Vés al contingut

Síl·laba àtona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:06, 26 abr 2020 amb l'última edició de Leptictidium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica. Es tracta d'una síl·laba en general més breu i sol dependre fonèticament d'una tònica. Hi ha poques paraules que siguin monosíl·labes àtones, com per exemple els pronoms febles, algunes preposicions simples, els articles… En una paraula sol haver-hi una tònica i la resta de síl·labes àtones, si bé en mots compostos o molt llargs, es pot apreciar alguna síl·laba amb accent secundari (com si tingués dues tòniques). Un clar exemple en català són els adverbis acabats en -ment, que accentuen aquesta partícula i alguna de l'adjectiu original.