Vés al contingut

Motor pneumàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 03:14, 5 des 2019 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aeromodel de 1879, de Victor Tatin, propulsat per un motor pneumàtic.[1]
Amoladora pneumàtica angular (amb la mola desmuntada).

Un motor pneumàtic és una màquina que converteix un gas comprimit o liquat en treball mecànic per la seva expansió.

L'energia emmagatzemada en forma d'aire comprimit o nitrogen entra en una cambra del motor segellada i exerceix pressió contra les pales d'un rotor. Com en un molí de vent això fa que el rotor volti a velocitat elevada. Per obtenir més força es fa servir un sistema reductor de pinyons que intercanvia velocitat per parell motor.

En el cas de nitrogen líquid hi ha una fase prèvia de gasificació per alimentar el motor pneumàtic.

Aquests motors són una alternativa als motors elèctrics quan aquests no hi són recomanats o possibles, en entorns de mineria, industrials, etc.

Darrerament s'apliquen també als automòbils per la major capacitat o menor preu d'emmagatzemament energètic de l'aire comprimit que no ofereixen les actuals bateries elèctriques.

Efecte refrigerant

L'objectiu d'un motor pneumàtic és l'obtenció de potència. Un efecte secundari, sovint ignorat a efectes pràctics, és el refredament que provoquen l'expansió (de l'aire o gas comprimit) i la transformació de part de la calor en treball.[2]

Classificació genèrica

Una primera classificació pot establir-se entre els motors pneumàtics pròpiament dits i els actuadors. En els motors el que s’aprofita és la potència mecànica que produeixen. En els actuadors el que hom busca és l’efecte de la potència per a gobernar un conjunt.

Classificació per tipus

Els motors pneumàtics funcionen de manera inversa als compressors pneumàtics. De fet són expansors. I, en alguns casos, reben oficialment aquesta qualificació.[3][4] [5] [6]

Referències

  1. Maurice Kelly. Steam in the Air: The Application of Steam Power in Aviation During the 19th and 20th Centuries. Casemate Publishers, 1 gener 2006, p. 79–. ISBN 978-1-84415-295-7. 
  2. How it Works: Science and Technology. Marshall Cavendish, 2003, p. 1788–. ISBN 978-0-7614-7327-5. 
  3. Royce N. Brown. Compressors: Selection and Sizing. Gulf Professional Publishing, 1997, p. 300–. ISBN 978-0-88415-164-7. 
  4. Heinz P. Bloch. Turboexpanders and Process Applications. Gulf Professional Publishing, 29 June 2001, p. 298–. ISBN 978-0-88415-509-6. 
  5. Saeid Mokhatab; David A. Wood. Handbook of Liquefied Natural Gas. Gulf Professional Publishing, 15 October 2013, p. 51–. ISBN 978-0-12-404645-0. 
  6. Farid Chejne Janna; Oscar D. López Gómez, Luis A. Betancur Arboleda, César F. Guerra del Río, Fredy Vélez, Gaëlle Muraca, Monica M. Omaña Yañez, Cesar A. Isaza Roldán. Recuperación de energía en procesos industriales. Universidad Nacional de Colombia, 13 November 2015, p. 75–. ISBN 978-958-775-502-2. 

Enllaços externs