Vés al contingut

X

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:46, 7 març 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Aquest article tracta sobre la lletra. Vegeu-ne altres significats a «X (desambiguació)».
Infotaula de grafemaX

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterX (majúscula)
Unicode: 0058

x (minúscula)
Unicode: 0078

X (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF38

x (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF58

Ⓧ (majúscula)
Unicode: 24CD

ⓧ (minúscula)
Unicode: 24E7

🄧 (majúscula)
Unicode: 1F127

⒳ (minúscula)
Unicode: 24B3

🅧 (majúscula)
Unicode: 1F167

🆇 (majúscula)
Unicode: 1F187

🅇 (majúscula)
Unicode: 1F147

Ⅹ (majúscula, Formularis de números)
Unicode: 2169

ⅹ (minúscula, Formularis de números)
Unicode: 2179

𝕏 (Negreta de pissarra, Símbols alfanumèrics matemàtics)
Unicode: 1D54F
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí, alfabet anglès, alfabet romanès, Alfabet maltès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet vietnamita, alfabet àzeri, alfabet francès, alfabet txec, alfabet finès i alfabet alemany Modifica el valor a Wikidata
Codi-..- (codi Morse)
X-ray (Alfabet fonètic de l'OTAN)
X (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí. El seu nom en català és ics o xeix, sovint s'usa un nom o un altre depenent de la seva sonoritat o funció.

Història

[modifica]

La lletra X formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el nombre 10.

Fonètica

[modifica]

En català la lletra x pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tenir so /gz/ (solament en les paraules començades pel prefix ex- àton) o /ks/. Abans de consonant pot prendre el valor /s/. A començaments de mot o després de consonant pren el valor palatal fricatiu (o africat en els parlars occidentals i alguns d'orientals).

Per a prendre el so palatal africat es pot combinar amb la t per a formar el dígraf tx.

Per a prendre el so palatal fricatiu entre vocals i a final de mot pot formar el dígraf ix amb la i, que es pronuncia en molts parlars.

Lletres i símbols similars

[modifica]

x: indica sovint amb moltes equacions amb una sola incògnita.