Vés al contingut

Usuari:Vallue/Paolo Grossi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
< Usuari:Vallue
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:23, 31 ago 2024 amb l'última edició de Vallue (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
A kiwifruit orchard in the North Island of New Zealand

La industria del Kiwi a Nova Zelanda respresenta un dels principals fonts d'ingressos d'exportació hortícola per a l'economia de Nova Zelanda. Els neozelandesos van desenvolupar el primer kiwi comercialment viable (cultivar) i han desenvolupat els mercats d'exportació, creant la demanda d'aquesta fruita que actualment existeix. Avui dia, Nova Zelanda és el tercer país productor de kiwi, al costat de la Xina i Itàlia,[1] i té aproximadament el 30% de la quota de mercat. A la temporada 2008-2009, el valor de les exportacions de kiwi de Nova Zelanda va ser d'1.450 milions de dòlars neozelandesos.[1]

Història

Origen de la fruita

El 1847, un agent de la Royal Horticultural Society de Londres va recollir exemplars d'aquesta planta planta originària de la Xina. Fins llavors el seu país d'origen no n'havia fet gaire cas per la seva viabilitat industrial.[2] El cultiu del kiwi es difón a través de la Xina a principis del segle XX, quan les llavors van ser introduïdes a través de Nova Zelanda per Mary Isabel Fraser, directora del Whanganui Girls' College, la qual havia estat fent visites a escoles missioneres a Yichang, Xina.[3] Les llavors van ser plantades l'any 1906 a un viver de Whanganui, per Alexander Allison, i les plantes van fructificar per primera vegada el 1910. L'horticultor neozelandès Hayward Wright va desenvolupar el conegut kiwi verd a Avondale, Nova Zelanda, al voltant de 1924. Aquest tipus de kiwi verd més tard va ser rebatejat. "Hayward" com a homenatge al seu creador.[4][5]

Inicis industrials

La primera plantació comercial de grossulariàcies xineses es va produir l'any 1937 per verger Jim MacLoughlin, el qual va trobar que les vinyes tenien un manteniment baix i que donaven bons fruits.[6] El 1940, MacLoughlin va comprar més propietats per a la producció de grossulariàcies xineses (antic nom del Kiwi). El camió de MacLoughlin va ser requisat per a l'ús de l'exèrcit durant l'esclat de la guerra i, com a resultat, es va veure obligat a vendre la seva propietat i signar un acord de cultiu compartit amb un altre granger. El 1955, MacLoughlin va tornar a comprar la seva terra ampliant el terreny productiu per una plantació global de grossulariàcies. Durant la guerra es van comercialitzar al voltant de 550 caixes de fruita cada temporada i la fruita va resultar popular entre els militars nord-americans a Nova Zelanda. Això va donar l'oportunitat a la indústria de la fruita que abans es consumia a nivell nacional d'expandir-se i exportar-ne la producció als mercats internacionals.[2][7] La recerca sobre sobre el transport de la fruita realitzada per John Pilkington Hudson[8] al departament d'agricultura de Wellington, va afavorir la primera exportació internacional del kiwi, consolidant-se cap a la dècada de 1960 a Califòrnia.[9]

Revisió del nom

A mesura que la popularitat del kiwi va augmentar, els neozelandesos van descartar el nom xinès originari d'aquesta fruita (yáng táo)[10][11] per anomenar-la favor del nom de grosella xinesa.[9]] Entre els exportadors hi havia la destacada empresa de productes Turners and Growers, que anomenava les baies melonettes,a causa de que ek nom local de la fruita, grosella xinesa, tenia connotacions polítiques a causa de la Guerra Freda, i per distingir-la encara més de les groselles europees, afectades sovint pel fong anomenat antracnosi.[12] Un importador nord-americà, Norman Sondag de San Francisco, es va queixar que les melonettes eren tan dolentes com la grosella xinesa perquè els melons i les baies estaven subjectes a aranzels d'importació elevats, per la qual cosa va demanar un nom maorí curt que identifiqués ràpidament amb Nova Zelanda.[9] El juny de 1959, durant una reunió de la direcció de Turners and Growers a Auckland, Jack Turner va suggerir el nom de kiwi pel seu aspecte marró pelut similar a l'ocell kiwi d'ocells no voladors i endèmic del país.[13][14] El nom seri adoptat i més tard, esdevenint el nom de tota la indústria.[15] A les dècades de 1960 i 1970, Frieda Caplan, fundadora de Frieda's Inc., amb seu a Los Alamitos, va tenir un paper clau en la popularització del kiwi als Estats Units, al convèncer els gestors de productes dels supermercats perquè importéssin aquesa fruita d'aspecte estrany.[16][17]

Creixement i consolidació mercat

El creixement del mercat d'exportació durant aquest temps va estar conduït per productors individuals, cooperatives, exportadors i distribuïdors. Un intent de desenvolupar un esforç de màrqueting conjunt va suposar l'establiment del Kiwifruit Export Promotion Committee el 1970,[18] seguit de Kiwifruit Marketing Licensing Authority el 1977. [19]Aquesta darrera tenia els drets per establir estàndards de mercat com ara la mida, la qualitat i l'envasament de la fruita adreçada als mercats d'exportació, l'Autoritat també va actuar com a assessora del govern. Això va donar als productors un cert control sobre la concessió de llicències als exportadors.[20]

El volum total d'exportacions del kiwi va augmentar ràpidament des de finals de la dècada de 1960 fins a principis de la dècada de 1970, tant en volum com en el nombre d'empreses exportadores implicades. El 1974, el kiwi es va afegir a la cistella de l'índex de preus al consum (IPC).[21] El 1976, el nombre total de fruita produïda per Nova Zelanda havia superat el volum consumit a escala nacional.[22][23]

Pèrdua de competitivitat

A la dècada de 1980 altres països van començar a exportar kiwis i Nova Zelanda va perdre el seu avantatge competitiu que tenia com a promotor d'aquesta fruita a nivell mundial. Els set exportadors amb llicència a Nova Zelanda estaven en una competència ferotge, fent baixar els preus. Això va reduir la rendibilitat dels productors i va provocar fluctuacions tant en l'oferta com en la demanda.[24][25]

Cap a 1990, l'acord d'exportació es va reorganitzar com a resposta a la pressió de l'augment de l'oferta estrangera als mercats d'exportació. Per recuperar la rendibilitat i l'estabilitat, el govern de Nova Zelanda i els productors es van establir un acord d'exportació amb una marca única. Això va atorgar el monopoli de la comercialització del kiwi a Zespri i va obligar a tots els proveïdors a vendre els seus productes a través d'aquest distribuidor únic per a totes les exportacions fora d'Australàsia.[26]

La recerca per millorar el cultivar de kiwi verd i desenvolupar el Zespri Gold va ser realitzada pel Plant & Food Research Institute (abans HortResearch) durant les dècades de 1970-1999.[27]

El 1990, el New Zealand Kiwi Marketing Board va obrir una oficina per a Europa a Anvers, Bèlgica, que es va convertir en la seu central per a la comercialització europea del kiwi Zespri gold el 2010.[28] El nom general, "Zespri", s'ha utilitzat per a la comercialització de tots els conreus de kiwi verd i daurat de Nova Zelanda des de 2012.[29]

Industria al segle XXI

Al llarg del 2000, Nova Zelanda ha comercilitzat els seus kiwis sota l'etiqueta de marca Zespri. El moviment de marca també pretén distingir el kiwi de Nova Zelanda d'altres fruites i evitar que altres empreses es beneficiïn de les activitats de la Junta de Màrqueting del Kiwi de Nova Zelanda. filial de Zespri. Actualment Zespri International Ltd. és propietat de 2.700 productors locals a través de Zespri Group Ltd, que va començar a operar l'any 2000.[30][31] Zespri té el paper de promoure i vendre el kiwi als mercats estrangers, així com establir regulacions sobre les quals es pot vendre el kiwi als mercats d'exportació.[30][32]

Turners & Growers va començar a desafiar el monopoli d'exportació de Zespri de la indústria del kiwi de Nova Zelanda el 2009 per obtenir el dret d'exportar les seves pròpies varietats de kiwi sense utilitzar Zespri. No obstant això, l'octubre de 2011 el cas es va retirar com a resposta a les pressions d'una nova malaltia bacteriana que va causar pèrdues devastadores en kiwis.[33] En efecte, el novembre de 2010, es van diagnosticar els efectes del bacteri Pseudomonas syringae pv. actinidiae (PSA), una variant del bacteri Pseudomonas syringae, presents en un hort de kiwis Bay of Plenty a l'illa del Nord.[34][35] Les disposicions de la Llei de bioseguretat de 1993 de Nova Zelanda es van utilitzar per limitar la seva propagació. Aquestes mesures es van continuar l'any 2011, però no van tenir èxit, ja que la majoria dels horts de la badia de Plenty presentaven algun nivell d'infecció el novembre de 2011. Alguns dels atacs a la badia de Plenty van ser per la soca virulenta PSA-V. Actualment la malaltia es considera mundialment extesa, amb atacs greus a Itàlia i França entre d'altres.[36][37][38][39][40]

El 2017, els productors de Nova Zelanda van adquirir terres addicionals per cultivar kiwi d'or Zespri amb uns costos creixents d'una llicència Zespri per satisfer la demanda mundial de la varietat gold.[41]

A mitjans de febrer de 2020, el govern de Nova Zelanda va acordar pagar 40 milions de dòlars neozelandesos a 212 horts de kiwis i a l'operador de postcollita de Te Puke Seeka per resoldre una demanda col·lectiva al·legant que el govern era responsable de les pèrdues causades per la incursió de Pseudomonas. que va malmetre la regió de Bay of Plenty l'any 2010. Els horticultors de kiwi havien impugnat inicialment una decisió del Tribunal d'Apel·lació per la qual el Govern no podia ser considerat responsable dels danys causats pel patògen malgrat que el Ministeri d'Indústries Primàries va permetre que els bacteris entrissin al país a través del importació de pol·len de kiwi de la Xina. Com a resultat de l'acord, el recurs va ser retirat.[42][43]

Estadístiques

Evolució majors mercats importadors de Kiwki NZ 2020-202 amb valors en $NZ[44]
Mercat 2020 2021 2022
Volum
Valor
Volum
Valor
Volum
Valor
 UE 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Xina 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Japó 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Corea del Sud 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Estats Units 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Taiwan 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Austràlia 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Hong Kong 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Canadà 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954
 Vietnam 225,330 637,190,640 268,854 791,462,193 272,873 801,424,954

Planta invasiva

Els cultivars de kiwi s'ha convertit en una espècie de planta invasora a la regió de Bay of Plenty a causa inicialment de l'abocament de fruites al costat de restes d'arbustos.[45]El Departament de Conservació, encarregat de protegir el terreny públic, classifica l'Actinidia deliciosa com a males herbes ambientals.[46]

