Vés al contingut

Per Georg Scheutz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:16, 4 gen 2022 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaPer Georg Scheutz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1785 Modifica el valor a Wikidata
Jönköpings Kristina församling (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1873 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
parròquia de Jakob i Johanne (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSankt Johannes kyrkogård (en) Tradueix, Gravsten #86071 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lund Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, enginyer, informàtic, impressor-llibreter, periodista d'opinió, empresari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsEdward Scheutz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Per Georg Scheutz (23 de setembre de 178522 de maig de 1873) va ser un advocat, traductor i inventor suec del segle xix. És conegut principalment per les seues tasques pioneres en informàtica.

Estudià dret a la universitat de Lund, on es va graduar el 1805. Els primers anys va treballar d'expert legal i de traductor (de fet, s'encarregà de part de l'obra de William Shakespeare). Posteriorment se centrà principalment en la política i l'enginyeria industrial.

Scheutz és reconegut per les seues invencions, de les quals la més destacada és la màquina de càlcul de Scheutz. Aquesta màquina, basada en la màquina diferencial de Charles Babbage, va ser ideada el 1837 i acabada el 1843 amb l'ajuda del seu fill Edvard Raphael Scheutz. Un model millorat, aproximadament de la grandària d'un piano, va ser creat el 1853 i mostrat posteriorment a la fira mundial de París de 1855, on va guanyar la medalla d'or. La màquina va ser després venuda al govern britànic el 1859. Ja el 1860 va crear una altra màquina que va vendre als Estats Units. Els dispositius van ser utilitzats per a crear les taules logarítmiques.

Ja que la màquina no era perfecta i no podia produir taules completes, Martin Wiberg la redissenyà per complet i el 1875 va crear un dispositiu compacte que ja imprimia les taules completes.