Vés al contingut

Retrat del Duc de Benavente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:18, 2 maig 2023 amb l'última edició de Jvallmitja (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'obra artísticaRetrat del Duc de Benavente

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1597 ↔ 1603
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida107,2 (alçària) × 78,5 (amplada) cm
Col·lecciómusée Bonnat-Helleu (Baiona) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari13 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

El Retrat de Juan Alonso Pimentel, Duc de Benavente, és una obra d'El Greco, realitzada circa 1599, conservada al Museu Bonnat-Helleu de Baiona, al País Basc francès, departament dels Pirineus Atlàntics.

Tema de l'obra

Tot i que no existeix una absoluta certesa, aquest retrat molt probablement representa Juan Alonso Pimentel de Herrera y Enríquez (1552-1621), VIIIe comte i Ve Duc de Benavent , VIIIe comte de Mayorga i IIIe comte de Villalón de Campos, a més de pertànyer a Orde de Sant Jaume. A l'època en la qual es va encarregar aquest retrat, el duc de Benavente era virrei de València, (1598-1602). Per segones núpcies, esdevingué gendre de Lluís de Requesens i Zúñiga, antic gobernador dels Països Baixos espanyols.[1]

Anàlisi de l'Obra

Oli sobre llenç; 107,2 x 78,5 cm.; circa 1599; Museu Bonnat-Helleu; Baiona.

Segons Harold Wethey, la postura és rígida, i la figura no assoleix el grau de perfecció d'altres retrats d'El Greco. Tot i que li manca una neteja, l'estat de conservació és bo.[2]

D'acord amb Manuel Bartolomé Cossío, malgrat que aquest personatge potser no sigui el Duc de Benavente, no hi ha dubte que aquest llenç representa un Gran d'Espanya, pel seu noble aspecte, la seva vestimenta, la delicadesa de l'encaix de l'alt escarolat al seu coll, i l'espasa que porta. Aquest retrat, segons Manuel B. Cossío, degut al capteniment aristocràtic que demostra el personatge, és digne de fer parella amb El cavaller de la mà al pit, mentre que per la seva perfecció tècnica mereix tenir un lloc entre els millors retrats d'El Greco.[3]

Referències

  1. Soler Salcedo, Juan Miguel NOBLEZA ESPAÑOLA-GRANDEZA IMMEMORIAL.1520, pàg. 121.
  2. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 102. 
  3. Cossío, Manuel Bartolomé. Obra citada, p. 258-259. 

Bibliografia

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Cossío; Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío ; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690