Vés al contingut

Bielsa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m r2.7.3) (Robot afegeix: uz:Bielsa
m Afegit per l'usuari Servitje, sense referències.
Línia 13: Línia 13:
|web = [http://www.bielsa.com www.bielsa.com], [http://www.bielsa.es www.bielsa.es]}}
|web = [http://www.bielsa.com www.bielsa.com], [http://www.bielsa.es www.bielsa.es]}}


'''Bielsa''' (antigament ''Belsa'') és un municipi [[Aragó|aragonès]] situat a la [[província d'Osca]] i enquadrat a la comarca del [[Sobrarb]]. El terme està format per la vall, o terra, de Bielsa, que és la capçalera del [[Cinca]] per sobre de la confluència amb el [[Cinqueta]], queda a l'est del [[Mont Perdut]] i arriba fins les crestes de la zona axial pirinenca.<ref name = "GEC">{{GEC|0010025|Bielsa|11-08-2011}}</ref> Segons dades del 2010, té una població de 511 habitants en una superfície de 202,41 km² i una densitat de 2,52 hab/km².<ref>{{citar web|títol=Huesca por municipios y población, superficie y densidad.|editor=[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]|url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t43/a011/a1998/densidad/a2010/l0/&file=t10057.px&type=pcaxis&L=0|consulta=13-08-2011|llengua=castellà i anglès}}</ref>
'''Bielsa''' és un municipi [[Aragó|aragonès]] situat a la [[província d'Osca]] i enquadrat a la comarca del [[Sobrarb]]. El terme està format per la vall, o terra, de Bielsa, que és la capçalera del [[Cinca]] per sobre de la confluència amb el [[Cinqueta]], queda a l'est del [[Mont Perdut]] i arriba fins les crestes de la zona axial pirinenca.<ref name = "GEC">{{GEC|0010025|Bielsa|11-08-2011}}</ref> Segons dades del 2010, té una població de 511 habitants en una superfície de 202,41 km² i una densitat de 2,52 hab/km².<ref>{{citar web|títol=Huesca por municipios y población, superficie y densidad.|editor=[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]|url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t43/a011/a1998/densidad/a2010/l0/&file=t10057.px&type=pcaxis&L=0|consulta=13-08-2011|llengua=castellà i anglès}}</ref>


