Vés al contingut

Josep Laribal i Lastortras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:44, 14 set 2024 amb l'última edició de Maria teresa macià costa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaJosep Laribal i Lastortras
Biografia
Naixement1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, periodista, advocat, autor Modifica el valor a Wikidata

Josep Laribal i Lastortras (Barcelona, 1839 - Barcelona, 22 de gener de 1904),[1] fou un periodista i advocat català.

Biografia

[modifica]

Era fill de Josep Laribal i d'Antònia Lastortras i Soler, nascuda a Mataró (†1892).[2] Casat amb Maria Codina. Va exercir com a jutge i també com a advocat, tot i que ell preferia ser considerat periodista, ja que va arribar a ser el director i propietari del diari republicà El Diluvio (1881-1895).[3] Fidel a les seves idees, fou enterrat en la secció lliure del nou cementiri de Montjuïc, o sigui en el recinte civil.[4][a]

Va ser l'amo dels Banys Orientals i de la finca ajardinada de la Font del Gat a Montjuïc.[3] El 1908 o el 1909 -la data varia segons les fonts- la seva família va vendre la finca a l'Ajuntament de Barcelona, fet pel qual se'l coneix, ja que aquest espai ha acabat prenent el nom de Jardins de Laribal.[6][7][b]

Notes

[modifica]
  1. Amb data 10 de novembre de 1987 consta que en el Cementiri de l'est, és a dir el del Poblenou i no el de Montjuïc, hi ha un nínxol (el 436/5 del departament primer, zona tercera interior) a nom de Josep Laribal Lastortras.[5]
  2. En les dues referències, ambdues procedents de l'Ajuntament de Barcelona, es dona un any diferent i, a més, la segona diu: «L'any 1909, l'Ajuntament de Barcelona va comprar a la família de Josep Laribal i Lastortras la finca que el periodista i advocat, mort l'any abans, tenia a la muntanya de Montjuïc», quan la mort havia esdevingut l'any 1904.

Referències

[modifica]
  1. «El Imparcial» p. 1, 23-01-1904.
  2. «Gacetilla». El Diluvio (edición mañana), 13-04-1892, pàg. 3152.
  3. 3,0 3,1 Huertas, Josep Maria «La Font del Gat, alma de Montjuïc». El Periódico de Catalunya, 25-08-2001. Arxivat 2016-05-14 a Wayback Machine.
  4. «Via de la igualdad (Recinto Libre) Hipogeo Trapecial clase 5º núm.19 agrupación 2». Cementiris de Barcelona.
  5. «Avisos oficiales. Institut Municipal dels Serveis Funeraris de Barcelona». La Vanguardia, 04-01-1988, pàg. 37.
  6. «Els Jardins de Laribal». Parcs i Jardins de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  7. «Laribal, els primers jardins de Montjuïc». www.barcelona.cat. Ajuntament de Barcelona, 28-08-2015. Arxivat de l'original el 10-08-2016.