Vés al contingut

Pelasgs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:33, 11 març 2012 amb l'última edició de Luckas-bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Pelasgs (llatí pelasgi, gec pelasgoi) és el nom donat genèricament als habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Els pèlasgs són esmentats per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès.

També els pèlasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. Heròdot diu que els habitants de les 70 illes de la costa d'Àsia eren pelasgs.

A l'Àsia, deixant apart la seva llegendària participació a la guerra de Troia (aliats de Troia) són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia.

A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pèlasgs.