Vés al contingut

Monestir de La Rábida

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:30, 22 març 2021 amb l'última edició de InternetArchiveBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Santa Maria de La Rábida
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(es) Monasterio de Santa María de la Rábida Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusConvent franciscà, monument i monestir Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsrestaurat
Estil arquitectònicgòtic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalos de la Frontera (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLa Rábida
Map
 37° 12′ 28″ N, 6° 55′ 34″ O / 37.20764°N,6.92615°O / 37.20764; -6.92615
Bé d'interès cultural
Data25 octubre 2016
IdentificadorRI-51-0000003
Bé d'interès cultural
Data22 març 1967
IdentificadorRI-51-0000003
Bé d'interès cultural
Data23 febrer 1856
IdentificadorRI-51-0000003
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiòcesiHuelva
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmonasteriodelarabida.com Modifica el valor a Wikidata

El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.[1]

Erigit durant els segles xiv-xv, hi destaquen pel seu interès artístic l'església d'estil gòticmudèjar, i també les estances decorades amb frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica, i una escultura de l'advocació mariana sota la qual es troba el convent, Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros) o Santa Maria de La Rábida, imatge d'estil gòtic del segle xiii aproximadament esculpida en alabastre.

El monestir té 2.000 metres quadrats d'extensió i és de planta irregular. Al llarg dels més de 500 anys de la seva història, ha passat per diverses modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. S'hi va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món, quan encara estava preparant el seu projecte. En aquest monestir està enterrat Martín Alonso Pinzón, que va morir pocs dies després de tornar del primer viatge colombí. Així mateix, de retorn d'alguna de les seves expedicions de conquesta, van arribar a aquest cenobi franciscà Hernán Cortés, Gonzalo de Sandoval i Francisco Pizarro. Per aquestes raons forma part destacada de l'itinerari històric artístic conegut com els Lugares Colombinos.[2]

Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856.[3] Va merèixer, a més, la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics el 1949.[4] El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada la Medalla d'Or d'Andalusia per part de la Junta.[5] En la declaració de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana, es va reconèixer La Rábida com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions.[6]

Aquest monestir ha mantingut sempre forts vincles amb els pobles iberoamericans.

Història

Porta per on la tradició indica que va passar Colom. El seu arc de mig punt peraltat dóna accés a un petit vestíbul des d'on s'accedeix al monestir a través d'una porta gòtica de cadiratge de pedra amb un arc conopial.[7]

Els orígens: fundació, tradició i realitat

El monestir s'eleva sobre un turó que domina la confluència dels rius Tinto i Odiel, conegut des d'antic com a Peña de Saturno.

Sobre els orígens de La Rábida hi ha una sèrie de llegendes recollides en un antic còdex de fra Felipe de Santiago.[8] en les quals se li atribueix uns orígens llegendaris. Segons aquestes llegendes, en temps dels fenicis hauria existit un altar dedicat al seu déu Baal (posteriorment equiparat amb Hèrcules), i més tard els romans haurien elegit aquest mateix lloc per venerar la seva deessa Prosèrpina. Els àrabs aixecarien aquí un petit monestir amb monjos cavallers com els dels ordes cristians. Aquest tipus de monestir musulmà solia ser a la costa fronterera i prenia el nom de ràbida o ràpita (de l'àrab رباط ribat), d'on li vindria la denominació. Els ascetes musulmans es perfeccionaven espiritualment mentre defensaven el lloc fronterer. Al segle xiii, després de la conquesta cristiana, pertanyeria ja als cavallers templers, sota l'advocació de Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros). Aquesta mateixa tradició explica que el mateix sant Francesc d'Assís va arribar a aquest lloc en companyia de dotze deixebles per fundar un petit i humil monestir franciscà.[8]

El religiós fra Francisco de Gonzaga, historiador de l'orde franciscà (segle xvi), va fixar l'origen de la fundació de La Rábida l'any 1261.[9][10] Tanmateix, documentalment, la carta fundacional del convent és una butlla del Papa Benet XIII,[11] que data del 7 de desembre de 1412, i que concedeix a fra Juan Rodríguez i els seus companys religiosos, habitants de l'ermitatge de Santa Maria de La Rábida des de 1403, el permís pontifici per establir-se en comunitat.

