François Fénelon
François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com François Fénelon (6 d'agost de 1651 – 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic .Actualment se'l recorda principalment com un dels principals defensor de la filosofia cristiana del quietisme i per ser l'autor de l'obra Les aventures de Telèmac (1699) un escabrós atac a la monaquia francesa on en condemnava l'origen diví i l'absolutisme.
Biografia
Fénelon nasquè al Castell de Fénelon a Sainte-Mondane, Perigord, Aquitània, fill del comte La Mothe-Fénelon. Als 12 anys anà a la Universitat de Cahors on estudià retòrica i filosofia, quan el jove Fénelon mostrà interès en seguir la carrera elesiàstica el portaren al Col·legi de Plessis i ja als 15 anys va fer un sermó públic. Als 21 anys ingressà en el seminari de Saint-Sulpice a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 Lluís XIV revocà l'edicte de Nantes l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població hugonot i per suggeriment de Jacques-Bénigne Bossuet Fénelon va ser enviat durant tres anys a Saintonge a predicar als protestants. En aquesta època va publcar famoses obres seves com Tractat de l'Existència de Déu o Tractat de l'Educació de Noies Joves.
El 1689 Lluís XIV el nomenà tutor del seu successor, el delfí de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'Acadèmia francesa i el 1696 nomenat arquebisbe de Cambrai. Morí el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesí
El quietisme
Miguel de Molinos escriví una obra de caire religiós condemnada pel papa Innocenci XI que influí en l'amiga de Fénelon Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica condemnà aquestes idees. Fénelon s'enfrontà a Bossuet sobre la necessitat de continuar condemnant a Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i escriví la que es considera la seva obra mestra Explication des Maximes des Saints on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions del assumpte (Articles d'Issy). Lluís XIV el rellevà del seu lloc de tutor del successor reial i cofinà Fénelon dins la arxidiòcesi de Cambrai. La Inquisició condemnà les Maximes des Saints el 12 de març de 1699 senyalant en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte acabà així.
Fonts
- "François de Salignac de la Mothe Fénelon." Encyclopedia of World Biography, 2nd ed. Gale Research, 1998.
- Obres de François Fénelon al Projecte Gutenberg.