va destacar a més como Elisabeth i ocasionalment Venus a Tannhäuser (Bayreuth 1977-78), les tres Brunilda de L'anell del nibelung que va cantar a Chicago i San Francisco a més de gravar-lo integralment sota la batuta de Bernard Haitink. Va ser una important straussiana com Salomé, Elektra i especialment como l'emperadriu i posteriorment la tintorera a Die Frau ohne Schatten que va deixar filmat en les seves representacions del Festival de Salzburg dirigides per Georg Solti.
En la seva maduresa es va dedicar preferentment a rols de mezzosoprano com Kundry a Parsifal, Ortrud a Lohengrin i Kostelnicka de Jenůfa de Leóš Janáček.
Altres papers van incloure Odabella, Judith, Violanta, Marta (tiefland), Minnie, Fedora, Semirama i Fata Morgana a Merlin d'Albéniz.
Es va retirar el 2008 com Klytamnestra d'Elektra de Strauss al Liceu de Barcelona, on va ser una de les sopranos favorites de l'audiència barcelonina.[1]
Discografia de referència
|
|