Dinastia Zagüe
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Lalibela | |||
| Idioma oficial | Agaw | |||
| Període històric | ||||
| Coronación de Mara Takla Haymanot | 1137 | |||
| Derrocamiento de la Dinastía Zagüe | 1270 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
| Emperador de Etiopía | ||||
| Mara Takla Haymanot (primero) | ||||
| Harbai (último) | ||||
La dinastia Zagüe o Zagwe governà a Etiòpia entre els anys 1137 i 1270, quan Yekuno Amlak derrotà i matà en batalla el darrer emperador Zagüe. Sembla que el nom Zagüe prové de la frase en gueez Ze-Agaw, que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del poble agaw. El monarca més conegut n'és el rei Gebra Maskal Lalibela, a qui s'atribueix la construcció de les esglésies rupestres de Lalibela. La seua capital era la ciutat de Roha (actual Lalibela), a Lasta.
Història
Al voltant del 960 els exèrcits de la reina Gudit (o Judith) destruïren el que havia estat el gran Imperi d'Aksum. Durant 40 anys hi governà sobre les seues restes, i li passà el poder als seus descendents, començant així una era fosca en la història d'Etiòpia, de la qual no es té més informació.
Segons els relats tradicionals d'Etiòpia, el darrer rei de la dinastia inaugurada per Gudit fou enderrocat per Mara Takla Haymanot al 1137, que, en casar-se amb una filla del darrer rei d'Aksum, Dil Na'od, va obtenir el control del país, i donà origen a la dinastia Zagüe.
El període més conegut de la dinastia Zagüe és el regnat de Gebra Maskal Lalibela, entre els anys 1185 i 1225. És conegut perquè durant el seu regnat s'excavaren les esglésies rupestres de Lalibela a la capital del regne, que prengué de llavors ençà el nom del monarca. A més, durant el seu regnat, s'enviaren dues ambaixades al Caire, al 1200 i 1209.
No hi ha certesa sobre el nom del darrer rei Zagüe. Algunes cròniques de l'època i tradicions orals assenyalen que hauria estat un rei anomenat Za-Ilmaknun, que segons Taddesse Tamrat seria el pseudònim (traduït com 'el desconegut' o 'l'ocult') de Yetbarak. Altres versions remarquen que després del regnat de Yetbarak, se succeïren Mairari i Harbai.