Atès l'enclavament que ocupava, el lloc va ser des del principi un refugi o fortalesa per defensar-se dels atacs freqüents dels pirates que rondaven la costa. El papa Eugeni IV va atorgar una butlla d'indulgències a tot aquell que ajudés en aquest lloc els viatgers necessitats. Gran part dels edificis conventuals van ser construïts en aquells anys, a la primeria del segle xv. Els nobles de la comarca i els veïns de l'indret hi van ajudar i col·laborar en gran manera.

Descobriment i evangelització d'Amèrica

Vegeu també: Cristòfor Colom, Martín Alonso Pinzón, i Descobriment d'Amèrica

El monestir va cobrar una gran importància en la història a partir de l'arribada de Cristòfor Colom, que va trobar refugi i atenció entre els frares de La Rábida.

El 1485 Colom va arribar per primera vegada a aquest cenobi, s'hi va allotjar i va rebre suport per la seva empresa descobridora. Entre els religiosos d'aquest convent va trobar ajut tant científic com espiritual. Homes com fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena van ser clau pels seus interessos, ja que el van ajudar en els seus contactes amb la corona i amb la marineria de la zona. Van ser ells els que el van posar en contacte amb Martín Alonso Pinzón (codescobridor d'Amèrica), ric armador i líder natural de la zona, gràcies al qual va aconseguir ajut econòmic i va reclutar els homes necessaris per a l'empresa.[12] [13]

Hernán Cortés, conqueridor espanyol, va visitar La Rábida en tornar de la conquesta de Nova Espanya.

Martín Alonso Pinzón està enterrat en aquest monestir. Va arribar a la seva vila natal, després del primer viatge colombí, greument malalt. Va morir als quinze o vint dies de la seva tornada i va ser enterrat a l'església del monestir de La Rábida, als peus de la Mare de Déu dels Miracles i amb un hàbit franciscà com a sudari, segons la seva voluntat.[13][14]

El maig de 1528 Hernán Cortés va arribar al port de Palos després d'aconseguir la conquesta de Nova Espanya i es va allotjar al monestir. Venia acompanyat del seu amic i company Gonzalo de Sandoval, que va desembarcar greument malalt, i va morir al cap de pocs dies en una fonda de Palos on estava allotjat. Va ser enterrat al monestir, prop de l'altar de la Mare de Déu dels Miracles.[15] Pocs dies després va arribar a Palos Francisco Pizarro, que també es va dirigir al convent, on, a part de rebre ajut espiritual, es va entrevistar amb el seu parent Hernán Cortés.[16]

També va servir d'inspiració la vida monàstica i contemplativa d'aquest cenobi pels homes que van anar a evangelitzar les terres tot just descobertes: fra Juan de Palos, fra Juan Izquierdo,[17] i altres franciscans i religiosos de Palos de la Frontera i dels pobles veïns que van tenir especial rellevància en l'evangelització d'Amèrica.[18]

Història contemporània

Plafó de rajoles, homenatge de la ciutat de Huelva a Mariano Alonso-Castrillo i Bayón, governador civil l'any 1882, quan es va fer l'última reforma de l'edifici.

Després de la Guerra del Francès i de la desamortització de Mendizábal, el monestir va quedar gairebé en ruïnes fins que el 1855 s'hi va dur a terme una restauració per iniciativa dels comtes de Montpensier i de la Diputació provincial.[19] El 1882, el rei Alfons XII va visitar el monestir i va donar suport a una segona iniciativa de rehabilitació i millora a fi de commemorar anys més tard el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica, l'organització del qual va anar a càrrec del governador civil de Huelva, Mariano Alonso-Castrillo y Bayón,[20] tercer marquès de Casa Ximénez, del qual es pot veure un retrat a la Sala del Museu Colombí que acull el monestir. En aquesta ocasió va dirigir les obres l'arquitecte Velázquez Bosco, que va saber respectar l'ambient i l'esperit de l'edifici original.

