Premsa
|
Aquest article fa referència a la premsa escrita. Per a altres significats vegeu Premsa (desambiguació). |
La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general. Inclou els mitjans impresos, (diaris, revistes), radiodifusió (ràdio i televisió), així com Internet (diaris digitals, blogs, etc.), sempre que difonguin notícies.
Mitjans impresos
Podem distingir l'anomenada premsa diària (diaris), impresa en paper econòmic i sovint en blanc i negre (amb una única tinta, habitualment negra); i les revistes, que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb fotografies en color de bona qualitat. La premsa existeix des de l'aparició de la impremta, essent el primer mitjà de comunicació de masses i el vehicle original del periodisme.
Encara que la informació sigui la seva funció més destacada, la premsa periòdica posseeix, com tot mitjà de comunicació, les funcions d'informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretenir (habitualment resumides en la tríada informar, formar i entretenir).
Diaris
La premsa d'informació general acostuma a publicar articles sobre els esdeveniments polítics locals, nacionals i internacionals, sobre personalitats, delinqüència, economia i negocis, entreteniment, societat i esports. La majoria dels diaris tradicionals també disposen d'una pàgina que conté l'editorial escrita per l'editor que expressa l'opinió de l'empresa i columnes que expressen les opinions personals dels seus autors. Aquest tipus de premsa s'ha finançat tradicionalment amb les subscripcions i la publicitat. Des de fa uns anys, la premsa té dues manifestacions ben diferenciades: la premsa gratuïta i la de pagament. La possibilitat de rebre informació en directe, primer a través de la ràdio i la televisió, i des de finals del segle XX per internet (periodisme digital), ha acabat suprimint la diferència que hi havia entre la premsa matutina i la premsa vespertina, que es venia al matí i a la tarda respectivament.
El 2007, hi havia 6.580 de diaris al món, amb unes vendes de 395 milions d'exemplars diaris. La recessió mundial de finals de la dècada del 2000 combinada amb el ràpid creixement de les alternatives basades en el web, va provocar una disminució important de la publicitat i de la circulació, molts diaris van tancar o van reduir considerablement la seva activitat.[1]
Revistes d'actualitat
Radiodifusió
Diaris digitals
Història
La premsa catalana es va convertir, al llarg del segle XIX, en un mitjà de comunicació de masses amb la proliferació de capçaleres. L'anomenada edat d'or de la premsa catalana se situa entre el 1890 i el 1920, període en el qual es van consolidar els diaris que adoptaven els conceptes moderns d'objectivitat i imparcialitat.[2]
Diaris
- 1762. Barcelona. Diario curioso, historico, erudito y comercial, publico y economico[3]
- 1772. Barcelona. Diario evangélico, histórico-político.
- 1792. Diari de Barcelona, imprès per Pere Pau Husson de Lapezaran, un impressor d'origen napolità. Amb algunes interrupcions es va publicar fins a la dècada dels noranta del segle XX.
Referències
- ↑ Plambeck, Joseph. «Newspaper Circulation Falls Nearly 9%» (en anglès). New York Times, 26-04-2010. [Consulta: 5 juny 2011].
- ↑ «Els orígens de la premsa a Catalunya». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 17 novembre 2012].
- ↑ Pedro Ángel de Tarazona. Diario curioso, historico, erudito y comercial, publico y economico, que, con Real privilegio,. en la imprenta de Christoval Escudèr, administrada por Francisco Felip y Codina, 1761, p. 3–.
Enllaços externs
- Cardús, Salvador; Lluís Tolosa. «La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996)» (PDF) p. 122. Fundació Bofill, 1998.
- Els diaris en tots els països del món
- El Quiosc. Premsa. Diaris i revistes
- FUNDACC. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura