Vés al contingut

Arnau Puig i Grau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 06:43, 30 ago 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaArnau Puig i Grau

Arnau Puig (esquerra) al Museu d'Història de Catalunya el 2001 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític d'art, catedràtic, sociòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeConsol Villaubí i Pons Modifica el valor a Wikidata
Premis

Arnau Puig i Grau (Barcelona, 16 de gener de 1926 - Barcelona, 29 de març de 2020) fou un crític i sociòleg de l'art català.[1][2]

Biografia

[modifica]

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona, i del 1956 al 1961 s'especialitzà en sociologia de la cultura i de l'art a la Universitat de la Sorbona (París), on fou fortament influït per l'existencialisme. Esdevingué un dels principals impulsors de l'avantguardisme a Catalunya.

Fundà les revistes Algol i Dau al Set, de la qual sortí el grup d'art del qual en fou teòric. Ha col·laborat a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, i El País, i exercí la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas. Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Destacà com a professor a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i com a catedràtic d'estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.[3]

Fou director de l'Institut d'Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Roma. El 1992 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2003 el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i el 2004 la medalla al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Fou també membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i col·laborador habitual de la revista Bonart.[4]

El 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, concedit per la Generalitat de Catalunya.[5] Fou patró de la Fundació Joan Brossa i parella de la ballarina i coreògrafa Consol Villaubí i Pons, amb qui col·laborà en alguns projectes.

Referències

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Arnau Puig i Grau
  1. ↑ «Mor Arnau Puig, l'últim representant viu del grup Dau al Set». 324, 29-03-2020 [Consulta: 29 març 2020].
  2. ↑ «Arnau Puig i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Manuel de Solà-Morales Rubió, Arnau Puig Grau, Enrique Granell Trias, José María Rovira Gimeno. Homenatge al catedràtic Arnau Puig Grau : amb motiu del seu comiat com a professor, 18 de desembre de 1996. Barcelona: UPC. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1966, p. 72. 
  4. ↑ «Bonart reconeixerà l'aportació al món de les arts d'Arnau Puig, Maria Lluïsa Borràs, Domènec Fita, Rafael Marquina, Paco Torres Monsió i Isidre Vicens en la festa commemorativa dels desè aniversari de la revista.». Bonart [Girona], núm. 119, 9-2009, p.. ISSN: 1885-4389.
  5. ↑ «Premis Nacionals de Cultura 2012». Conca.cat. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 29 novembre 2012].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arnau_Puig_i_Grau&oldid=33872771»