(951) Gaspra
 | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Grigori Neüimin  |
| Data de descobriment | 30 juliol 1916 |
| Lloc de descobriment | Observatori de Simeiz |
| Altres designacions | A916 OJ, 1916 S45, 1955 MG1 i A913 YA |
| Epònim | Gaspra |
| Elements orbitals | |
| Excentricitat (e) | 0,17324956847402 |
| Semieix major (a) | 2,2098772350138 ua |
| Periheli (q) | 1,8270169576671 ua |
| Afeli (Q) | 2,5927375123605 ua |
| Període orbital (P) | 1.199,9154600931 d |
| Inclinació (i) | 4,102 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 252,98899235787 ° |
| Argument periheli (ω) | 129,95478950905 ° |
| Anomalia mitjana (M) | 293,00134805339 ° |
| Característiques físiques | |
| Densitat | 2,7 g/cm³ |
| Període de rotació | 7,042 h |
| Classe espectral | Asteroide de tipus S |
| Magnitud absoluta | 11,47 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 20000951 |
(951) Gaspra és un asteroide del tipus S. L'òrbita es troba a la vora interior del cinturó d'asteroides. Presenta una forma triaxial, no simètrica al voltant de l'eix de rotació.
Va ser descobert per Grigoriy N. Neujamin el 1916 i batejat amb aquest nom en honor a Gaspra, localitat turística de la península de Crimea.[1]
Gaspra va ser el primer asteroide fotografiat per una sonda, en concret el 29 d'octubre de 1991 per la Sonda Galileo. Les fotografies revelen l'aspecte "llis" de la superfície, la qual cosa suggereix que té una capa de regolita de gran gruix. Les roques de la superfície són riques en ferro i altres metalls. Així mateix, hi ha una lleugera variabilitat en l'albedo i en el color relacionada amb el relleu topogràfic.
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of minor planet names (en anglés), 2003, p. 161. ISBN 3-540-00238-3 [Consulta: 11 desembre 2011].
| |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (951) Gaspra