Ja al segle xx, el monestir és testimoni del vol del Plus Ultra. Els tripulants de l'expedició es van allotjar al monestir abans d'iniciar el raid Palos de la Frontera-Buenos Aires, van celebrar una missa davant la Mare de Déu dels Miracles, que es trobava circumstancialment a la parròquia de Palos de la Frontera, i finalment, el 22 de gener de 1926, van partir del moll de La Calzadilla de Palos; l'hidroavió es va elevar davant el convent.[21] A la tornada dels tripulants, el rei Alfons XIII va celebrar una missa d'acció de gràcies també davant de la patrona de Palos, a l'Església de San Jorge, per posteriorment dirigir-se al monestir de La Rábida, a celebrar els actes commemoratius per l'èxit del vol.[22]

El 3 d'agost de 1992 es va celebrar a l'interior del monestir un Consell de Ministres del govern espanyol, presidit pel rei d'Espanya Joan Carles I.[23]

El 14 de juny de 1993, el Papa Joan Pau II va visitar el monestir amb motiu de la coronació reial i pontifícia de la imatge de Nostra Senyora dels Miracles.[24]

Celebracions de la Reial Societat Colombina Onubense

La Reial Societat Colombina Onubense (Real Sociedad Colombina Onubense), nascuda el 1880, va ser creada per reivindicar el valor de tots aquells llocs relacionats amb el descobriment d'Amèrica, motiu pel qual des de llavors ha desenvolupat diferents actes al monestir, considerat per la societat una "seu espiritual".[25]

Durant els primers actes que s'hi van fer, i amb la col·laboració d'altres institucions públiques i privades, aquesta societat es va encarregar de fomentar les activitats del 3 d'agost a La Rábida, buscant fer del monestir l'eix de les celebracions en honor de la partida de l'expedició colombina. Així, cada any presideix els actes commemoratius de l'efemèride, participa en la cerimònia religiosa, dedica una salve a la Mare de Déu dels Miracles i oficia una cerimònia d'hissada de banderes a l'exterior. Tot això acaba amb una sessió extraordinària de la Reial Societat celebrada al pati mudèjar. Amb motiu del Dia de la Hispanitat, el 12 d'octubre, també organitza diversos actes de celebració al monestir.[26]

L'edifici

El monestir es troba al sud-oest del nucli urbà de Palos de la Frontera, molt a prop de l'oceà Atlàntic. Està situat en un petit turó, a prop de la desembocadura del riu Tinto, on aquest s'uneix amb el riu Odiel per formar la ria de Huelva.[27]

Té una superfície de 2.000 metres quadrats, és de planta irregular i el seu conjunt extern és d'estructura medieval. Al llarg dels més de cinc segles d'existència d'aquest edifici s'hi han anat incorporant diversos elements nous, si bé el conjunt arquitectònic conserva els aspectes més importants de la seva construcció original.[7]

L'església

Presbiteri de l'església del monestir de La Rábida.

No es pot precisar amb seguretat la data de la seva construcció. L'edifici està compost per tres parts principals: l'única nau principal, el presbiteri/capella major i la capella de Santa Maria de La Rábida - Nostra Senyora dels Miracles.[7] Un dels elements més antics que s'hi conserven és un arc que dóna entrada a una petita capella. S'hi poden veure alguns frescos originals que són peces d'art d'un gran valor. El sostre està cobert per un teginat de fusta policromada d'influència mudèjar, del segle xix, obra de Ricardo Velázquez Bosco, que va eliminar l'anterior volta de canó, construïda al segle xviii.[10] Sobre les parets hi ha deu quadres del pintor Juan de Dios Fernández, del segle xviii, amb representacions de la vida de sant Francesc. Presidint l'altar major hi ha l'escultura d'un Crist, del segle xv, que en va substituir una d'anterior més antiga, destruïda durant la guerra civil espanyola. Al costat nord del presbiteri hi ha una porta que el comunica amb l'actual sagristia, que és de planta rectangular i està presidida per un crucificat d'Antonio León Ortega de 1962, el Cristo del Mayor Dolor.[28] Al mur sud hi ha una petita capella dedicada a la patrona de La Rábida, la Mare de Déu dels Miracles. L'església es comunica amb el claustre de la porteria per mitjà d'uns arcs de clara influència almohade.[7]

El claustre

Claustre mudèjar.

