Manhwa
Manhwa (Hangul: 만화, Hanja: 漫畵) és el terme general coreà per a les historietes o còmics. Fora de Corea s'utilitza per a referir-se al còmic d'origen coreà. Encara que manhwa sigui diferent del japonès manga i del xinés manhua, tots tres termes estan emparentats morfològicament (com és la coincidència causal de representar-se amb els mateixos caràcters).[1]
El manhwa es llegeix en la mateixa direcció que els llibres occidentals: horitzontalment i de l'esquerra a la dreta, puix que el hangul normalment s'escriu i es llegeix horitzontalment (encara que també es pugui escriure i llegir com el xinès i el japonès, és a dir, verticalment de dreta a esquerra).[2]
S'explica els seus orígens amb el grafisme cal·ligràfic, el dibuix de la Dinastia Tang, la narrativa tradicional popular del pansori (cant narratiu realitzat per una sola persona), el japga (cançons de finals de l'Era Joseon) i els espectacles amb pallassos.[3]
Les obres considerades pioneres són:[4]
- Bomyeongsipudo (보명십우도 o 普明十牛圖), datada a l'era Goguryeo, consisteix en deu il·lustracions acompanyades d'una narració.
- Samganghengsildo (삼강행실도 o 三綱行實圖), datada al 1431, és un llibre de faules il·lustrades.
- Euiudo (의우도 o 義牛圖), datada el 1745, consistent en quatre vinyetes que tracten la història d'un boví femella.
Els orígens moderns del manhwa s'expliquen amb el diari coreà Hanseongsunbo, aparegut el 1883, que conté notícies amb il·lustracions. El primer manhwa és Saphwa de l'autor Lee Do-Yeong i publicat per primera vegada el 1909 al diari Daehanminbo. Després de l'alçament de l'1 de març de 1919 no apareixen altres manhwes a causa del relaxament de la censura colonial japonesa.[4] Aleshores apareixen premis i concursos que l'impulsen, especialment per l'usual contingut que mostra rebuig al colonialisme japonés sobre Corea.[5]
Al Quebec es començaren a publicar manhwa des del 2005.[6]
A la dècada del 2000 van aparèixer als Estats Units d'Amèrica les editorials coreanes Ice Kunion i Netcomics.[2]
A la dècada del 2010 ocorregué a Corea el boom dels webcòmics.[7]
El manhwa més contemporani es caracteritza pel fet que els creadors tenen més llibertat cedida per part dels editors que els autors de còmic japonés.[2]
Referències
- ↑ Torres Simón, 2012, p. 146.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Welsh, David «Forget Manga. Here's Manhwa». Bloomberg, 23-04-2007 [Consulta: 12 gener 2017].
- ↑ Torres Simón, 2012, p. 148.
- ↑ 4,0 4,1 Torres Simón, 2012, p. 149.
- ↑ Torres Simón, 2012, p. 149-150.
- ↑ Mayeux, François «La bande dessinée: Considérations économiques et culturelles». Québec français, 149, 2008, pàg. 29.
- ↑ Sun-jin, Ha; Lim, Su-mi «Webtoon, Why So Popular?». The Dongguk Post, 2012 [Consulta: 12 gener 2017].
Bibliografia
- Torres Simón, Esther «Otras opciones con identidad propia: el Manhwa Coreano». Puertas a la lectura, 24, 2012, pàg. 146-159.
