Armar
Armar[1] un vaixell, una barca o qualsevol embarcació significa equipar-la amb tots els materials necessaris i la tripulació que calgui per a navegar. A més de l’eixàrcia (pals, veles i cordam) l’armament ha d’incloure aigua i queviures i, eventualment, armes (canons, armes ofensives i armes defensives).
Armar embarcacions petites sense pressa pot fer-se sense grans instal·lacions. Contràriament, la preparació d’una armada de guerra o un estol mercant amb urgència necessita de forma gairebé imprescindible d’un arsenal o unes drassanes.
Les diverses maneres d’armar un vaixell (de guerra, corsari, mercant, de pesca o de lleure) donaren pas a la figura de l’armador.[2]
Arsenals i drassanes
Hi ha molts llocs importants i famosos on es construïen i armaven vaixells, especialment els destinats a mantenir estols militars. Només cal recordar l’arsenal del Pireu, el de Cartago, les drassanes de Tortosa, l’arsenal de Venècia, les drassanes de Barcelona, les de València, les de Mallorca...i moltes altres.
En tots els casos hi havia edificis, tancats amb pany i clau i amb guàrdia armada, per a guardar el material necessari: gúmenes, politges, àncores, arbres (pals), antenes, veles, barques auxiliars, timons, rems, bombardes, cuirasses, pavesos, ballestes, passadors, ... En el cas de les drassanes de Barcelona hi ha molts documents (inventaris en particular) que recullen la varietat d’articles necessaris per a armar un vaixell.[3]
Documents
- 1283. Ramon Muntaner parla molts cops de l'armament de galeres i altres vaixells.[4]
| « | E com vench l’endemà, lo senyor rey se feu venir l’almirall, e dix-li: Almirall, tantost armats XXV galees e armats-les axí que cascuna haja un còmit cathalà e altre llatí,...” | » |
| — Crònica de Ramon Muntaner. Capítol LXXVI. | ||
- 1378. Privilegi de Pere el Cerimoniós a la ciutat de Barcelona per a armar una galera (“la galea de l’almoyna”) amb donacions voluntàries per a defensa de les aigües de Barcelona contra pirates i corsaris.[5]
- 1406. Galera armada per Mateu Cardona.[6]
- 1462. Roger, comte de Pallars, demana una galera per a armar-la.[7]
Referències
- ↑ DCVB:Armar.
- ↑ DCVB:Armador.
- ↑ Les dreçanes barcelonines: sos inventaris y restauració. Francesc Carreras i Candi
- ↑ Ramon MUNTANER. Crónica Catalana ... Texto original y traduccion castellana, acompañada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Cat.&Span, 1860, p. 137–.
- ↑ Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... Y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.... En la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1792, p. 152–.
- ↑ Maria Teresa Ferrer i Mallol. La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana: actes del seminari celebrat a Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre de 2003. Editorial CSIC - CSIC Press, 2005, p. 109–. ISBN 978-84-00-08330-4.
- ↑ Próspero de Bofarull y Mascaró. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1862, p. 234–.
