Vés al contingut

Sally Pearson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:27, 1 ago 2021 amb l'última edició de Castellbo (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Sally Pearson (Sydney, 19 de setembre de 1986) és una velocista campiona olímpica i mundial australiana, especialitzada ens 100 m amb barreres.

Va començar a practicar l'atletisme en la infància, inspirada per la victòria de la velocista australiana Cathy Freeman en els 400 m dels Jocs de Sydney 2000, i amb només 14 anys va conquerir el títol australià sub-20 dels 100 m rasos.[1][2] El 2002, va guanyar l'or en la prova del Campionat Mundial Júnior d'Atletisme realitzat en Sherbrooke, Canadà. El 2003, amb 16 anys, va representar Austràlia en el Campionat Mundial d'Atletisme de París, integrant el 4x100 metres relleus. El 2007, ella va continuar competint en 100 m i en 100 m tanques, disputant en les dues modalitats el Campionat Mundial d'Atletisme de Osaka, en Japó, sense aconseguir medalles.

A partir de 2008, es va dedicar només als 100 m tanques i va conquerir la medalla de plata a Pequín 2008. En els Jocs de la Commonwealth de 2010, de Nova Délhi, va competir en les dues proves. . Va vèncer la prova, però per protestes posteriors d'altres delegacions va ser desclassificada.[3] Tres dies després va competir i guanyar els 100 m tanques, amb 12:67.[4]

En l'inici de 2011, va vèncer els 100 m, 200 m i els 100 m tanques del Campionat Australià d'Atletisme, la primera a aconseguir aquest fet en més de 40 anys.[5] En el Mundial de Daegu, en la Coreia del Sud, va ser campiona mundial dels 100 m tanques, amb 12:28, el quart millor temps de la història per a la prova. El novembre, va ser triada per la IAAF 'A Atleta de l'Any', la primera australiana a rebre el premi.[6]

Pearson va començar l'any de 2012 sagrando-si campiona mundial en pista coberta de la prova, en el torneig realitzat en març, en Istambul, en la Turquia. Sis mesos després, a Londres 2012, la campiona mundial outdoor, indoor i medalla de plata en els Jocs anteriors, es va fer campiona olímpica en una prova en que va derrotar per dos centésimos de segon i damunt de la línia d'arribada la campiona de Pequín 2008, Dawn Harper, d'Estats Units, establint nou rècord olímpic de 12:35.[7]

El 2013, va conquerir la medalla de plata de la prova en el Campionat Mundial d'Atletisme de Moscou, amb un temps de 12:50, la seva millor marca de l'any.[8]Plantilla:Referências

  1. «Pearson – “when Cathy won I said to myself ‘I want that as well’”». IAAF.org. [Consulta: 8 agost 2012].
  2. “Athlete Profiles-Sally Pearson-Sporting Career”, Athletics Australia, 2010, Retrieved on 2010-10-08
  3. Reuters (2009-10-07). “Games-Oludamola wins 100m after Pearson disqualified”. Reuters. Retrieved on 2010-10-07
  4. “Pearson bounces back with gold”. ABC Grandstand Sport. 11-10-2010.
  5. Johnson, Len (2011-04-17). Watt leaps 8.44m, Pearson scores triple victory as curtain falls on Melbourne’s Olympic Park. IAAF.
  6. «Pearson wins female athlete of the year». , 14-11-2011.
  7. «Three huge favourites win followed by a big surprise - London 2012 Day Five Report». IAAF. [Consulta: 8 agost 2012].
  8. «results». IAAF. [Consulta: 17 agost 2013].