José Eduardo Agualusa
José Eduardo Agualusa (Huambo, Angola, 1960) és periodista. El 1977 va marxar a Portugal, a fer estudis d’agronomia, que no va arribar a completar. D’estudiant va militar en moviments ecologistes. Va començar a treballar com a periodista a la revista África, editada a Portugal. Va deixar, però, ràpidament el periodisme informatiu per dedicar-se a la crònica i al reportatge com a free-lance en diferents mitjans de la premsa portuguesa com ara el diari Público (on ha publicat nombroses cròniques) o l’emissora de ràdio pública portuguesa Antena 1 (on feia un programa sobre música i poesia africana titulat "L’hora de les cigales"). Ha col·laborat també en programes de televisió de caire cultural com "Acontece", emès a RTP2. L’any 1989 va publicar la novel·la A conjura, estrena literària de gran èxit que li va fer guanyar el premi Revelació Sonangol, atorgat per un jurat format per algunes de les més prestigioses figures literàries d’Angola: José Luandino Vieira, Gabriela Antunes, Arnaldo Santos, Enrique Bonavena i José Domingos. L’any 1990 publica un recull de contes amb el títol de D. Nicolau Água-Rosada e outras estórias verdadeiras e inverosímeis. Prossegueix la carrera literària amb A feira dos assombrados, publicada l’any 1992, una novel·la curta. L’edició inclou la republicació de la primera part del llibre anterior. Entremig, el 1991, publica el llibre de poemes Coração dos bosques. L’any 1993 apareix publicat un treball fruit de la seva faceta periodística, Lisboa africana, un reportatge sobre la vida de la immigració africana a la capital portuguesa. A cavall entre Lisboa i Luanda escriu les novel·les Estação das chuvas i Nação Crioula. Amb aquesta última aconsegueix el Gran Premi de Literatura RTP 1997. L’any 1998 es trasllada al Brasil, concretament a Olinda, on escriu el llibre de narracions breus Fronteiras perdidas, publicat el 1999. Aquest mateix any se’n va a Rio de Janeiro, des d’on intensifica els contactes amb la vida cultural d’aquell país. L’any 2000 publica un recull de cròniques aparegudes majoritàriament a la revista Pública (dominical del diari portuguès Público) o a la revista Xis amb el títol de A substância do amor e outras crónicas. També aquest any 2000 publica Um estranho em Goa, barreja de novel·la i llibre de viatges situat a l’antiga colònia índia de Portugal. A finals d’aquest mateix any obté un ajut de la DAAD (Deutscher Akademischer Austauschdienst) per fer una estada a Berlín, on escriu la novel·la O ano em que Zumbi tomou o Rio (publicada el 2002). El 2003 treu un nou llibre de relats breus amb el títol de Catálogo de sombras, títol també del primer dels contes que s’hi recull i que havia estat publicat a la revista Tabacaria en homenatge a Fernando Pessoa. L'any 2004 publica la novel·la O vendedor de passados, novament ambientada a Angola. El 2005 surt al Brasil, en el marc de la publicació de les obres d’Agualusa en aquest país, una antologia de contes —molts ja publicats en llibre, altres inèdits— amb el títol de Manual prático de levitação. El 2006 publica el recull de contes Passageiros em trânsito: novos contos para viajar, on inclou uns quants contes publicats anteriorment a Pública, a més d'un conte escrit per commemorar els 40 anys de l'editorial Publicações Dom Quixote i alguns altres dispersos en diferents revistes. . Les seves obres han estat traduïdes a altres llengües. El 2007 treu una nova novel·la, As mulheres do meu pai, ambientada sobretot a diferents llocs de l'Àfrica austral. El seu següent llibre, amb dibuixos de João Queiroz, intitulat Na rota das especiarias, torna al gènere de viatges. El 2009 publica Barroco tropical, una novel·la que retrata una Luanda tumultuosa i estranya, suposadament l'any 2020. Fins ara l'últim llibre que ha publicat és Milagrário pessoal (2010), la història d'una lingüista que busca neologismes i del seu professor angolès.