D'estil mudèjar, data del segle xv i és el conjunt del monestir que millor es va conservar després del terratrèmol de Lisboa. Al segle xvii va ser ampliat amb un altre pis construït amb merlets, com a defensa contra les invasions corsàries. A les seves quatre galeries baixes s'hi conserven alguns trossos de la primitiva decoració mudèjar del segle xv, pintada al fresc, que van ser completats en restauracions posteriors al sisme.[7] Al segon pis hi ha una exposició permanent de maquetes a escala de les tres caravel·les: La Pinta, La Niña i la Santa María.[29]

Als laterals d'aquest claustre es troben la Sala de les Conferències i el refectori històric. La Sala de les Conferències és el lloc on la tradició indica que van tenir lloc les trobades de Colom amb fra Juan Pérez, en què li hauria confessat els detalls i secrets del seu projecte. El refectori és una sala rectangular amb un púlpit emblanquinat per la lectura; hi ha un crucificat d'estil romànic datat a començaments del segle xiv, a més de diverses teles d'èpoques diverses.[7][29]

La sala capitular

Sala capitular.

És una sala rectangular i àmplia d'aspecte recollit i senzill. Popularment se li ha donat el nom de Celda del padre Marchena. Es tracta de la cel·la més gran del monestir; alguns colombins sostenen que en aquesta sala hi podria haver hagut algunes de les converses de La Rábida, tant amb fra Antonio de Marchena com amb Pinzón o el físic de Palos Garcí Fernández.[30] Es va reconstruir al segle xvii. Té un bon enteixinat que data del segle xviii; així mateix, completen la sala diverses obres d'art ambientades en els personatges històrics del descobriment: Colom, fra Antonio de Marchena, Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón i d'altres.[7] El 1992, durant la celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, va ser utilitzada com a seu d'un consell de ministres presidit pel rei Joan Carles I.[23]

Altres dependències

  • La biblioteca guarda documents i objectes de valor històric, com un mapamundi de Juan de la Cosa en el qual apareix per primera vegada la costa americana.
  • Hi ha una sala on s'exhibeixen les banderes de cada un dels estats americans i una arqueta que conté terra procedent dels estats esmentats.[31]
  • Al voltant d'un petit pati adornat amb nombroses plantes i flors hi ha unes sales decorades amb frescos de colors pastel, obra del pintor espanyol Daniel Vázquez Díaz, realitzades el 1930.[32] Els temes d'aquestes pintures giren al voltant de l'arribada de Colom a La Rábida, la seva expedició descobridora, la partida del port de Palos i altres fets històrics. Són d'un cubisme incipient, estil après per l'autor durant la seva estada a París.

La Mare de Déu dels Miracles

Article principal: Mare de Déu dels Miracles
Nostra Senyora dels Miracles. Processó al voltant del paratge de La Rábida durant la romeria de l'agost.

La Mare de Déu dels Miracles o Santa Maria de La Rábida (Virgen de los Milagros o Santa María de La Rábida), coneguda pels dos noms indistintament, és la patrona del monestir i de Palos de la Frontera. La marededéu és una escultura d'alabastre de mida petita (uns 54 cm), datada al segle xiv.[33] És una mostra del gòtic francès,[34] concretament del manierista, d'un elegant estil normand que imprimeix a la figura una singular curvatura, de manera que canvia d'aspecte quan es varia la perspectiva des d'on es contempla.[18]

Segons una llegenda sense base històrica,[8] aquesta imatge va ser portada en un dels seus viatges per un mariner de Palos de la Frontera i després, en arribar els àrabs, la van amagar al fons de la ria de Huelva. Més tard uns pescadors la van rescatar amb les seves xarxes i la van tornar a l'església del monestir.

Segons documents que s'han conservat a la parròquia de San Jorge Mártir de Palos de la Frontera, en una restauració que es va fer de la imatge de la Mare de Déu al segle xviii hi van trobar restes de sal i de llim marí, com si hagués estat submergida al mar.[18]

Sí que correspon a la història el fet que Colom i part de la seva tripulació van pregar davant d'aquesta imatge a l'església de San Jorge hores abans de començar el viatge que els portaria a les costes del Nou Continent.[18]

Fra Antonio de Marchena, frare franciscà, que l'any 1484 era custodi de l'ordre. Va rebre Colom en la seva primera visita al monestir.

