Osor

Osor

Escut d'armes Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 56′ 43″ N, 2° 33′ 23″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Capital	Osor
Població humana
Població	420 (2023) (8,06 hab./km²)
Llars	66 (1553)
Gentilici	Osorenc, osorenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Voluntària «Les Guilleries»
Superfície	52,1 km²
Banyat per	riera d'Osor i Ter
Altitud	340
Limita amb	Susqueda Brunyola i Sant Martí Sapresa Santa Coloma de Farners Anglès la Cellera de Ter Sant Hilari Sacalm
Organització política
• Alcalde	Joan Pla Coll (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17161
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17116
Codi IDESCAT	171169
Lloc web	osor.cat

Campanar de l'església de Sant Pere i Torre de Recs

Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona més endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.

Geografia

Entitat de població	Habitants
les Mines d'Osor	16
Osor	380
Sant Miquel de Ter	27
Santa Creu d'Horta	33

El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Gaudeix d'una abrupta orografia: la Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa del pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter i té afluents diversos: el torrent del Carbonell, els sots de la Maduixa i de can Pellaringa, les rieres Noguerola i Gironella.

El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll –asfaltada–i a l'embassament de Susqueda.

Osor disposa de dispensari municipal, escola pública la Vall, arxiu municipal i parroquial, sala polivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal, càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.

Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor, Associació de Caçadors, Associació Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d'Osor, AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Rosó i Consell Parroquial.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 68 72 66 358 1.046 1.374 1.224 1.325 1.243 1.102

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.158 1.275 1.174 1.183 996 960 482 521 494 494

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 509 480 464 457 429 390 361 426 451 452

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 434 416 428 423 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Flora i fauna

El Pont Vell d'Osor, pont romànic del segle XV

A rieres i torrents hi habiten crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i aus aquàtiques com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans – introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.

La vegetació ve caracteritzada per una àmplia superfície forestal amb una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i plantes herbàcies. En tractar-se de terrenys fortament accidentats i de diferents altures es dóna lloc a diversos microclimes queunits a l'elevada pluviometria faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetació principal és d'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes, tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidò.la. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglèsies, els castanyers del Cruset i el Sobirà i el grèvol i teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa peculiar de la zona.

Vegeu també

• Serra del Peredol.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=14&apartat=guia&sub=hist