Joan Baptista Cendrós i Carbonell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  Barcelona |
| Mort | 9 juliol 1986 (69/70 anys) Barcelona |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Es coneix per | Fundador d'Òmnium Cultural i Banca Catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, activista cultural, polític, banquer |
| Família | |
| Parents | David Madí i Cendrós, net Víctor Sagi i Montplet, gendre |
| Premis | |
| |
Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 22 de juny de 1916 - 9 de juliol de 1986)[1] fou un empresari, mecenes[2] i promotor cultural català.
Biografia
Poc abans de l'esclat de la guerra civil espanyola, es graduà com a intendent mercantil.[3] Cap als anys quaranta dirigí l'empresa de perfumeria i cosmètica Haugron Cientifical, SA,[1] que fundà el seu pare el 1928 i que produïa el massatge facial Floïd,[4] i amb els beneficis esdevingué patrocinador de nombroses activitats culturals catalanes durant el franquisme. El 1979 vengué l'empresa a Revlon.[3] Fou consogre de Josep Colomer Ametller, fundador de l'empresa de cosmètica i bellesa Henry-Colomer.
El 1961 fou uns dels fundadors i mecenes d'Òmnium Cultural, entitat on fou durant vint-i-tres anys el secretari general.[3] El 1962 var adquirir l'Editorial Aymà,[5] on va tenir de director literari Joan Oliver.[6] També finançà el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou un dels patrocinadors dels autors de la Nova Cançó, d'Edicions Proa,[1] dels premis Sant Jordi i Carles Riba el 1959 i de la Fundació Enciclopèdia Catalana el 1980.[7] Paral·lelament, fou un dels fundadors i consellers de Banca Catalana.[1]
Participà igualment en política. El 1967, el segrest de l'edició d'una història de Catalunya per als infants, la Història de Catalunya Il·lustrada de Ferran Soldevila, l'enfrontà al ministre d'informació Manuel Fraga.[8] A finals dels seixanta fundà amb altres el grup Llibertat i Democràcia Social, que el 1975 es convertiria en el partit polític Esquerra Democràtica de Catalunya. Aquest partit es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins el Pacte Democràtic per Catalunya, que finalment es va integrar en Convergència Democràtica de Catalunya. El dia 25 d'octubre de 1985 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.[9] Casat amb Maria Rosa Jorba, tingué quatre filles i el seu net fou el polític David Madí i Cendrós.[1][3]
Va morir d'un atac de cor el 9 de juliol de 1986, que va patir a la Clínica Quirón de Barcelona on era ingressat per una embòlia pulmonar que havia patit uns dies abans.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.
- ↑ Marimon, Sívlia. «Diners per a la cultura catalana a contracorrent i de resistència». Diari Ara, 8 gener e 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal». La Vanguardia, 10-07-1984, pp. 21-22.
- ↑ Sinca, Genís. «L'origen del Floïd». Ara. [Consulta: 6 juny 2016].
- ↑ Seminari Rafael Tasis. Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC). Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després, p. 133. ISBN 978-84-9965-338-9.
- ↑ «Societat Anònima Editora Aymà». Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Fundació Enciclopèdia Catalana». Coordinadora Catalana de Fundacions. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «Joan Baptista Cendrós i Carbonell». Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Creus de Sant Jordi 2016» (PDF) p. 32. Generalitat de Catalunya.
- ↑ Sinca, Genís. El cavaller Floïd, Biografia de Joan B. Cendrós. Raval Edicions SLU, Proa, 2016, p. 31 (ed.ebook). ISBN 978-84-7588-649-7.
Bibliografia
- Sinca, Genís. El cavaller Floïd, Biografia de Joan B. Cendrós. Raval Edicions SLU, Proa, 2016. ISBN 978-84-7588-649-7.
.svg)