Vés al contingut

Pasquale Pozzessere

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 05:37, 26 set 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaPasquale Pozzessere
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Lizzano (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0694838 Allocine: 16424 Allmovie: p192946 TMDB.org: 1357129 Modifica el valor a Wikidata

Pasquale Pozzessere (Lizzano, 1957) és un guionista, director i productor de cinema italià.[1]

Biografia

[modifica]

Es va traslladar amb la seva família a Roma a finals dels anys 60 i es va dedicar al cinema després d'abandonar els estudis universitaris de medicina. Ajudant de direcció de Pupi Avati i ajudant de direcció de Francesco Maselli, col·labora a l'emissió de Rai 3 Chi l'ha visto? i dirigeix alguns curtmetratges. i documentals, inclosos Altre voci i Le sirene di carta. El 1991 va obrir una productora, Demian film, amb la qual va produir i fer el seu primer llargmetratge, Verso sud, presentat a la 49a Mostra Internacional de Cinema de Venècia del 1992. i per la que fou nominada al David di Donatello al millor direcor novell[2] i va guanyar la Grolla d'oro en la mateixa categoria.[3] La pel·lícula també va guanyar el Grand Prix al Festival de Cinema d'Annecy.[4]

Les seves pel·lícules posteriors inclouen Padre e figlio, 1994, centrat en la lacerant relació entre dues generacions en conflicte,, Testimone a rischio, 1997, inspirat en la veritable història de Pietro Nava, testimoni ocular d’un delicte mafiós, La porta delle 7 stelle, 2005, un viatge intern ambientat entre Roma, Sèrbia i l'Índia, i Cocapop, 2010, tres paral·lels històries de drogodependència de cocaïna. Per a televisió, va filmar el 1999 La vita che verrà, el 2005 Lucia, nel 2006 La provinciale.[5]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]
  • La vita che verrà (1999) - Direcció (4 episodis)
  • Lucia (2005) – Direcció - telefilm
  • La provinciale (2006) - Direcció (2 episodis) - minisèrie

Notes

[modifica]
  1. «Pasquale Pozzessere».
  2. Maria Pia Fusco. «' IL GRANDE COCOMERO' E' IL FILM DELL' ANNO». La Repubblica, 06-06-1993. [Consulta: 16 gener 2012].
  3. Maria Pia Fusco. «GROLLE D' ORO PER DIVI E NON». La Repubblica, 01-11-1992. [Consulta: 16 gener 2012].
  4. Sipario , Edizioni 530-534, 1993. 
  5. Roberto Poppi. I registi: dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2002, 2002. ISBN 8884401712.