Gla
La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades
Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
| « | Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps. | » |
Referències
- ↑ «gla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «aglà». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «bellota». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Gla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gla