Al llarg de la seva història se li han atribuït múltiples favors i miracles, tant de curacions com de prodigis en favor de la defensa de les costes de la zona d'atacs de pirates. És per això que molt aviat se la va començar a anomenar "dels Miracles", apel·latiu que comparteix amb el seu primitiu i original nom de "de La Rábida".[33]

El 1967 va ser ratificat de forma canònica el patronat que ostentava des d'antic sobre Palos de la Frontera.[35]

La imatge de la Mare de Déu va ser coronada pel Papa Joan Pau II el 14 de juny de 1993.[24] Els padrins de la coronació van ser els reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la Infanta Cristina. És l'única imatge de la Mare de Déu coronada pel Papa polonès a Espanya. La Mare de Déu també va rebre el títol d'"alcaldessa perpètua de la ciutat".[18]

Cada any, el 4 d'agost és traslladada a Palos de la Frontera, a la parròquia de San Jorge, on passa tot el mes per rebre els honors que li tributen els fidels d'aquesta localitat. El 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu i després de la solemne funció religiosa, es fa una processó en el seu honor pels principals carrers de la localitat. I ja l'últim cap de setmana d'agost és traslladada de nou a La Rábida, i a la rodalia del monestir s'hi fa una típica romeria andalusa. Acaben així els actes que fa la ciutat palerma en honor de la Mare de Déu dels Miracles.[36]

Fra Juan Pérez, frare franciscà de La Rábida que va defensar el projecte de Colom davant la cort i el va posar en contacte amb la marineria local.

L'entorn del monestir: el paratge de La Rábida

Monument a Cristòfor Colom amb motiu del 500 aniversari de la seva defunció (exterior del monestir).

Davant la porta d'entrada es pot veure una creu de ferro i els bustos dels frares franciscans Juan Pérez i Antonio de Marchena, tots dos obra de l'escultor León Ortega. Al costat de l'entrada de la botiga de records es pot veure una placa de rajoles amb la següent inscripció en castellà:

« La Rábida és la primera afirmació del moviment hispanoamericà. El lloc on es va engendrar el Nou Món és sagrat per l'emoció racial. L'espanyol o americà que respiri fondo i elevi el pensament, ¿no ens ajudarà en els nostres propòsits de convertir en amor i pau la força que irradia aquest humil monestir? El Crist davant del qual van pregar Colom, fra Juan Pérez, Marchena i els Pinzón obre els seus braços als homes de totes les creences i de bona voluntat. »

Als jardins de l'exterior del monestir hi ha un monument dedicat a l'Almirall Cristòfor Colom, que va ser inaugurat amb motiu de la celebració del 500 aniversari de la seva mort.[37][38]

En una rotonda situada als jardins es troba la Columna dels Descobridors, obra que es va aixecar per commemorar el IV centenari del descobriment d'Amèrica. És de pedra molt blanca i està tallada amb nombroses figures i escenes sobre el tema de la colonització americana.

Rèplica de les caravel·les al Moll de les Caravel·les.

Amb motiu de les celebracions del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, en l'entorn del monestir s'hi van introduir notables millores, entre les quals es pot destacar la construcció del Foro Iberoamericano,[39] obra dels arquitectes Álvarez Checa i Corbelo. Es tracta d'un teatre a l'aire lliure, de construcció semblant als edificis del món clàssic grecoromà, amb capacitat per 4.000 espectadors i en el qual es fan diversos actes tant musicals com culturals. Amb motiu de l'efemèride també es va construir el jardí botànic José Celestino Mutis,[40] un paratge natural on es pot observar la flora característica d'Iberoamèrica.

Davant el Foro Iberoamericano es va construir el Moll de les Caravel·les, que és un museu on es troben les reproduccions de La Niña, La Pinta i La Santa María que es van construir el 1992 per celebrar el V Centenari del descobriment d'Amèrica.[41] El govern espanyol va fer construir una reproducció de les naus usades per Cristòfor Colom i la resta de l'expedició en el viatge del descobriment. Els tres navilis van formar part de l'Exposició Universal de Sevilla, així com de nombroses exposicions al llarg d'Europa i Amèrica. Des de 1994 el moll està obert al públic, i des de l'any següent hi va haver un notable augment de visitants.[42] Així, l'any 2007 es va assolir el rècord de visites, amb una xifra propera als 200.000 visitants, que situava la mitjana de visites diàries vora les 550 persones.[42]

