Vés al contingut

Eugène Demarçay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:07, 6 març 2015 amb l'última edició de Antoni Salvà (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Eugène-Anatole Demarçay

Eugène-Anatole Demarçay (París, 1 gener 1852 - París, 5 març 1903) fou un químic francès, especialista en estudis d'espectroscòpia, i conegut per haver descobert l'element químic europi.

Vida

Estudià amb Jean-Baptiste Dumas a l'École Polytechnique de París, però no acabà els seus estudis universitaris de química i, en el seu lloc, inicià un llarg viatge per diversos Algèria, Egipte i la Índia. Al seu retorn, el 1876, treballà al laboratori d'Auguste André Thomas Cahours a l'École Polytechnique fins al seu desgraciat accident el 1881 en què, a causa d'una explosió al laboratori, perdé un ull. En aquests breus anys comença a treballar en química orgànica per a més tard dirigir la seva atenció a la química organometàl·lica i la química inorgànica. Degut a que treballà exposat a substàncies tòxiques i radioactives sense mesures de seguretat, la seva salut se'n ressentí, i morí als 51 anys.

Obra

Europi

Muntà el seu laboratori propi on realitzà estudis d'espectroscòpia, per a la qual posseïa unes notables qualitats. L'estudi de les terres rares fou una de les seves principals àrees de treball.

El 1892 Paul Émile Lecoq de Boisbaudran, mentre treballa amb una mostra de l'element samari, que ell havia descobert, trobà una línia espectral no comptabilitzada. El 1896, Demarçay sospità que les mostres del samari, estaven contaminades amb un element desconegut. Demarçay examinà espectres de mostres de samari i gadolini i proposà que hi havia un element per descobrir entre ells a la taula periòdica. Utilitzant una tècnica de cristal·lització de la seva pròpia invenció, Demarçay fou capaç d'aïllar el nou element el 1902, al qual anomenà europi, fent honor al continent Europa.[1]

El 1898, quan Marie i Pierre Curie aïllaren l'element radioactiu poloni, observaren que la mostra de la qual havia estat retirat romania radioactiva. Els Curie passaren aquesta mostra radioactiva a Demarçay per a la seva anàlisi. Demarçay examinà els espectres de la mostra i es determinà que hi havia una línia espectral desconeguda i digué als Curie que hi havia un element nou en la seva mostra.[2][3] Aquesta línia espectral era produïda pel radi, que els esposos Curie foren finalment capaços d'aïllar el 1902.

Referències

  1. Demarçay, E.A «Sur un nouvel élément, l'europium». Compt. rendus, 132, 1901, pàg. 1484-1486.
  2. Demarçay, E.A «Sur le spectre d'une substance radio-active». Compt. rendus, 127, 1898, pàg. 1218.
  3. Demarçay, E.A «Sur le spectre du Radium. Comptes rendus». Compt. rendus, 129, 1899, pàg. 716-717.