Referències

  1. ↑ Skallerud, Kåre; Olsen, Svein Ottar «Export Marketing Arrangements in Four New Zealand Agriculture Industries: An Institutional Perspective» (en anglès). Journal of International Food & Agribusiness Marketing, 23, 4, 10-2011, pàg. 310–329. DOI: 10.1080/08974438.2011.621841. ISSN: 0897-4438.
  2. ↑ 2,0 2,1 Morton, Julia F,. «Kiwifruit: Actinidia deliciosa». A: Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, 1987, p. 293–300. ISBN 0-9610184-1-0. 
  3. ↑ Ferguson, A. R. «1904—the year that kiwifruit (Actinidia deliciosa) came to New Zealand» (en anglès). New Zealand Journal of Crop and Horticultural Science, 32, 1, 3-2004, pàg. 3–27. DOI: 10.1080/01140671.2004.9514276. ISSN: 0114-0671.
  4. ↑ Ferguson, A.R. «KIWIFRUIT: EVOLUTION OF A CROP». Acta Horticulturae, 913, 11-2011, pàg. 31–42. DOI: 10.17660/actahortic.2011.913.1. ISSN: 0567-7572.
  5. ↑ Ferguson, A.R. «KIWIFRUIT CULTIVARS: BREEDING AND SELECTION». Acta Horticulturae, 498, 8-1999, pàg. 43–52. DOI: 10.17660/actahortic.1999.498.4. ISSN: 0567-7572.
  6. ↑ Grigson, Jane. Jane Grigson's Fruit Book (en anglès). U of Nebraska Press, 2007-04-01, p. 129. ISBN 978-0-8032-5993-5. 
  7. ↑ «Jim MacLoughlin: First Commerical Kiwifruit Grower and Explorer». Zespri, 29-12-2012. [Consulta: 31 agost 2024].
  8. ↑ Self, Brian «OBITUARY: Professor John Pilkington Hudson CBE, MBE, GM, VMH, MSc, PhD, NDH» (en anglès). Experimental Agriculture, 44, 2, 4-2008, pàg. 141–144. DOI: 10.1017/S0014479708006625. ISSN: 1469-4441.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Green, Emily. «Kiwi, Act II» (en anglès americà). Los Angeles Times, 08-05-2002. [Consulta: 31 agost 2024].
  10. ↑ «Kiwifruit's name». Zespri Kiwifruit. Arxivat de l'original el 13 May 2013. [Consulta: 19 febrer 2013].
  11. ↑ Ching-yu Depner, Shelley. «Chinese language and fruits». A: Chu-Ren Huang, Zhuo Jing-Schmidt, Barbara Meisterernst (eds). The Routledge Handbook of Chinese Applied Linguistics. ISBN 9781315625157. 
  12. ↑ Cothron, Blake. The Berry Grower: Small Scale Organic Fruit Production in the 21st Century (en anglès). New Society Publishers, 2022-06-14, p. 207. ISBN 978-1-55092-758-0. 
  13. ↑ «How Kiwifruit Got Its Name». Zespri. Arxivat de l'original el 28 September 2007. [Consulta: 9 juliol 2007].
  14. ↑ Ferguson, A.R.. «Kiwi Fruit: a botanical review». A: Horticultural Reviews, Volume 6 (en anglès). John Wiley & Sons, 2011-01-11, p. 3. ISBN 978-1-118-06091-9. 
  15. ↑ Lui, Kevin. «How the Chinese Gooseberry Became the Kiwifruit» (en anglès). Time.com, 09-02-2017. [Consulta: 31 agost 2024].
  16. ↑ Lyall, Sarah «What's New in Exotic Fruit: Putting a Kiwi in Every Lunch Box» (en anglès). The New York Times, 17-05-1987. ISSN: 0362-4331.
  17. ↑ Ferguson, A.R. «Changing names: tamarillo and kiwifruit». New Zealand Garden Journal, 2020, pàg. 4-8.
  18. ↑ McAloon, Jim «Export development in New Zealand: Kiwifruit and seafood 1975–1985» (en anglès). Australian Economic History Review, 62, 1, 3-2022, pàg. 80–100. DOI: 10.1111/aehr.12234. ISSN: 0004-8992.
  19. ↑ Nayga, Rodolfo N; Rae, Allan N. «New Zealand's statutory marketing boards: their history and some recent developments». Journal of Food Distribution Research, 1993, pàg. 94-100..
  20. ↑ Skallerud, Kåre; Olsen, Svein Ottar «Export Marketing Arrangements in Four New Zealand Agriculture Industries: An Institutional Perspective» (en anglès). Journal of International Food & Agribusiness Marketing, 23, 4, 10-2011, pàg. 310–329. DOI: 10.1080/08974438.2011.621841. ISSN: 0897-4438.
  21. ↑ «100 years of CPI – Basket changes 2014». stats.govt.nz,. [Consulta: 31 agost 2024].
  22. ↑ Sayeeda, Bano; Scrimgeour., Frank. New Zealand Kiwifruit Export Performance: Market Analysis and Revealed Comparative Advantage. University of Waikato, 2011. 
  23. ↑ Scrimgeour, Frank; Locke, Stuart «Review of Kiwifruit New Zealand» (en anglès). SSRN Electronic Journal, 2015. DOI: 10.2139/ssrn.3286701. ISSN: 1556-5068.
  24. ↑ Kilgour, M.; Saunders, Caroline; Scrimgeour, F.; Zellman, Eva «The key elements of success and failure in the NZ kiwifruit industry» (en anglès). AERU Research Report series, 8-2008. ISSN: 1170-7682.
