Emirat de Saraqusta
Localització de la taifa de Saragossa v.1080 | |
| Capital | Saraqusta (Saragossa) |
| Creació | Vers 1013. Independència respecte del Califat de Còrdova |
| Dissolució | 1110. El Regne passa als Almoràvits |
| Llengua oficial | Àrab |
La taifa de Saragossa o emirat de Saraqusta fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Història de l'emirat
Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de l'emirat de Larida. L'època d'al-Múqtadir i al-Mútaman fou un bon moment cultural.
Pere I d'Aragó, com a comte de Ribagorça i Sobrarb, va conquerir la ciutat de Montsó, que li fou concedida, i un cop com a rei va continuar l'expansió central i oriental del regne atacant l'emirat de Saraqusta, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Washka (Osca), després de derrotar l'emir al-Mustaín a la batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
L'emirat fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[1]
Emirs de Saraqusta
Dinastia tugíbida (1018-1038)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I, (1018-1022)
- Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar o Yahya al-Mudhàffar (1022-1036)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí Muïzz-ad-Dawla o Al-Múndhir II (1036-1038)
- Abd-Al·lah ibn Hàkam (1038)
Dinastia hudí (1039-1110)
- Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín (1039-1046)
- Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir (1046-1081)
- Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman (1081-1085)
- Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín (1085-1110)
- Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla (1110)
Govern almoràvit (1110-1118)
- Muhàmmad ibn al-Hajj (1110-1115)
- Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit as-Sahrawí o Ibn Tifilwit (1115-1117)
Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
Bibliografia
- AL-GAZZAR, Abu Bakr: Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería, (ed. bilingüe), Saragossa. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), 2005. ISBN 8477337403.
- ALVAR, Carlos: Roldán en Zaragoza, Saragossa, CAI, 2000. ISBN 8495306530.
- BOSCH VILÀ, JACINT, El reino de Taifas de Zaragoza - descarrega directa
- CERVERA FRAS, M ª José: El reino de Saraqusta, Saragossa, CAI, 1999. ISBN 8488305931.
- CORRAL, José Luis: Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Saragossa, Ajuntament de Saragossa i CAI, 1998. ISBN 8480691557.
- GARULO, Teresa: La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI, Madrid, Hiperión, 1998. ISBN 8475175015.
- MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et alt., La Aljafería (volum I), Saragossa, Corts d'Aragó, 1998. pàgines 35-65. ISBN 8486794978.
- VERNET, Juan: Literatura árabe, Barcelona, El Acantilado, 2002. ISBN 8495359812.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: Aragón musulmán, Saragossa, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: El islam en Aragón, Saragossa, CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), 1995. ISBN 8488305273.