Vés al contingut

Geologia d'Europa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:19, 3 oct 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Geologia de la superfície d'Europa

La geologia d'Europa és variada i complexa, i dóna peu a l'àmplia varietat de paisatges del continent, que van des de les terres altes d'Escòcia fins a les planes ondulades d'Hongria. La característica més destacable d'Europa és el contrast entre l'Europa del Sud, que és plena d'altiplans i muntanyes, i una vasta plana septentrional, parcialment submergida, que s'estén des de la Gran Bretanya a l'oest fins als Urals a l'est. Aquestes dues meitats estan separades pels Pirineus i la serralada formada pels Alps i els Càrpats. Les planes septentrionals estan limitades a l'oest pels Alps Escandinaus i les parts muntanyoses de les illes Britàniques, mentre que la fi de la regió muntanyosa meridional és marcada pel mar Mediterrani. El mar Cèltic, el mar del Nord, el mar de Barentsz i el complex del mar Bàltic són algunes masses d'aigua somes que submergeixen parts de les planes septentrionals.

Components

Europa es compon dels següents cratons, terranes i microcontinents:

Cronologia

~2.300-2.200?? Ma Bàltica Es forma l'escut bàltic (Fennoscàndia) es forma a partir de cinc blocs provincials: el bloc esvecofènnic, el bloc esveconoruec, el bloc carelià, el bloc belmori i el bloc de Kola.
2.300-2.100 Ma Bàltica Es forma el crató de Sarmàtia a partir d'altres blocs.
???? Ma Bàltica Es forma l'escut de Volgo-Uràlia.
1.900-1.800 Ma Bàltica El crató europeu oriental (≈ Bàltica) es forma a partir dels tres cratons citats més amunt i passa a formar part del supercontinent de Colúmbia.
~1.500 Ma Bàltica El supercontinent Nena, compost d'Àrctica, l'Antàrtida Oriental i Bàltica, se separa de Colúmbia.
???? Ma Bàltica L'Antàrtida Oriental és arrancada de Nena.
~1.100 Ma Bàltica Bàltica i Àrctica, que actualment formen part d'un bloc de Laurèntia, s'uneixen a Rodínia.
~750 Ma Bàltica El bloc Bàltica/Laurèntia, també conegut com a «Protolauràsia», és arrancat d'una Rodínia en procés de fragmentació.
~550 Ma Bàltica Es desintegra Protolauràsia i es formen Bàltica i Laurèntia.
~530 Ma Avalònia Avalònia se separa de Gondwana per rifting.
~450 Ma Avalònia Avalònia entra en contacte amb Bàltica.
~440 Ma Bàltica/Avalònia Laurèntia i Bàltica col·lideixen i formen Euramèrica, mentre que Avalònia s'uneix a la costa oriental de Laurèntia.
~350 Ma Bàltica/Avalònia Euramèrica i Gondwana col·lideixen i formen Pangea, mentre que Avalònia queda aixafada en una regió estreta entre Gondwana i Lauràsia.
~300 Ma Bàltica/Kazakhstània Sibèria i Kazakhstània són els últims continents en unir-se a Pangea pel bloc de Bàltica, cosa que dóna peu a la formació del subcontinent de Lauràsia.
~270 Ma Cimmèria La placa cimmèria se separa de Gondwana per rifting.
~190 Ma Bàltica Lauràsia se separa de Gondwana a causa de l'expansió de l'oceà Atlàntic i ben aviat es divideix en Laurèntia (Nord-amèrica) i Euràsia.
50 Ma — present A mesura que els continents s'acostaven a la seva configuració actual, hi hagué períodes durant els quals Europa estigué connectada per terra a Nord-amèrica via Groenlàndia, cosa que en permeté la colonització per part d'animals nord-americans. Durant aquest temps, nivells del mar superior als actuals a vegades fragmentaren Europa en subcontinents insulars. El nivell del mar continuà baixant amb el pas del temps i el mar es retirà de les planes de l'oest de Rússia, establint la connexió actual amb Àsia i obrint la porta a la colonització d'Europa per part de moltes espècies d'animals asiàtics.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Mapa geològic d'Europa (anglès)
  • OneGeology-Europe (anglès)
  • Mapes de l'evolució tectònica d'Europa (anglès)