Referències

  1. ↑ «La Rábida». l'Enciclopèdia. [Consulta: 10 novembre 2008].
  2. ↑ Decret 553/1967, de 2 de març, pel qual es declara conjunt històric artístic el sector anomenat «Lugares Colombinos», a la província de Huelva. BOE núm. 69 de 22/03/1967. (castellà)
  3. ↑ «Expedient sobre la declaració de Monument Nacional al Monestir de Santa Maria de La Rábida». Cervantes virtual. [Consulta: 6 setembre 2008].
  4. ↑ I Congrés Hispanoamericà d'Història. Madrid, octubre de 1949.
  5. ↑ «Decret 31/1992, de 25 de febrer, pel qual es concedeix la Medalla d'Andalusia a la Fundació Franciscana de La Rábida». BOJA. [Consulta: 28 juny 2008].
  6. ↑ «IX Cimera Iberoamericana». Organització d'Estats Iberoamericans. [Consulta: 6 setembre 2008].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 GARCÍA, Sebastian. La Rábida, pórtico del nuevo mundo. Capítol III. Pàg. 39-72
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Aquest període, en el qual la història es confon amb les tradicions i llegendes, es troba bastant documentat en un antic còdex del segle xviii, en el qual l'autor introdueix moltes fantasies.
  9. ↑ Plantilla:Copy book
  10. ↑ 10,0 10,1 IZQUIERDO LABRADO, Julio. «Breu història de Palos de la Frontera», 2003. Arxivat de l'original el 2007-10-26. [Consulta: 27 agost 2008].
  11. ↑ Butlla pontifícia "Etsi cunctorum", 6 de desembre de 1412, de Benet XIII.
  12. ↑ Plantilla:Copy book
  13. ↑ 13,0 13,1 IZQUIERDO LABRADO, Julio. «Martín Alonso Pinzón». Arxivat de l'original el 2004-06-06. [Consulta: 5 novembre 2008].
  14. ↑ Plantilla:Copy book
  15. ↑ Plantilla:Copy book
  16. ↑ DE GAYANGOS, Pascual. «Cartas y relaciones de Hernan Cortés al emperador Carlos V». [Consulta: 5 novembre 2008].
  17. ↑ Plantilla:Copy book
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 IZQUIERDO LABRADO, Julio. «Religiosidad popular en los Lugares colombinos: su proyección evangelizadora hacia América», 1999. Arxivat de l'original el 2004-06-06. [Consulta: 5 novembre 2008].
  19. ↑ Plantilla:Copy book
  20. ↑ «Monasterio de Santa María de la Rábida». Diputació de Huelva. Arxivat de l'original el 2008-04-01. [Consulta: 5 novembre 2008].
  21. ↑ Vol del Plus Ultra.
  22. ↑ Plantilla:Copy book
  23. ↑ 23,0 23,1 «Palabras de Su Majestad el Rey al presidir el Consejo de Ministros». Web de la Casa Reial d'Espanya, 1992. [Consulta: 7 setembre 2008].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Coronación de la imagen de Nuestra Señora de los Milagros. Oración del Santo Padre Juan Pablo II». Vaticà. (Santa Seu), 14-06-1993. [Consulta: 5 novembre 2008].
  25. ↑ «Historia de la Sociedad Colombina». Real Sociedad Colombina Onubense. [Consulta: 5 novembre 2008].
  26. ↑ «Celebraciones anuales». Real Sociedad Colombina Onubense. [Consulta: 5 novembre 2008].
  27. ↑ «La Rábida». Google Maps. [Consulta: 9 agost 2008].
  28. ↑ Carrasco Terriza, M. J., González Gómez, J. M., Oliver Carlos, A., Pleguezuelo Hernández, A., Sánchez Sánchez, J. M., Guía artística de Huelva y su Provincia, 2006, Fundación José Manuel Lara / Diputación de Huelva (ISBN 84-96556-19-0).
  29. ↑ 29,0 29,1 «Claustro mudéjar». Web del Monestir de La Rábida. [Consulta: 5 novembre 2008].
  30. ↑ «Planta superior». Web del Monestir de La Rábida. [Consulta: 7 setembre 2008].
  31. ↑ «La sala de las banderas». Web del Monestir de La Rábida. [Consulta: 6 novembre 2008].
  32. ↑ «Oficio en el que se comunica que se ha designado al pintor Daniel Vázquez Díaz para realizar una nueva decoración mural en el Monasterio de Santa María de la Rábida». Cervantes virtal. [Consulta: 6 novembre 2008].
  33. ↑ 33,0 33,1 ORTEGA, Ángel. La Rábida. Historia documental crítica. Tom I, pàg. 92-94.
  34. ↑ GARCÍA, Sebastián. La Rábida, pórtico del nuevo mundo. Capítol VII. Pàg. 147-171.
  35. ↑ «Fraternidades de la Provincia Bética Franciscana. Convento de Santa María de la Rábida». www.provinciabeticafranciscana.org. [Consulta: 6 novembre 2008].
  36. ↑ CARRASCO TERRIZA, Manuel Jesús. Guía para visitar los santuarios marianos de Andalucía Occidental, pág. 231.
  37. ↑ Europa Press. «La Rábida (Huelva) acoge mañana un funeral y una nueva escultura por el V Centenario de la muerte de Cristóbal Colón». www.lukor.com, 2006. [Consulta: 6 novembre 2008].
  38. ↑ «Diputación y ayuntamiento de Palos aunarán esfuerzos para que el V Centenario de la muerte de Cristóbal Colón sea un gran acontecimiento». Diputación de Huelva, 20-04-2006. [Consulta: 6 novembre 2008].
  39. ↑ «Foro Iberoamericano de la Rábida». Diputación provincial de Huelva. Arxivat de l'original el 2008-09-29. [Consulta: 6 novembre 2008].
  40. ↑ «Parque Botánico José Celestino Mutis». Diputación provincial de Huelva. Arxivat de l'original el 2008-09-29. [Consulta: 6 novembre 2008].
  41. ↑ Les caravel·les van ser construïdes dos anys abans, i entre 1990 i 1992 van fer viatges de prova abans de repetir, commemorant el V Centenari, la ruta del descobriment.
  42. ↑ 42,0 42,1 Agencia EFE. «Cientos de personas en el Muelle de Carabelas en el 515 aniversario del regreso de Colón». Soitu.es, 2008. [Consulta: 6 novembre 2008].