  25. ↑ McAloon, Jim «Export development in New Zealand: Kiwifruit and seafood 1975–1985» (en anglès). Australian Economic History Review, 62, 1, 3-2022, pàg. 80–100. DOI: 10.1111/aehr.12234. ISSN: 0004-8992.
  26. ↑ Heron, Richard L.E.. «Reconstituting New Zealand’s agri-food chains for international competition*». A: Cross-Continental Agro-Food Chains. Routledge, 2005. ISBN 9780203448175. 
  27. ↑ Knowles, Mike. «NZ kiwifruit: how a major brand emerged» (en anglès). Fruitnet, 25-04-2017. [Consulta: 31 agost 2024].
  28. ↑ Moran, Warren; Blunden, Greg; Bradly, Adrian «Empowering Family Farms through Cooperatives and Producer Marketing Boards». Economic Geography, 72, 2, 4-1996, pàg. 161. DOI: 10.2307/144264.
  29. ↑ Nees, Chris «Trade, growth, and global connectivity in the New Zealand context». New Zealand Institute of Economic Research (NZIER)-NZ Trade Consortium Working Paper No. 34, 2005.
  30. ↑ 30,0 30,1 Skallerud, Kåre; Olsen, Svein Ottar «Export Marketing Arrangements in Four New Zealand Agriculture Industries: An Institutional Perspective» (en anglès). Journal of International Food & Agribusiness Marketing, 23, 4, 10-2011, pàg. 310–329. DOI: 10.1080/08974438.2011.621841. ISSN: 0897-4438.
  31. ↑ Martin, R.A.; Luxton, P. «THE SUCCESSFUL COMMERCIALISATION OF ZESPRI™ GOLD KIWIFRUIT». Acta Horticulturae, 694, 10-2005, pàg. 35–40. DOI: 10.17660/actahortic.2005.694.2. ISSN: 0567-7572.
  32. ↑ Beverland, Michael «Creating value through brands: the ZESPRITM kiwi fruit case». British Food Journal, 103, 6, 01-01-2001, pàg. 383–399. DOI: 10.1108/00070700110400389. ISSN: 0007-070X.
  33. ↑ «German owners of Turners & Growers extend olive branch to Zespri» (en New Zealand English), 09-04-2012. [Consulta: 31 agost 2024].
  34. ↑ Vanneste, J. L.; Yu, J.; Cornish, D. A.; Tanner, D. J.; Windner, R. «Identification, Virulence, and Distribution of Two Biovars of Pseudomonas syringae pv. actinidiae in New Zealand» (en anglès). Plant Disease, 97, 6, 6-2013, pàg. 708–719. DOI: 10.1094/PDIS-07-12-0700-RE. ISSN: 0191-2917.
  35. ↑ Vanneste, Joel L. «The Scientific, Economic, and Social Impacts of the New Zealand Outbreak of Bacterial Canker of Kiwifruit ( Pseudomonas syringae pv. actinidiae )» (en anglès). Annual Review of Phytopathology, 55, 1, 04-08-2017, pàg. 377–399. DOI: 10.1146/annurev-phyto-080516-035530. ISSN: 0066-4286.
  36. ↑ Hembry, Owen «Relief for kiwifruit industry». The New Zealand Herald, 25-08-2011 [Consulta: 4 setembre 2011].
  37. ↑ Hueber, Andre «Antibiotic vine spray 'crazy'». The New Zealand Herald, 28-08-2011 [Consulta: 4 setembre 2011].
  38. ↑ Fox, Andrea. «Renewed fears as PSA devastates European orchards». stuff.co.nz, 24-05-2011. [Consulta: 31 agost 2024].
  39. ↑ Watson, Peter. «More virulent PSA strain a new worry for kiwifruit growers». stuff.co.nz, 24-01-2011. [Consulta: 30 agost 2024].
  40. ↑ «Psa (bacterial kiwifruit vine disease)». MPI Biosecurity New Zealand, 12-03-2017. [Consulta: 31 agost 2024].
  41. ↑ Hutching, Gerard «Growers pay steep prices to Zespri for right to grow gold kiwifruit». stuff.com, 06-04-2017.
  42. ↑ «Kiwifruit growers' PSA case: Government agrees to pay sector $40 million». Radio New Zealand, 13-02-2021.
  43. ↑ Morrison, Tina. «Government pays $40m to settle long-running kiwifruit Psa claim». stuff.co.nz, 13-02-2021. [Consulta: 31 agost 2024].
  44. ↑ «Kiwifruit Trade - Information». New Zealand Horticulture Export Authority. [Consulta: 31 agost 2024].
  45. ↑ Sullivan, J.J.; Mather, J.; Stahel, W. «CONTROL OF WILD KIWIFRUIT (ACTINIDIA SPECIES) IN BAY OF PLENTY, NEW ZEALAND». Acta Horticulturae, 753, 10-2007, pàg. 583–590. DOI: 10.17660/actahortic.2007.753.77. ISSN: 0567-7572.
  46. ↑ Howell, Clayson. Consolidated list of environmental weeds in New Zealand. Science & Technical Publishing-Department of Conservation, 2008. ISBN 978–0–478–14413–0. 

Vegeu també



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Vallue/Paolo_Grossi&oldid=33878081»