Ponç I de Cabrera
.svg&lang=ca) Escut d'armes dels Cabrera | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | c. 1105 |
| Vescomte de Girona | |
| 1044 – 1104 ← Ermessenda de Montsoriu | |
| Vescomte de Cabrera | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Català |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Ramon Berenguer II |
| Família | |
| Família | Cabrera |
| Cònjuge | Letgarda de Tost |
| Fills | Guerau II de Cabrera |
| Pares | Guerau I de Cabrera i Ermessenda de Montsoriu |
.svg) | |
Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105)[1] fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).
Orígens familiars
Fill del Guerau I de Cabrera i d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu.
| 4. Gausfred de Cabrera | ||||||||||||||||
| 2. Guerau I de Cabrera | ||||||||||||||||
| 1. Ponç I de Cabrera | ||||||||||||||||
| 24. Guinguís | ||||||||||||||||
| 12. Sunifred | ||||||||||||||||
| 25. Jerosòlima Gudrielda | ||||||||||||||||
| 6. Amat de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 13. Aurúcia | ||||||||||||||||
| 3. Ermessenda de Montsoriu | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
Es va casar amb Beatriu, sense descendència, i després (1067)[2] amb Letgarda de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost, anomenat el Cid català i que fou un brau cavaller que reconquerí un vast territori als sarraïns i posseïdor de més de trenta castells. Amb Letgarda tingué 4 fills:
- Guerau II de Cabrera, que succeí al seu pare.
- Ponç, probablement casat amb una dama castellana i establert a Lleó, que fou l'estirp dels Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León).
- Pere, canonge de Vic
- Una altra filla de la que es desconeix el nom.
Fets destacats
Pel seu casament amb Letgarda, alguns castells conquerits pel seu pare Arnau van passar a domini dels senyors de Cabrera. Entre ells, els castells de Montclar, Artesa, Foradada, Montsonís, Rubió i Marcovau, Queralt, Santa Linya, com tots els del sud del Montsec.
Ponç ocupava un lloc preeminent a la cort de compte de Barcelona, sent el seu nom el que encapçalava la llista de magnats convocats a promulgar els Usatges de 1071,[1] any el comte Ramon Berenguer I li feia jurar fidelitat pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, a més de les forces vescomtals de la ciutat de Girona.[3]
Anys abans ja es troba present en el magne tribunal que havia de dictar sentència en el conflicte entre Ramon Berenguer I i Mir Geribert el 1059.[4]Durant els enfrontaments que van seguir a la mort del compte de Barcelona, prengué partit per Ramon Berenguer II contra el seu germà Berenguer Ramon II. Després del fratricidi, fou un dels curadors de Ramon Berenguer III (1086).[2]
Enllaços externs
- «Ponç I de Cabrera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X.
- ↑ 2,0 2,1 Mestre i Campí, Jesús; Salrach, J.M. & Termes J.. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, juny de 1993. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ de Caldes, Ramon. «Document 404». A: Liber feudorum maior.
- ↑ Sobrequés, Santiago. «Ramon Berenguer I el Vell». A: Els grans comtes de Barcelona. 2. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1805-1.
| Precedit per: Ermessenda de Montsoriu |
Vescomte de Girona 1044–1104 |
Succeït per: S'unifica amb el Vescomtat de Cabrera |
| Precedit per: Guerau I de Cabrera |
Senyor de Cabrera 1050–1105 |
Succeït per: Guerau II de Cabrera |