Vés al contingut

Berenguel de Landoria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:03, 16 maig 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaBerenguel de Landoria
Nom original(fr) Bérenger de Landorre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1262 Modifica el valor a Wikidata
Salmièg (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1330 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Santiago de Compostel·la
15 juliol 1317 – 1330
← Rodrigo del Padrón (en) TradueixGómez Manrique (en) Tradueix →
Mestre de l'Orde de Predicadors
1312 – 1317
← Aymeric of Piacenza (en) TradueixHervaeus Natalis → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1318–), sacerdot catòlic, frare Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióNiccolò Albertini Modifica el valor a Wikidata

Berenguer de Landoria O.P. (Roergue, 1262-Santiago de Compostel·la, 1330) fou mestre general de l'Orde de Predicadors (dominicans) i arquebisbe de Santiago de Compostel·la el 1317. Va ser un dels protagonistes de l'època convulsa de l'església, durant la seva seu a Avinyó. Una de les torres de la catedral de Santiago, porta el seu nom.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1262, segon fill dels comtes de Rodés, una de les corts més importants de l'època, que cultivava amb gran èxit la poesia trobadoresca i tots els altres arts. En imposar-se la primogenitura, es va veure obligat a posar-se al servei de l'església. Berenguer ascendeix ràpidament dins l'església fins a fer-se íntim amic de Joan XXII.

El 15 de juliol de 1317, va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la, als 55 anys. Onze mesos més tard emprèn camí cap a Santiago per fer-se'n càrrec. El bisbe, va tractar d'entrar a la ciutat quatre vegades, de les quals tres va ser rebutjat en emboscades. Aleshores va ordir un pla d'atac en el seu castell de la localitat de Padrón (Corunya) aliant-se amb altres nobles. El 1318 entra a la ciutat victoriós i se li dedica una torre de la catedral de Santiago de Compostel·la a Galícia, la Berenguela, utilitzada primer com a torre de guaita i després com a campanar.

Végue també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Hechos de Don Berenguel de Landoria, Arzobispo de Santiago: Introduccion, Edición Critica y Traducción (1983) Manuel C. Díaz y Díaz, traducción de la crónica Gesta Berengarii de Landoria archiepiscopi Compostellani.