Vés al contingut

Belinda (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:24, 19 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula objecte astronòmicBelinda 
Designació provisionalS/1986 U 5 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perVoyager 2
Stephen P. Synnott Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimBelinda Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a75.255,613 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,62 d[1] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,03063 ° ↔ Urà Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi45 km[2]
0,067[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa360 Eg[3] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,3 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,067 [2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
64 K Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Belinda és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 5.[4] Deu el seu nom a l'heroïna de l'obra d'Alexander Pope El rínxol violat The Rape of the Lock en anglès. També se'l coneix com a Urà XIV.[5]

Belinda pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Desdèmona i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[7] radi de 45 km[8] i albedo geomètrica de 0,08.[6]

A les imatges de la Voyager 2 Belinda es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. El satèl·lit és força allargat, amb el seu eix menor 0,5 ± 0,1 vegades la llargades de l'eix major.[8] la seva superfície presenta un color grisós.[8]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. 2,0 2,1 2,2 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  3. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  6. 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  8. 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.

Enllaços externs