Agripina la Menor
Agripina II o Agripina Menor, fou la filla d' Agripina I i de Germànic. Va néixer vers l'any 15 a Oppidium Ubiorum, quarter de les legions romanes al Rin, que en el seu honor fou rebatejada Colònia Agripina i que avui es Colònia a Alemanya. El seu pare Germànic era el comandant d'aquestes legions.
L'any 28 quant tenia entre 12 i 14 anys fou casada amb Cneu Domici Aenobarb (que va morir l'any 40). Després es va casar amb Crispus Passienus que va morir pocs anys després i fou acusada d'enverinar-lo amb el propòsit de rebre la seva fortuna, però no es va provar res; se la va acusar d'haver comes incest amb el seu germà Cal·lígula; aquest, amb l'excusa de què havia comes adulteri amb M. Emili Lèpid, quant aquest fou acusat de conspiració contra Cal·lígula i executat, la va desterrar a l'illa de Pòntia, en front de Gaeta (Caieta) a la costa d'Itàlia, on aviat se li va reunir la seva germana Drusil·la, que tenia un llarga relació incestuosa amb el seu germà Cal·lígula, i era la dona de Emili Lèpid. Abans d'anar al desterro Agripina va haver de portar les cendres de Emili Lèpid a Roma (39).
Drusil·la i Agripina II van poder sortir del seu desterro l'any 41, després de l'arribada al poder de Claudi, tot i que la dona d'aquest, Valèria Messal·lina, era rival d'Agripina II. Messal·lina va ser executada per ordre de Claudi l'any 48 i l'any 49 Claudi es va casar amb Agripina, que era la seva neboda carnal, enllaç que fou legalitzat per un senatusconsultum que declarava vàlids els matrimonis dels homes amb les filles dels seus germans (aquest senatusconsultum fou derogat per Constantí molts anys després).
Va tenir forta influencia sobre l'emperador fins al punt que aquest va adoptar l'any 51 al seu fill Domici Neró (nascut del primer matrimoni amb Cneu Domici Aenobarb) en perjudici del seu propi fill Britànic. Agripina fou ajudada en els seus plans pel llibert i confident de Claudi, Palles. Fou aquest qui va instigar al emperador a ordenar la mort de L. Junius Silanus, marit de la seva filla Octàvia, que poc temps després fou casada amb el jove Neró (any 53). Lòl·lia Paul·lina, que va aspirar també a casar-se amb l'emperador l'any 49, fou acusada d'alta traïció i condemnada a mort (ella mateixa es va suïcidar abans de l'execució); Domícia Lepida, la germana de Cneu Domici Aenobarb, va córrer una sort similar.
Una vegada es va haver desfet de les seves rivals, va voler governar l'imperi a través del seu fill Neró. El rumor sobre aquests plans va arribar a Claudi; un dia aquest, havent begut mes del compte, va parlar de castigar a Agripina i aquesta ho va sentir. Sense temps per perdre, amb l'ajut de Locusta i de Xenofont, un metge grec, va enverinar a Claudi (any 54) a Sinuessa, on passaven un temporada per motius de salut de Claudi.
Agripina va nomenar prefecte del pretori a Burrus, que fou qui va presentar al nou emperador, Neró, a les tropes. Els mes fidels a Claudi foren executats (el llibert Narcís, M. Junius Silanus procònsol d'Àsia, i el seu germà L. Junius Silanus, i un besnét d'August) i encara Burrus va haver de limitar les persones afectades per les venjances. Sèneca fou cridat del seu exili per educar a Neró.
Neró no va tardar a enamorar-se d'Acte i va començar a odiar a la mare que el volia controlar. A Acta la va seguir Pòpia Sabina, esposa de M. Salvius Oto. Agripina ho va provar tot per recuperar l'influencia sobre el seu fill. Primer li va voler oposar a Britànic, el fill de Claudi i Mesalina, però aquest noi fou enverinat per ordre de Neró. Després va provar fins i tot de tenir relacions incestuoses amb el fill que ho va rebutjar. Neró volia repudiar a Octàvia i casar-se am Pòpia, però la mare s'oposava a aquest designi. L'emperador la va convidar a Baia (Baiae) a la costa de Campània, amb la promesa d'una reconciliació, i Agripina i va anar amb vaixell. A Baia ambdós van fer un paper hipòcrita; quant ella va sortir de Baia i el vaixell va ser a alta mar, es van adonar que feia aigües (sens dubta fou sabotejat) i s'estava enfonsant; però Agripina es va poder salvar nedant fins a la costa; la seva serventa Acerrònia va morir però ella va poder arribar a la seva vila prop del Llac Lucrina i va enviar un missatge al fill de què feliçment s'havia salvat. Llavors Neró ja va decidir actuar obertament i va enviar a Burrus a matar-la, però Burrus no va voler obeir, i fou enviar Anicet, el comandant de la flota i qui havia preparat el sabotatge del vaixell. Anicet va arribar a la vila d'Agripina amb un grup d'homes escollits i la va trobar a la seva habitació. Quant va veure als seus assassins i fou ferida lleu-ment va cridar "Ventrem feri" i seguidament fou ferida mortalment i va morir (any 60). Tàcit diu que Neró va anar a la vila i va admirar la bellesa del cos mort de la seva mare, però altres autors ho dubten.