El cap del municipi és la vila de [[Bielsa (nucli)|Bielsa]], que amb 1.023 metres d'altitud és el nucli més baix del terme municipal<ref name = "GEC"/> (sense tenir en compte Salinas) i també el que més habitants té, 342 el 2010.<ref>{{citar web|títol=Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales|editor=Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|url=http://www.ine.es/nomen2/index.do|consulta=11-08-2011|llengua=castellà i anglès}}</ref> També inclou les poblacions o nuclis de [[Chisagüés]], [[Espierba]], [[Ixabierre de Bielsa]], [[Las Cortz d'Espierba]], [[Parzán]], [[Salinas de Bielsa|Salinas]] i [[Zapatierno]];<ref>{{citar web|títol=Planos, Casscos urbanos|editor=Ajuntament de Bielsa|url=http://bielsa.com/planos/index.html|consulta=13-08-2011|llengua=castellà}}</ref><ref>{{citar web|títol=Bielsa|editor=Comarca de Sobrarbe|url=http://www.sobrarbe.com/sobrarbe.php?niv=3&cla=_1EH1C1WGA&cla2=_1EV0XXL8R&cla3=_1EV0XYD6N&tip=3|consulta=14-08-2011|llengua=castellà}}</ref> així com les valls de [[vall de Pineta|Pineta]], [[vall de Chisagüés|Chisagüés]], [[vall de la Barrosa|la Barrosa]], [[vall de Puerto Biello|Puerto Biello]] i [[vall de Tringonier|Tringonier]].<ref>{{citar web|títol=Los Valles de Bielsa|editor=Ajuntament de Bielsa|url=http://www.bielsa.com/index.php?option=com_content&task=view&id=22&Itemid=47|consulta=15-08-2011|llengua=castellà}}</ref>
El cap del municipi és la vila de [[Bielsa (nucli)|Bielsa]], que amb 1.023 metres d'altitud és el nucli més baix del terme municipal<ref name = "GEC"/> (sense tenir en compte Salinas) i també el que més habitants té, 342 el 2010.<ref>{{citar web|títol=Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales|editor=Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|url=http://www.ine.es/nomen2/index.do|consulta=11-08-2011|llengua=castellà i anglès}}</ref> També inclou les poblacions o nuclis de [[Chisagüés]], [[Espierba]], [[Ixabierre de Bielsa]], [[Las Cortz d'Espierba]], [[Parzán]], [[Salinas de Bielsa|Salinas]] i [[Zapatierno]];<ref>{{citar web|títol=Planos, Casscos urbanos|editor=Ajuntament de Bielsa|url=http://bielsa.com/planos/index.html|consulta=13-08-2011|llengua=castellà}}</ref><ref>{{citar web|títol=Bielsa|editor=Comarca de Sobrarbe|url=http://www.sobrarbe.com/sobrarbe.php?niv=3&cla=_1EH1C1WGA&cla2=_1EV0XXL8R&cla3=_1EV0XYD6N&tip=3|consulta=14-08-2011|llengua=castellà}}</ref> així com les valls de [[vall de Pineta|Pineta]], [[vall de Chisagüés|Chisagüés]], [[vall de la Barrosa|la Barrosa]], [[vall de Puerto Biello|Puerto Biello]] i [[vall de Tringonier|Tringonier]].<ref>{{citar web|títol=Los Valles de Bielsa|editor=Ajuntament de Bielsa|url=http://www.bielsa.com/index.php?option=com_content&task=view&id=22&Itemid=47|consulta=15-08-2011|llengua=castellà}}</ref>

Revisió del 23:34, 4 ago 2012

Plantilla:Infotaula geografia políticaBielsa
Imatge
Tipusciutat fronterera i municipi d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 38′ 01″ N, 0° 13′ 06″ E / 42.633611111111°N,0.21833333333333°E / 42.633611111111; 0.21833333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
ComarcaSobrarb Modifica el valor a Wikidata
CapitalBielsa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població482 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,38 hab./km²)
Idioma oficialaragonès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície202,413938 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1023
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio Escalona Estevez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22367
Codi INE22057 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbielsa.es Modifica el valor a Wikidata

Bielsa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. El terme està format per la vall, o terra, de Bielsa, que és la capçalera del Cinca per sobre de la confluència amb el Cinqueta, queda a l'est del Mont Perdut i arriba fins les crestes de la zona axial pirinenca.[1] Segons dades del 2010, té una població de 511 habitants en una superfície de 202,41 km² i una densitat de 2,52 hab/km².[2]

El cap del municipi és la vila de Bielsa, que amb 1.023 metres d'altitud és el nucli més baix del terme municipal[1] (sense tenir en compte Salinas) i també el que més habitants té, 342 el 2010.[3] També inclou les poblacions o nuclis de Chisagüés, Espierba, Ixabierre de Bielsa, Las Cortz d'Espierba, Parzán, Salinas i Zapatierno;[4][5] així com les valls de Pineta, Chisagüés, la Barrosa, Puerto Biello i Tringonier.[6]

A la vall de Bielsa s'hi parla un dialecte de l'aragonès, classificat dins l'aragonès central, anomenat belsetán.[7][8] Actualment, però, es troba en procés de substitució lingüística a favor del castellà, llengua clarament majoritària a la zona.[9]

