Vés al contingut

Frontera entre França i Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:11, 23 gen 2015 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Frontera entre Espanya i França amb Andorra
Frontera a Portalet d'Aneu.
Fita que indica la frontera entre Llívia i Angostrina i Vilanova de les Escaldes.

La frontera estatal franco-espanyola és la frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francès. Definida formalment l'any 1659, separa ambdós països des d'Hendaia i Irun a l'oest, recorrent sobreposadament els Pirineus, fins a Cervera de la Marenda i Portbou, tocant a la Mar Mediterrània.

Característiques

Frontera principal

La frontera franco-espanyola s'estén al llarg de 656,3 kilòmetres, al sud-oest de la República Francesa i el nord-est del Regne d'Espanya. Comença a l'oest sobre el Mar Cantàbric entre les poblacions basques d'Hendaia i Irun (43° 22′ 32″ N, 01° 47′ 31″ O / 43.37556°N,1.79194°O / 43.37556; -1.79194). La frontera segueix cap a l'est, al llarg dels Pirineus fins a Andorra (42° 36′ 13″ N, 1° 26′ 30″ E / 42.60361°N,1.44167°E / 42.60361; 1.44167). En aquest punt, el petit país interromp la frontera franco-espanyola en 63,7 km pel costat espanyol i 56 km pel costat francès. Continua per l'est (42° 30′ 09″ N, 01° 43′ 34″ E / 42.50250°N,1.72611°E / 42.50250; 1.72611), fins a arribar a la Mar Mediterrània a través de la Punta de l'Ocell, accident geogràfic situat entre les poblacions catalanes de Cervera de la Marenda i Portbou (42° 26′ 09″ N, 03° 10′ 26″ E / 42.43583°N,3.17389°E / 42.43583; 3.17389).

D'oest a est, creuant la frontera:

Llívia

Llívia és l'únic enclavament situat a les vores de la frontera entre ambdós Estats. Concretament pertany a l'espanyol (província de Girona) i està envoltat per territori francès (Pirineus Orientals).

Illa dels Faisans

Poc després de l'inici de la frontera occidental, seguint el curs del riu Bidasoa, es troba l'Illa dels Faisans (en basc Konpantzia) ubicada enmig del riu, té un règim de fronteres particular: és un condomini, en què la sobirania és compartida entre els dos Estats.

Història

Antecedents

El traçat formal de la frontera franco-espanyola es remunta a la signatura del Tractat dels Pirineus entre ambdós regnes l'any 1659. A aquest el succeiria el Tractat de Llívia de l'any següent, amb el que es transferia a França la sobirania de diversos pobles de la vall de Querol.

Posteriorment es ratificarien alguns acords sobre zones puntuals: el conveni signat a Perpinyà el 1764, que establia els límits entre l'Empordà i el Coll del Pertús[1] o el tractat d'Elizondo de 1785, amb el que es marcaven els límits a l'altura d'Aldude i Luzaide.[2]

Tractats de Baiona

La delimitació definitiva, que en la seva major part segueix vigent, entrà en vigor amb la signatura dels Tractats de Baiona entre 1856 i 1868. Durant els mandats de la reina d'Espanya Isabel II i de l'emperador francès Napoleó III es firmaren entre ambdós països diversos acords que establiren la frontera:[3]

  • El tractat de 1856, en el que es marquen els límits entre les províncies de Guipúscoa i Navarra.
  • El tractat de 1862, que assenyalava els límits entre les províncies d'Osca i Lleida.
  • El tractat de 1866, que feia el mateix des de la vall d'Andorra fins a la Mar Mediterrània.
  • L'acta final de l'arranjament de límits, firmada el 1868.

Modificacions posteriors

Posteriorment ambdós països arribaren a acords menors sobre el mateix punt. L'any 1980 es firmà un conveni per a definir la frontera a l'interior del túnel Bielsa-Aragnouet,[4] i l'any 1984, amb motiu de la construcció de la carretera que uniria el vall de Roncal amb Areta, es va acordar la cessió mútua de terrenys de 2.710 m² de superfície.[5]

L'any 1995, amb l'entrada en vigor dels acords de Schengen, es varen suprimir els controls fronterers de persones i mercaderies, garantint així la lliure circulació a través de la frontera.

Fitació

Fita limítrofa entre Bera i Biriatu.

Arran dels acords dels tractats de Baiona, la frontera es troba físicament assenyalada amb 602 fites que marquen sobre el terreny la divisió entre ambdós Estats. Aquestes fites estan numerades d'oest a est: la primera situada a la riba del riu Bidasoa i l'última al cap de Cervera, marcades amb números i lletres consecutives. A més a més, unes 45 fites marquen la frontera al voltant de Llívia; essent numerades en sentit contrari a les agulles del rellotge a partir del número 1, situada a l'entrada de la carretera francesa RD-68 a l'enclavament. El manteniment d'aquesta senyalització corre indistintament a compte dels dos Estats.[3][6]

Principals passos fronterers

Referències

  1. ↑ (castellà) Conveni de Perpinyà de 1764.
  2. ↑ (castellà) Tractat d'Elizondo de 1785.
  3. ↑ 3,0 3,1 (castellà) Tractats de Baiona de 1856, 1862, 1866 i 1868.
  4. ↑ (castellà) Conveni de 1980 sobre el límits a l'interior del túnel de Bielsa.
  5. ↑ (castellà) Conveni de 1984.
  6. ↑ (castellà) Acord de 1973 per a la conservació de la senyalització de la frontera.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frontera_entre_França_i_Espanya&oldid=14726751»