Carbó del blat de moro
Ustilago maydis  | |
|---|---|
 Huitlacoche | |
| Enregistrament | |
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Ustilaginomycetes |
| Ordre | Ustilaginales |
| Família | Ustilaginaceae |
| Gènere | Ustilago |
| Espècie | Ustilago maydis Corda, 1842 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Uredo maydis |
| Sinònims | Lycoperdon zeae
|
.svg){kind=icon}
El Carbó del blat de moro o de la dacsa (Ustilago maydis) és un fong fitopatogen qu en les plantes de blat de moro i el seu antecesssor silvestre, el teosinte causa una malaltia que apareix com una massa negra (el carbó). A Mèxic aquesta massa negra es coneix amb el nom indígena de huitlacoche; i se la mengen normalment farcint un tipus de quesadilla i altres aliments basats en la tortilla i en les sopes.
Etimologia
Huitlacoche o cuitlacoche) prové del idioma Nàhuatl clàssic.[1]
Característiques
Encara que aquest fong pot infectar qualsevol part de la planta, normalment entra als ovaris de la panotxa i substitueix les seves llavors normals per uns grans tumors anàlegs als bolets.Aquests tumors estan fets per cèl·lules molt allargades, espores de color blau fosc i filaments del fong. El nom del gènere Ustilago prové de la paraula del llatí ustilare (cremar).
L'Huitlacoche creix millor en temps de secada i en un rang de temperatura entre els 26 i 34 °C.
Cicle vital
En cultiu de laboratori forma esporidis que són cèl·lules que es multipliquen quan es troben esporidis compatibles sobre una planta canvien cap un altre sistema de creixement.Primer fan hifes per entrar dins la planta.
La proliferació del fong dins la planta porta a símptomes com la clorosi, formació d'antocians, reducció del creixement i aparició dels tumors quehostatgen teliòspores.[2][3]
Les espores madures s'alliberen des dels tumors i s'estenen per la pluja i el vent. Sota condicions apropiades es formen probasidis en els quals hi ha la meiosi. En resulten nuclis haploides que migren a cèl·lules allargades i les quals formen els esporidis completant el cicle.
Usos
Organisme model
El creixement similar a un llevat d'U. maydis el fan un organisme model atractiu per la recerca científica, especialment per la modificació genètica. El seu genoma està totalment seqüenciat.[4]
Ús culinari
Encara que el carbó del blat de moro redueix el rendiment de la collita o fins i tot l'anul·la, alguns productors utilitzen les plantes infectades per fer-ne l'ensitjat. A Mèxic es considera una delikatessen i el seu preu és molt car. El consum d'aquest carbó va originar la gastronomia asteca.[5] A Mèxic el huitlacoche principalment es consum en estat fresc i es pot comprar en restaurant o al carrer i fins i tot enllaunat i via internet.
Notes
- ↑ Guido Gómez de Silva, "Diccionario breve de mexicanismos", Fondo de Cultura Económica, Mexico 2001. Entries for "huitlacoche" and "cuicacoche o cuiltacoche".
- ↑ Banuett, F. «Genetics of Ustilago Maydis, A Fungal Pathogen that Induces Tumors in Maize». Annual Reviews in Genetics, vol. 29, 1, 1995, pàg. 179–208. DOI: 10.1146/annurev.ge.29.120195.001143. PMID: 8825473.
- ↑ Christensen, J.J. «Corn smut caused by Ustilago maydis. Monograph no. 2». Amer. Phytopath. Society, 1963.
- ↑ Kämper J, Kahmann R, Bölker M, et al. «Insights from the genome of the biotrophic fungal plant pathogen Ustilago maydis». Nature, vol. 444, 7115, November 2006, pàg. 97–101. DOI: 10.1038/nature05248. PMID: 17080091.
- ↑ Uribe, Monica Ortiz. «In Mexico, Tar-Like Fungus Considered Delicacy», 20-08-2009. [Consulta: 20 agost 2009].
Referències
- McGee, Harold. On Food and Cooking (Revised Edition). Scribner, 2004. ISBN 0-684-80001-2. p 349, "Huitlacoche, or Corn Smut".
Enllaços externs