Geografia

El municipi de Bielsa està situat al vessant sud del Pirineu, a la comarca del Sobrarb, a la província d'Osca, a l'Aragó, a Espanya. El terme limita al nord amb cinc municipis occitans de França, que d'oest a est són Gavarnia, Gèdra, Aranhoet, Tramedaigas i Sent Lari e Sola. Pel costat aragonès, el meridional, limita d'oest a est amb els municipis de Fanlo, Pórtoles, Tella-Sin i Chistén.[10][11]

Per Bielsa hi passa la carretera A-138 amb què comunica al nord amb França a través del túnel de Bielsa-Aranhoet. Al sud, aquesta carretera porta cap a l'Aïnsa, vila ja més ben comunicada. Des de la vila de Bielsa la carretera HU-V-6402 recorre la Vall de Pineta fins a Pineta, punt de sortida de camins que corren pel Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut i els seus voltants. De Salinas surt la carretera A-2609 que va cap a la Vall de Gistau.[12][13] Així, Bielsa queda a 32 km per carretera de Sent Lari e Sola, 33 de l'Aïnsa, 88 de Barbastre i 129 d'Osca.[14]

Història

El nucli de Bielsa, com moltes poblacions estables del Pirineu, degué aparèixer cap al segle X o XI. Tenia l'avantatge d'estar situat a la confluència de dos rius, el Cinca i el Barrosa, i en un lloc fàcil de defensar.[15]

Sectors productius històrics

El sector productiu de la terra de Bielsa ha patit unes condicions climàtiques i geogràfiques que han limitat la diversitat dels productes i el rendiment de la producció agrícola i ramadera. Així, tot i que l'activitat agropecuària sempre s'ha mantingut, també hi han pres importància dues altres activitats econòmiques: la mineria i l'explotació dels boscos.[16]

Per poder exportar aquests productes i alhora satisfer les necessitats quotidianes dels veïns, es desenvolupà un comerç estable, sobretot amb l'altre vessant del Pirineu, ja que la comunicació era més fàcil que cap al sud. De França, s'importaven sobretot aliments bàsics com cereals i llegums, però també productes tèxtils i altres articles de consum. També s'importava bestiar. En l'exportació cap a França destaquen la llana, el ferro i la fusta, com també l'oli i el blat, procedents de la vall o d'àrees properes.[16]

El primer indici d'explotació minera és de l'any 1191, en què una carta d'Alfons el Cast dóna permís a 14 miners per extreure ferro i plata a la vall, possiblement a Parzán. Amb els transcurs dels anys la mineria cresqué i s'extreia plata, ferro, plom i coure, tot i que la producció principal era la de ferro. Subsidiàriament, es construïren molins hidràulics, foneries i centres de producció de carbó vegetal per alimentar-les. El 1316, una carta de protecció de Jaume el Just donà un nou impuls a la indústria d'extracció i transformació de Bielsa. Cap al segle XV s'exportava ferro a França, Catalunya i Aragó. A partir del segle XVI la competència basca i catalana va fer baixar la producció, però encara es mantindria la indústria alguns segles. L'any 1788 hi havia tres foneries a Bielsa i l'última mina no tancà fins el 1926.[16]

El 1310 es consolida l'activitat comercial a la vall amb la concessió de Jaume II de poder celebrar una fira anual a la vila de Bielsa, durant la primera quinzena d'agost. També s'estableix una duana del regne per la importància del comerç amb el sud de França.[16]

Per la seva banda, els llenyataires comerciaven amb la fusta que portaven, pel riu, fins la costa mediterrània.[16]

A partir del segle XX

A principis del segle XX, l'obertura de noves vies de comunicació va fer que es reduïssin els contactes amb el vessant francès i que el comerç es redirigís cap al sud, amb localitats com Aïnsa, Barbastre i Osca.

