Pirrotina
 Pirrotina | |
|---|---|
 Pirrotita de la mina Santa Eulalia Aquiles Serdan, Chihuahua, Mèxic | |
| Fórmula química | Fe1-xS (x = 0 a 0,17) |
| Epònim | foc  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09a |
| Dana | 2.8.10.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular o prismàtica en prismes hexagonals; massiu a granular |
| Estructura cristal·lina | a = 11.88 Å, b = 6.87 Å, c = 22.79 Å; β = 90.47° Z = 26 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) A2/a |
| Color | marró groguenc, bronze, en contacte amb l'aire s'obscureix lleugerament |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,6 |
| Fusibilitat | 3 |
| Solubilitat | soluble en àcid clorhídric |
| Magnetisme | feblement magnètica, magnetisme fort a l'escalfar-se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pyh |
| Referències | [1] |
La pirrotina o pirrotita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1847 per Ours-Pierre-Armand Petit-Dufrénoy, del grec purros (groc vermellós). Pertany i dona nom al grup pirrotina de minerals.[2]
Característiques
La pirrotina és un mineral poc freqüent, amb un contingut variable de ferro, sent la seva fórmula: Fe1-xS (x = 0 a 0,17). La pirrotina és també anomenada pirita magnètica perquè el seu color és similar al de la pirita, i és feblement magnètica. El magnetisme disminueix quan disminueix el seu contingut de ferro. Visualment és molt similar a la smythita.[3]
La pirrotina té diversos politips de simetria cristal·lina hexagonal o monoclínica; de vegades, es presenten diversos politips en el mateix espècimen. La seva estructura cristal·lina està basada en la cel·la unitat de NiAs, on el metall es presenta en coordinació octaèdrica i els anions segueixen una ordenació prismàtica trigonal. Una important característica d'aquesta estructura és la seva capacitat per ometre alguns àtoms de metall en una fracció total de fins a 1/8, mitjançant la creació de buits vacants en ferro. Una d'aquestes estructures és la pirrotina-4C (Fe7S8). Aquí el nombre "4" indica que els buits vacants en ferro formen una superxarxa que és 4 vegades més gran que la cel·la unitat en la direcció "C". La direcció C s'escull convencionalment paral·lela a l'eix de simetria principal del cristall; aquesta direcció habitualment es correspon amb el major espaiat de xarxa. Altres politips inclouen: pirrotina-5C (Fe9S10), 6C (Fe11S12), 7C (Fe9S10) i 11C (Fe10S11). Cada politip pot tenir simetria monoclínica (M) o hexagonal (H).
Formació i jaciments
Es troba al costat de la pentlandita en roques ígnies bàsiques, en filons i en roques metamòrfiques. També es troba sovint al costat de la pirita, marcassita i magnetita. Una espècie relacionada, no magnètica, és l'anomenada troilita, la qual s'ha trobat en meteorits i poques vegades a l'escorça terrestre.
Varietats
Es coneixen dues varietats de pirrotina:
- La pirrotina cobàltica, una varietat que conté cobalt.[4]
- La pirrotina niquèlica, una varietat que conté níquel.[5]
Grup pirrotina
El grup pirrotina està integrat per tres espècies minerals.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Pirrotina | Fe1-xS (x = 0 a 0,17) |
| Smythita | (Fe,Ni)3+xS4 (x = 0 a 0,3) |
| Troilita | FeS |
Referències
- ↑ «Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Pyrrhotite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
- ↑ «Smythite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ «Cobaltoan Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
- ↑ «Nickeloan Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].