(951) Gaspra
 | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Grigori Neúimin |
| Data de descobriment | 30 juliol 1916  |
| Lloc de descobriment | Observatori de Simeiz |
| Altres designacions | 1916 S45, 1955 MG1 A913 YA |
| Epònim | Gaspra |
| Classificació | Cinturó principal |
| Elements orbitals | |
| Època 31 de juliol de 2016 (JDCT 2457600,5 ) | |
| Excentricitat (e) | 0,17318 |
| Semieix major (a) | 2,21006 UA |
| Periheli (q) | 1,82731 UA |
| Afeli (Q) | 2,59282 UA |
| Període orbital (P) | 3,29 a |
| Velocitat orbital mitjana | ? |
| Inclinació (i) | 4,10216° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 253,14719° |
| Argument periheli (ω) | 129,58759° |
| Anomalia mitjana (M) | 113,19386° |
| Característiques físiques | |
| Dimensions | 12,2 km diàmetre |
| Massa | ? |
| Densitat | ? |
| Gravetat superficial | ? |
| Velocitat d'escapament | ? |
| Període de rotació | 7,042 hores |
| Classe espectral | Tholen: S SMASSII: S |
| Magnitud absoluta | 11,46 |
| Albedo | ? |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 20000951 |
(951) Gaspra és un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin en 1916 des de l'observatori de Simeiz, Simeiz, Rússia. L'òrbita es troba a la vora interior del cinturó d'asteroides. Presenta una forma triaxial, no simètrica al voltant de l'eix de rotació.
Deu el seu nom en honor a Gaspra, localitat turística de la península de Crimea.[1]
Se estima que el seu diàmetre és de 12,2 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d' 0,832777 UA. El seu TJ és de 3,635 .[2]
Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 7,042 hores, amb una variació de lluentor de 11,46 de magnitud absoluta.[2]
Gaspra va ser el primer asteroide fotografiat per una sonda, en concret el 29 d'octubre de 1991 per la Sonda Galileo. Les fotografies revelen l'aspecte "llis" de la superfície, la qual cosa suggereix que té una capa de regolita de gran gruix. Les roques de la superfície són riques en ferro i altres metalls. Així mateix, hi ha una lleugera variabilitat en l'albedo i en el color relacionada amb el relleu topogràfic.
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a ed.. Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ 2,0 2,1 JPL Small-Body Database
| |
