Julià Eclanense

Julià Eclanense (Julianus Eclanensis) fou un destacat escriptor d'història del segle V i un dels principals suports de Pelagi.

El seu pare Memori es creu que fou bisbe de Càpua i estava connectat per llaços d'amistat amb Sant Agustí i amb Paulí de Nola. Aquest darrer va fer la cerimònia nupcial de Julià amb Ia, filla d'Emili bisbe de Benevent.

Es va dedicar a la vida eclesiàstica i després de passar pels graus de lector, diaca i prevere fou ordenat per Innocenci I com a bisbe d'Eclanum a la Pulla el 416.

Va refusar signar la Tractoria o denuncia publica de Celestí i Pelagi, acte en el que fou suportat per molts altres prelats del sud d'Itàlia i Sicília, i fou desterrat junt amb altres seguidors per un edicte imperial (418).

Va anar llavors a Constantinoble però expulsat d'aquesta va anar a Cilícia amb Teodor de Mopsuèstia amb el que va restar uns quants anys. El 428 tornava a ser a Constantinoble patrocinat per Nestori que va escriure al papa Celestí I en relació al seu exili.

El 429 per l'activitat de Mari Marcator fou expulsat de la capital oriental. Fou condemnat pel concili d'Efes el 431 i va viure obscurament fins el 439 quan va fer un darrer i desesperat esforç per recuperar la seva posició, intent que fou frustrat per Sixt II. Després d'això el seu nom gairebé desapareix de la història. Va morir en el regant de Valentinià III no més tard del 455 després de repartir la seva fortuna entre els pobres.

Hi ha constància d'alguns escrits de Julià:

1. Epistola ad Zosimum (1418)
2. Epistola communis ei cum plurimis Pelagianis episcopis quam Thessalonicam miserunt
3. Libri IV, ad Turbantium episcopum, adversus librum primum Augustini de Concupiscentia ( 419)
4. Liber de Constantiae Bono contra Perfidiazm Jfanichaei
5. Libri VIII. ad Florum Episcopum adrersus secundum librum Augustini de Nuptiis et Concupiscentia
6. Liber de Amore, sive Commentarius in Cantica Canticorum