Vés al contingut

Ignasi Buxó Gou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:10, 8 jul 2024 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaIgnasi Buxó Gou
Biografia
Naixement1860 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata

Ignasi Buxó Gou (Olot, 18601944) Fou alumne de Josep Berga i condeixeble de Miquel Blay i Josep Clarà, entre altres.[1] Treballà a El Arte Cristiano fins al 1892, en què instal·là, juntament amb el seu germà Jeroni, el taller Indústria Artística Buxó Hermanos. En aquest taller, primer ubicat al carrer Mulleras i més tard a la carretera de Girona, feien figures de terra cuita. Es dedicaven sobretot a escultura decorativa i utilitària com les conegudes testes tabaqueres, licoreres, noies amb gerres i figures de mulates i joves, algunes dins la línia modernista. Aquestes peces tingueren molt més èxit que les seves figures religioses, que com que estaven fetes en terracota pintada no permetien aconseguir indulgències.[2] Tampoc cal mensprear les seves figures de pessebre.[3]


Referències

  1. Technologies, iDisc Information. «“Ignasi Buxó. Un escultor ben bé d’Olot”». [Consulta: 8 juny 2024].
  2. Buxó i Gou, Ignasi; Masmitjà, Pere; Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel (Olot). Ignasi Buxó i Gou: [exposició (en catalan). Olot: Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel, 1994. 
  3. Ginebreda, Francesc «Les formes de l'escultura olotina». Les Garrotxes, 33, Primavera-Estiu 2024, pàg. 47.

Bibliografia

  • CUÉLLAR, A. “Ignacio Buxó Gou” Arriba España (Olot) núm. 1200 (1 setembre 1962).
  • CUÉLLAR, A. “Ignacio Buxó, un escultor popular” El Correo Catalán (Barcelona) suplement núm. 199 (30 desembre 1978).
  • MASMITJÀ, P. Ignasi Buxó Gou. Edita Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel, Impremta Delta, Olot 1994.
  • DOMENE, Q. “Sobre l'art d'Ignasi Buxó” Olot Misión (Olot).
  • La Comarca (Olot) núm. 774 (6 octubre 1994) p.7.