Vés al contingut

Pentaeritritol tetranitrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:21, 12 des 2022 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de compost químicPentaeritritol tetranitrat
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular316,014 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolnitric oxide donors (en) Tradueix i vasodilatador Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₈N₄O₁₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C(CO[N+](=O)[O-])(CO[N+](=O)[O-])CO[N+](=O)[O-])O[N+](=O)[O-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El pentaeritritol tetranitrat (PETN), amb fórmula química C₅H₈N₄O₁₂,[1] és un dels explosius més potents de què es disposa.

Usos

[modifica]

Com a explosiu és més sensible al xoc o la fricció que el trinitrotoluè i mai s'utilitza sol. Es fa servir com detonador de l'explosió.[2]

Altres usos en medicina són com a vasodilatador, similar a com es fa amb la nitroglicerina.[3]

Producció

[modifica]

Per a produir PETN cal la nitrogenació del pentaeritritol amb una mescla d'àcid nítric concentrat i àcid sulfúric.

C(CH₂OH)₄ + 4 HNO₃ → C(CH₂ONO₂)₄ + 4 H₂O

Història

[modifica]

La pentrita va ser sintetitzada el 1891 per Tollens i Wiegand. L'exèrcit alemany va utilitzar aquest explosiu a la Primera Guerra Mundial.[4]

El 28 d'agost de 2009 va ser emprat en un atemptat (infructuós) suïcida contra el ministre d'interior d'Aràbia Saudita.[5]

El 25 de desembre de 2009 Abdulfarouk Umar Muttalab, un nigerià de 23 anys[6] intentà detonar aquest explosiu posat en la seva roba interior a un avió de la Northwest Airlines que anava a Amsterdam des de Detroit.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Pentrite, CAS Number: 78-11-5». ChemIndustry.com. [Consulta: 22 abril 2009].
  2. «Primacord Technical Information» (PDF). Dyno Nobel. [Consulta: 22 abril 2009].
  3. Russek H. I. «The therapeutic role of coronary vasodilators: glyceryl trinitrate, isosorbide dinitrate, and pentaerythritol tetranitrate.». American Journal of Medical Science, 252, 1, 1966, pàg. 9–20. DOI: 10.1097/00000441-196607000-00002. PMID: 4957459.
  4. Stettbacher, Alfred. Die Schiess- und Sprengstoffe. Leipzig: Barth, 1933, p. 459. 
  5. [enllaç sense format] http://www.cnn.com/2009/US/12/27/bergen.terror.plot/index.html
  6. Criminal Complaint
  7. «'Investigators: Northwest Bomb Plot Planned by al Qaeda in Yemen'». ABC News, 26-12-2009. [Consulta: 26 desembre 2009].