Mesozoic
 Fanerozoic |
| Quaternari |
| Holocè (0,0117 Ma) |
| Plistocè (2,58 Ma) |
| Neogen |
| Pliocè (5,333 Ma) |
| Miocè (23,03 Ma) |
| Paleogen |
| Oligocè (33,9 Ma) |
| Eocè (56,0 Ma) |
| Paleocè (66,0 Ma) |
| Mesozoic |
| Cretaci (~ 145,0 Ma) |
| Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma) |
| Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma) |
| Paleozoic |
| Permià (298,9 ± 0,15 Ma) |
| Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma) |
| Devonià (419,2 ± 3,2 Ma) |
| Silurià (443,8 ± 1,5 Ma) |
| Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma) |
| Cambrià (538,8 ± 0,2 Ma) |
El Mesozoic és una de les tres eres geològiques de l'eó Fanerozoic. La divisió del temps en eres ve ja d'en Giovanni Arduino al segle XVIII, tot i que el seu nom original per l'era ara anomenada el Mesozoic era "Secundari".
El Mesozoic inclou tres períodes geològics: del més antic al més recent, són el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. S'estenia des de fa aproximadament 251 milions d'anys fins fa uns 65 milions d'anys. El Mesozoic segueix el Paleozoic i precedeix el Cenozoic. El límit inferior està delimitat per l'extinció permiana. El superior està marcat per l'extinció del Cretaci-Terciari.
El Mesozoic inclou el període en què la vida terrestre era dominada per grans rèptils sofisticats, que són la base per la designació popular d'aquesta era com "l'edat dels Dinosaures". L'era també va ser testimoni de l'evolució de les primeres aus i mamífers, i de les primeres plantes que florien, les angiospermes. Al final del Mesozoic, tots els plans corporals més importants de la vida moderna ja hi eren, tot i que en alguns casos -notablement els mamífers- les formes existents al final del Cretaci eren relativament primitives.
Geològicament, el Mesozoic comença amb quasi tota la superfície terrestre de la Terra agrupada en un supercontinent anomenat Pangea. Durant el Mesozoic, tanmateix, Pangea es dividí en dos continents; al nord, Lauràsia, i al sud, Gondwana. Lauràsia es va dividir subseqüentment en Amèrica del Nord i Euràsia, mentre que Gondwana se separà progressivament en els quatre continents actuals d'Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia i l'Antàrtida.
Vegeu també