Bibliografia

  • SANTIAGO, Fray Felipe de (1714). Libro en qve se trata de la antigvedad del conuento, de Na Sa de la Ravida, y de las maravillas, y prodigios de la Virgen de los Milagros. Edita: Excmo. Ayto. de Palos de la Frontera. Estudio y preparación: Fr. David Pérez. Dep. legal: H-336/90.
  • ORTEGA, Ángel (original de 1925). La Rábida. Historia documental crítica. 4 vol. (Ed. facsímil). Diputación Provincial de Huelva. Servicio de Publicaciones. ISBN 978-84-500-3860-6.
  • RIVERA, Carlos (1945). Martín Alonso Pinzón. Imprenta Asilo Provincial. Ayamonte.
  • GARCÍA GÓMEZ, José María (1979). Huelva. Editorial Everest. ISBN 84-241-4292-6.
  • FERNÁNDEZ JURADO, Jesús (1986). Huelva y su provincia. 4 vol. Ediciones Tartessos, SL. ISBN 978-84-7663-000-6.
  • MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María (1988). Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vol. Ediciones de Cultura Hispánica. ISBN 978-84-7232-442-8.
  • ROPERO REGIDOR, Diego (1989). Fray Juan Izquierdo Obispo de Yucatán (1587-1602): Historia y Documentos. Ayuntamiento de Palos de la Frontera. DL H-148/89.
  • CARRASCO TERRIZA, Manuel Jesús (agost de 1992). Guía para visitar los santuarios marianos de Andalucía Occidental. Encuentro Ediciones, SA. ISBN 978-84-7490-289-1.
  • AIZPÚN, Isabel (1996). Huelva, Guías Azules de España. Editorial Gaesa. ISBN 84-8023-127-0.
  • GARCÍA, Sebastián (1998). La Rábida, pórtico del nuevo mundo. Síntesis histórico-artística. Comunidad Franciscana del Convento de Santa María de la Rábida. ISBN 84-604-1032-3.
  • IZQUIERDO LABRADO, Julio (1999). Religiosidad popular en los Lugares Colombinos: su proyección evangelizadora hacia América. Actas de los Encuentros Iberoamericanos de religiosidad y costumbres populares, 2 volums. Centro de Estudios Rocieros, Almonte (Huelva).
  • ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Isabel (2000). Africa versus América, la fuerza del paradigma. Junta Islámica. Centro de Documentación y Publicaciones. ISBN 978-84-607-1135-3.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de La Rábida



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monestir_de_La_Rábida&oldid=26719448»