En aquella època es descobrí l'enorme potencial de la vall de Bielsa per acollir explotacions hidroelèctriques, gràcies als abundants recursos hídrics i el relleu accidentat. El 1915 el municipi de Bielsa construeix un primer petit embassament a la part baixa de la vall de Pineta. Més endavant, entre el 1918 i el 1929, la Sociedad Hidroeléctrica Ibérica construí les centrals hidroelèctriques de Lafortunada, Barrosa i Urdiceto. El 1940, la mateixa societat va construir una nova central hidroelèctrica a la vall de Pineta molt més gran.[16]

El 1936 esclatà la Guerra Civil Espanyola, i fins el 1938 Bielsa i la part oriental de l'Aragó es mantingueren en la zona republicana. L'ofensiva nacional de març de 1938 va provocar l'enfonsament del front d'Osca, mentre que a les valls pirinenques la 43ª Divisió de l'Exèrcit Popular, al capdavant del qual es trobava el major de milícies Antonio Beltrán Casaña, conegut com "l'Esquinazau", mantenia una ferma resistència contra la III Divisió Navarra del general Iruretagoyena. Cap al 14 d'abril van quedar envoltats a Bielsa, la Vall de Gistau, Tella i Escalona, formant una bossa de resistència. La batalla de la Bossa de Bielsa acabà amb la victòria del bàndol nacional, que amb l'aïllament i els bombardeigs obligaren la retirada dels soldats republicans així com l'evacuació d'uns 4.000 civils cap a França. La retirada fou lenta i ordenada i concloguí la nit del 15 al 16 de juny.

En el conflicte, els bombardejos destruïren gairebé completament els nuclis de Bielsa i Parzán, i els danys foren tan grans que només una part de la població tornà després de la guerra. Això, juntament amb la vinguda de mà d'obra de fora per treballar en la construcció i funcionament de les centrals hidroelèctriques, i el règim franquista, van fer que l'ús de la llengua aragonesa disminuís de forma dràstica durant el segle XX.

El 1968 es construeix a Pineta el Parador Nacional de Monte Perdido.[15] El 1976 s'obrí el túnel internacional Bielsa-Aranhoet, que tornà a enfortir els lligams econòmics amb França.[15] A partir de llavors el poble ha fet un gir cap al turisme, que actualment és l'activitat econòmica principal.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bielsa
  1. ↑ 1,0 1,1 «11-08-2011». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Huesca por municipios y población, superficie y densidad.» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [Consulta: 13 agost 2011].
  3. ↑ «Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [Consulta: 11 agost 2011].
  4. ↑ «Planos, Casscos urbanos» (en castellà). Ajuntament de Bielsa. [Consulta: 13 agost 2011].
  5. ↑ «Bielsa» (en castellà). Comarca de Sobrarbe. [Consulta: 14 agost 2011].
  6. ↑ «Los Valles de Bielsa» (en castellà). Ajuntament de Bielsa. [Consulta: 15 agost 2011].
  7. ↑ «Aragonese» (en anglès). Ethnologue. SIL International. [Consulta: 11 agost 2011].
  8. ↑ «Belsetán» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. El Periódico de Aragón. [Consulta: 11 agost 2011].
  9. ↑ «11-08-2011». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Sobrarbe» (en castellà). Govern d'Aragó. [Consulta: 11 agost 2011].
  11. ↑ «Carte des communes situées en zone montagne» (en francès). Direction départementale des territoires en Hautes-Pyrénées. [Consulta: 12 agost 2011].
  12. ↑ «ViaMichelin Maps». Michelin Group. [Consulta: 12 agost 2011].
  13. ↑ «ACME Mapper 2.0 - 41.0 km S of Département des Hautes-Pyrénées». Google, Tele Atlas. [Consulta: 12 agost 2011].
  14. ↑ «Situación y cómo llegar» (en castellà). Ajuntament de Bielsa. [Consulta: 11 agost 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Historia» (en castellà). Ajuntament de Bielsa. [Consulta: 30 agost 2011].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 «Economía» (en castellà). Ajuntament de Bielsa. [Consulta: 31 agost 2011].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bielsa&oldid=9919319»