Aprenentatge lectoescriptor
El bon lector empra dues vies per poder llegir correctament:
- Via lèxica: reconeixement global de les paraules
- Via fonològica: lectura mitjançant la correspondència so-grafia (lletra a lletra)
Tipologia de dislèxia
Dislèxia fonològica
És aquella que té la via fonològica afectada, i es caracteritza per:
- No haver correspondència so-grafia.
- Només s’empra la via lèxica: l’alumne/a llegeix per analogia (converteix una paraula desconeguda en una paraula coneguda)
- L’alumne/a simplifica la paraula
- Aprofita els elements més familiars. Per exemple, l’alumne/a llegiria “dormien” per “dormirien”.
- Aprofita la informació contextual.
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l’alumne/a i comprovant que no n’hi ha correspondència so-grafia.
Dislèxia de superfície
És aquella que té la via lèxica afectada, i es caracteritza per:
- N’hi ha correspondència so-grafia.
- L’alumne/a comet errades en paraules estrangeres.
- Tarda el mateix temps en llegir paraules familiars que desconegudes.
- Té problemes de fluïdesa.
- Perd el sentit global del text: problemes de comprensió
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l’alumne/a i comprovant que s’ha realitzat una lectura sil•làbica.
Les errades més comunes que fa un/a dislèxic/a de superfície són:
- Rotacions
- Inversions
- Confonen els fonemes, i els substitueixen - Omissions - Contaminació : usen totes les lletres, però les ajunten de manera errònia. - Disociacions: fragmenten erròniament les paraules.
Intervenció
Hem de decidir si el que volem és intervenir en la via afectada, per la qual cosa, treballarem el dèficit, o si, al contrari, volem compensar la via afectada amb la via que té millor conservada. El següent quadre detalla allò que s'ha de treballar segons la via afectada i/o conservada:
| VIES AFECTADES | VIES CONSERVADES | |
|---|---|---|
| Via fonològica | 1. Prendre conciència fonològica 2.Treballar la correspondència so-grafia 3.Automatització de regles |
1. Lectura conjunta |
| Via lèxica | 1. Lectura conjunta 2. Adaptar el text a les paraules que coneix,i anar augmentant el seu repertori |
1.Treballar la correspondència so-grafia 2.Automatització de regles |
Algunes propostes per a alumnes amb problemes en lectoescriptura
- Donar a entendre a l’alumne que coneixem el seu problema i que es farà tot el possible per donar-li ajuda
- Seure’l a prop del professor per donar-li la millor ajuda
- Ajudar a pronunciar de forma correcta les paraules
- No utilitzar el mètode "global" per l’aprenentatge de la lectura
- No comparar el seu nivell de lectura al d’altres nins/es
- Comprovar sempre que ha entès el material escrit rebut i que sigui adequat al seu nivell lector
- Valorar els treballs per el seu contingut, no per les errades d’escriptura
- Quan sigui possible fer avaluacions orals
- Recordar que necessita més temps per acabar les seves tasques
- Evitar, en la mesura del possible, que tengui que llegir en públic
- Valorar els progressos d’acord amb el seu esforç personal, no respecte al nivell de la resta de la classe
- Si resulta útil es pot permetre la utilització de la taula de multiplicar, la calculadora i les gravacions així com la utilització de mitjans informàtics
- S’ha d’ensenyar a prendre apunts mitjançant notes breus
- Posar menys deures de lectura i escriptura
Altres recomanacions
- Destacar els aspectes positius del seu treball
- Repetir la informació nova més d’una vegada, degut al seu problema de distracció, memòria curt termini, i en ocasions, poca capacitat d’atenció
- NO realitzar exercicis de cal•ligrafia, ja que sols aconseguirem que la seva escriptura sigui de cada vegada més lenta
- Quan en la resolució d’una situació problemàtica intervenen diferents passes, es suggereix presentar-les en passes separades, ja que és possible que l’alumne es desorganitzi per no poder retenir a la memòria una consigna complexa